Recital de poesia a L’Auditori.
Homenatge a Palau i Fabre. Hem sentit la seva veu que recitava el poema:
Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n’adonés
d’aquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que m’ignorés.
Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de meu no me’n quedés
en el no meu que jo en rebés.
Jo em donaria per un bes,
per un de sol, prô que besés
i del besat em desbesés.
Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n’adonés
com una almoina que se’m fes.
22-23 octubre 1940 de Poemes de l’Alquimista
Hem escoltat poetes que jo no coneixia, dels quals, per a mi, ha destacat la poetessa mallorquina Antonina Canyelles que m’ha captivat del tot i hauré de buscar algun llibre seu.
I la Maria del Mar Bonet, com sempre fantàstica, ha cantat també uns quants poemes i per acabar el mateix que Palau i Fabre ha recitat en començar.
Una nit molt agradable.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Segur que degué ser molt agradable! La Maria del Mar Bonet, dóna igual que canti o reciti, sempre està fantàstica! I no ho dic perquè sigui mallorquina jeje
Tens molt bon gust, noia. Palau i Fabre ha estat un poeta maleït fins fa ben poc. Ja era hora que se’l comencés a valorar: “Sóc d’aquí, sóc estranger”, deia en un poema.
Caterina, va cantar, va cantar… fantàstica com sempre. I la veritat és que ahir, en aquesta vetllada “Ses Illes” van tenir un protagonisme especial: La Maria del Mar, L’Antonina Canyelles, amb una força que eclipsava els altres, en Ponç Pons (menorquí) que gairebé representava els poemes i encara un altre poeta que ara mateix (i em fa vergonya dir-ho) no recordo el nom.
Jo mateix, doncs sí, va ser un homenatge, dins del 7è festival de poesia de Sant Cugat. Com a homenatge encara em va semblar poc. Haguessin hagut de recitar més poemes d’ell, en comptes de recitar només els propis de cadascú … que estaven molt bé, però a més amés, vull dir.
preciós el poema, jo tinc un poeta predilecte, un poeta dins l’ànima,un poeta que mai el temps esborrarà, però aquest poeta no té renom ni és famós, només llegueix els seus poemes a llocs petits, com ara a Cervelló el pròxim mes de novembre, i es clar dins el meu cor.
D’aquests poetes n’hi ha molts i no per això han de ser menys que els altres. A veure si algun dia ens recites algun poema d’ell, segur que ens agradarà. Potser al replà de l’escala o en alguna reunió de veïns… M’agradaria llegir-lo.
Carme
Bon dia, Carme:
Avui he tingut notícia per primer cop del teu web, precisament cercant a Google notícies de l’estada de l’amiga Tonina Canyelles a Sant Cugat; un amic de Valldoreix me n’havia donat notícia.
D’Antonina Canyelles (Palma, 1942) puc dir-te que sempre s’ha dedicat professionalment a l’ensenyament del català. L’any 1979 va guanyar el Premi IEC-Marià Aguiló, amb el llibre titular “Quadern de conseqüències”, que ella mateixa va haver d’editar un any després. L’any 1981 va publicar el poemari “Patchwork: dibuixos i poemes”, amb il·lustracions d’Esperança Mestre.
I no vam tenir més notícies seves fins fa dos anys, quan va publicar “Piercing” a l’editorial mallorquina Lleonard Muntaner. Segurament avui és l’únic llibre de se’n pot trobar.
Espero que t’hagi servit d’alguna cosa.
Josep J. Rosselló
Gràcies Josep J. Roselló per la informació. I tant que em servirà!
I gràcies per visitar el meu blog.
Carme