Una conversa ente ell i l’escriptora Susan Blackmore, els va portar a adonar-se que transmetre els mems a les generacions més joves és molt més complicat i menys divertit que transmetre gens.
“Si jo tingués 15 fills, com podria haver-los tingut fa cent anys, no hauria pogut escriure llibres. Així que aquesta és la manera dels mems de competir amb els gens, través del control de natalitat, a través dels matrimonis moderns, les idees modernes de tenir només dos fills… Jo tinc dos fills i ja en tinc prou - gràcies! - perquè vull fer llibres.” li deia S.Blackmore.
Susan Blackmore és llicenciada en psicologia i fisiologia i s’ha dedicat a estudiar els mems. Jo no l’he llegida, però me’n venen ganes.
Tot això que diu, la Susan en qüestió, són mems: la necessitat del control de natalitat és un mem, la manera com ha d’evolucionar la vida en parella també és un mem, la igualtat entre homes i dones, un altre mem, la idea de tenir temps per a fer les coses que ens interessen i no només criar fills, un altre mem.
I si Punset té raó. És més complicat transmetre mems. Cada mem costa molts i molts anys i més d’una generació.
Els dels blogs no costen tant, oi?
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
no , no costant tant, (els dels blocs), ara avui en dia tenir 15 fills potser que si, t’ho talla tot.
el meu ginecòleg diu que el nombre ideal a tenir és de 1 i mig, però com que això és imposible, o en tens 1( que com deia la meva àvia,amb 1 ja saps el que és parir) o dos.
jo m’he queda’t amb dos i ja he cumplit, alhora de transmetre gens.
De moment m’agraden més el mems dels blocs jeje. A Susan Blackmore no la coneixia però sí que és veritat que venen ganes de llegir-hi alguna cosa, per el que expliques aquí. És una dona que sembla força interessant el que diu.
Nina4, Doncs jo també m’he quedat amb dos, i ja n’he tingut prou, com tu i com la Susan. La veritat és que poter interessa més a partir d’un moment a la vida transmetre mems.
Caterina, a mi em sembla in teressant perquè tot el que parli de la màquina de pensar m’apassiona. I és que aquesta màquina ésd la que pensa, la que sent, i també la que estima. I encara ens falta saber tantes coses de com funciona!
És clar, la cultura no és senzilla de transmetre, i menys quan suposa un canvi de mentalitat, com són els casos que exposes. Però ara jo dic, és el canvi en les persones el que fa que la societat hagi canviat, o és el canvi en la demanda social el que fa que les persones hagin canviat de mentalitat. Segurament tu tinguis una resposta clara per aquest dubte, però jo d’aquestes coses no en sé…
Xexu, jo puc tenir la meva opinió, però no crec que sigui cap resposta definitiva, un altre pot tenir una opinió diferent.
Jo crec que els canvis sempre fan una mica de por i crec que les societats són més conservadores que els individus. També crec que canviem, perquè on som o com som ens porta alguna mena de patiment. Alsehores superem la por al canvi perquè volem millorar la situació i volem eliminar el que ens produeix patiment, encara que costi molt. I jo crec que els temes que parlo al post, han provocar el patiment de moltes dones de moltes generacions i encara que l’esforç pels canvis ha estat molt, les ganes de millorar han pogut més que cap altra cosa. Ara, des de no fa gaire, alguns homes ajuden també a aquest tipus de canvi … potser també veuen que tenen coses a guanyar.
Ayer pasaba yo por ese capítulo del libro, es genial Eduard Punset,me gustaría que editaran los programas( o los más interesantes) de Redes y ,según pienso yo, como él dice “el alma está en el cerebro” . ¿Recuerdas cómo explica la muerte ? Deberíamos sentirnos orgullosos de ser únicos e irrepetibles porque si fuéramos como las bacterias( que hacen réplicas de sí mismas) seríamos inmortales como ellas pero no seríamos insustituíbles,seríamos clones.La muerte es el precio de la variedad multicelular .Si a la humanidad le costó millones de años conseguir la evolución a la que hemos llegado y estamos como estamos,necesitaremos cualquiera sabe cuánto tiempo para que estos memes encuentren su cambio físico en el código genético ,en nuestro cerebro. Confiemos y esforcémonos en ello.