Benvolguda Carme,
M’agradaria parlar de somnis amb una somiadora. De la utilitat dels somnis, de les funcions dels somnis, dels desavantatges dels somnis (n’hi ha?), de les aportacions dels somnis.
Dels somnis desperts, és clar! I és que a mi els somnis, des de sempre, m’han servit de molt. Quan era joveneta i a vegades volia complaure massa les opinions dels pares o germans o altres persones importants per a mi, sovint em costava de saber diferenciar ben bé què volia jo. Em costava racionalment, intel·lectualment, valorava les coses, comparava i no ho acabava de veure clar. Però sense adonar-me’n arrribava, a qualsevol moment del dia, el somni que em feia veure sense cap dubte allò que jo desitjava. Després venia la manera de dur-ho a la pràctica, però, com a mínim ho veia clar.
Si hagués de dir quina és la mena de somni que més vegades m’ha ajudat a funcionar bé a la vida real… potser te’n riuràs, o el trobaràs poc volador… però ha estat somiar converses, converses que no sabia com afrontar o converses que desitjava que existissin i em semblava gairebé impossible. Somiant converses he aconseguit també que molts dels meus somnis es fessin realiat.
Què en penses tu d’allò que és diu tant sovint: Bha! no et facis il·lusions, només és un somni!
L’altra Carme
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
de fet els somnis si els sabessim escoltar o visionar són veritats que ens poden succeir, o veritats que tenim amagades en algun racó de la nostra ment i que de fet som així per que d’alguna manera em tingut un passat…
a mi de vegades els somnis em fan por….
Quins somnis et fan por?
Parles dels somnis desperts o adormits, nina4? Els adormits alguna vegada crec que ens fan por a tots, els desperts no tant…
Què seria de nosaltres sense somnis, sense il·lusions? És més que possible que hagin estat els somnis els que han portat a la humanitat a aconseguir grans coses. A qui se li hagués passat per el cap, fa uns 100 anys, que l’home arribaria a volar? Durant segles era un somni per a l’home (basta veure certs dibuixos de Da Vinci) i, al final, tenim un aparell tan increïble com els avions i tot gràcies a un somni. Perquè els somnis, encara que semblin increïbles, potser més dels que ens pensem són possibles. No deixeu de somiar!
Sé a què et refereixes quan dius complaent, quan camines per llocs perquè els altres creuen que és el millor i arriba un moment en què et preguntes si és realment el teu camí… Quantes vegades no ho hem fet? Però des de petita sempre he somiat, potser era la meva manera de refugiar-me d’una realitat que podia esdevenir massa dura per una nena, potser era la meva manera de construir futurs possibles. Sempre han estat somnis petits, o grans, depen del punt de vista, i sempre m’han acompanyat: des del més senzill que era sobreviure a la ciutat dels fums i treure’m la carrera, fins a intentar viure allunyada de tothom uns mesos a l’estranger, fins a fer anglès!
Ens donen empenta, ens fan somriure, es converteixen en projectes i realitats. I aquells que es queden al món de les nits, ens fan pensar i ens mostren parts de nosaltres que a vegades amagàvem…
Expliqueu els somnis ben bé tal com jo els veig i els he viscut. Alguna vegada com un refugi, altres vegades com una voluntat de fer alguna cosa que no està massa al’abast.
Noies, podríem muntar un “taller” de somnis… ja que som tan expertes… hi ha gent que en sap tant poc!
Carme
De la mateixa manera que quan ens trobem davant d’un problema, cerquem una solució, perquè la solució és continguda, encara que amagada, en el problema (qui es planteja solucions si abans no hi ha problemes?), pensaria igual en relació amb els somnis: el somni com un esborrany de la propera realitat.
Un esborrany que es fa i desfa, que s’amplia, que es modifica, que es repeteix, fins que queda perfecte per passar-lo a net. Una bona idea per al somnis, Jo mateix, s’adapta a la meva experiència somiadora.