Coll Favà és un barri que és una eixample de Sant Cugat. Construit fa poc més de deu anys. La seva avinguda principal es diu Francesc Macià, però els carrers laterals tots duen noms de poetes.
Dins del setè festival, hi ha hagut aquest migdia una lectura de poemes dels poetes que donen nom als carrers. Us en cito només un, tot i que la lectura, a l’exterior, al solet, sobre l’herba, ha estat no només molt agradable, sinó fins i tot emocionant, del començament fins al final. M’emocionava sentir Aribau recitat per Héctor Bofill… però us copio el poema de Carner que ens ha recitat Martí Olaya.
L’amiga blanca m’ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.
Estimo l’una, oh gai atzar!
Estimo l’altra, oh meravella!
Bella com l’una no m’apar,
fora de l’altra, cap donzella.
L’amiga blanca m’ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.
Ho fan l’airet o la claror:
estenc els braços per ma via;
va cadascun pel seu cantó,
du cadascun qui jo volia.
L’amiga blanca m’ha encisat, Martí Olaya
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.
I quan ja són a prop de mi
i ja mos dits les agombolen,
sota les túniques de lli
hi ha dues vides que tremolen.
L’amiga blanca m’ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.
El cantava la Guillermina Motta, no sé si us en recordeu, però ami cantat o llegit sempre m’ha agradat.










La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.

Caram, no havia aconseguit entrar mai aquí, jo que sóc una boja delerosa per la poesia… ja m’hi quedo!
Molt bé, zel, m’alegro que et quedis, crec que jo tampoc he entrat mai a casa teva… ara mateix vinc. Només t’he llegit a les històries veïnals, o sigui que et conec una miqueta. Fins aviat.
“Cançó d’un doble amor”. Preciós! Una meravella.