10.-
Penso distàncies
inevitables, netes.
Sense mancances.
Tot el que tinc és l’aigua
que sempre deixa empremtes.
11.-
Vora de l’aigua
estenc una catifa,
per reposar-hi
els peus nus i una espera
transparent i ben llisa.
12.- Els peus nus beuen l’escalfor d’un altre aire.
Sense mirar-se,
goludament, s’empassen silencis i paraules.
Ai! aquest editor, que no hi ha manera que em respecti els 5 versos de cada Tanka! A la 15ena vegada m’ho deixo córrer!
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
en els silencis
apareix la mirada,
de fines xarxes
creuant en la vesprada
està feta la vida
un altre joc podria ser aquest, oi? fer una cadena de tankas que anés passant entre tots. Només caldria agafar una paraula del darrer vers de la tanka anterior!
m’agraden les teves tankas, continua fent aquestes baules -ui! quina paraula, no la coneixia, jo!
Aquestes baules
faran una cadena
entrellaçant-se.
Un joc de poesia
per qui vulgui apuntar-s’hi
Nit estrellada
cúpula de miracles:
jo que m’estiro,
la galaxia em xucla
com si fos una volva.
Nits de poetes
llueixen amb llum pròpia.
Sobre d’un núvol
balcó dels universos
es parlen i s’espien.