Llegeixo “El viatge a l’amor” d’Eduard Punset. (No l’he trobat a internet i no li he pogut posar la portada on li tocaria.)
I sorprenentment parla dels mems (memes, en diuen aquí als blogs) potser en català se’n diu mems. Si voleu saber d’on surt la parauleta… El llibre parla de les claus científiques de l’amor, parla de biologia i de tantes coses que estan com automatitzades dins de les nostres cèl·lules. Que no decidim tant com ens pensem, vaja!
Sembla que la vida és una cosa molt directament lligada a la transmissió d’informació: informació genètica a través de les seves unitats els gens i informació d’herència cultural, les unitats de la qual se’n diuen mems.
Gen de genètica i mem de memòria? (Ei! penso jo, que això no ho diu el Punset)
E. Punset cita:
“ El lliure albir - diu Dennett - és una invenció humana efímera, com els diners, i la seva vigència està supeditada als terminis del venciment de la cultura que ha nodrit tant una cosa com l’altra. Si Richard Dawkis i Susan Blakmolre acceptessin els postulats de Dennett, el lliure albir el ficarien al sac del que ells anomenen mems en comptes de gens; és a dir, les unitats de transmissió de l’herència cultural.”
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Jo de Punset em vaig llegir el de la felicitat. Si aquest està bé, fes-m’ho saber, per favor! Tenia pensar comanar-ho als reis! jeje
Doncs jo el de la felicitat no l’he llegit. Si em dius que val la pena me’l llegiré també. Aquest de moment m’està agradant, ja et faré un comenari quan l’acabi.
Hola!!
Me gusta mucho tu blog.
Un petonet
Hola Carolina! Bienvenida a mi blog!
Clico sobre el teu nom per veure el teu i no em surt… et buscaré per llegir-lo.
vull que comentis el llibre de la felicitat, el vull llegir.
m’encanten les teves crítiques literaries.
Ei, com m’agrada aquest post, ja que parles de coses que em toquen de prop, i a més, no em preguntis per què, m’ha fet pensar en la saga d’Ender de l’Orson Scott-Card. Relacions d’idees, suposo. Això dels mems és bo de saber, perquè mai li trobo una bona definició, ‘unitat de transmissió d’herència cultural’ per similitut amb gen. Molt encertat. Ja en sap aquest paio!
Doncs la Caterina que ens comenti “El viatge a la felicitat” i Jo us comentaré “El viatge a l’amor”. De moment és engrescador.
No crec que trigui massa en llegir-lo. Aquest cap de setmana, li faré una bona avançada.
Xexu, estic contenta que t’interessi, però no sé si m’hauria de fer vergonya dir que no tinc ni idea de què és això de la saga d’Ender i companyia. Em sap greu, però si tens ganes d’explicar-ho… no te n’estiguis.
Ah, no res, ha estat una relació d’idees. És una saga de llibres de Ciència Ficció de l’autor que deia. Per cert, el primer és altament recomanable si t’agrada aquest gènere. Els altres passen a ser gairebé de filosofia (que m’agrada potser més que la SciFi), i allà parlen d’unes bestioletes que es comuniquen amb unitats mínimes d’nformació. No ho explico massa bé, s’hauria de llegir, i ara no ho tinc massa fresc, però m’hi ha fet pensar, vès!
No he llegit mai res del Punset, però si he vist molts programes de ‘Redes’ a la dos i és un personatge que val la pena seguir, encara que de vegades diguen que és massa profund i avorrit. No tot pot ser ‘Gran Hermano’ en la televisió!!!
Jo puc mirar de comentar “El viatge a la felicitat” el que passa és que, a diferència de molta gent, amb el temps recordo més les pel·lícules que no pas els llibres, i aquest fa uns dos anys que me’l vaig llegir, així que no m’en recordo gaire però sé que em va agradar. El que menys potser que de vegades, Punset utilitza frases massa científiques i segons que no ho acabava d’entendre gaire…
Xexu, gràcies, a moi també m’agrada força la ciència fició, tot i que no és el que més llegeixo, n’he llegit poc, Asimov i poca cosa més, alguna que em passa elmeu fill… Però si tenen continguts filosòfic aleshores ja comença a en trar-me el cuquet de lacuriositat. Me’ls apunto, però de debò apuntats, en un paper aquí al costat per a buscar-los.
Miquel, doncs jo també l’he vist algun dia a la tele i per això m’han vingut ganes de llegir-lo.
Caterina, no és cap compromís, no et deixis enredar per les meves propostes, si no en tens ganes no el comentis. Possiblement el llegiré jo també, ja que aquest m’agrada força i ja el comentaré… quan sigui.