Comentaris a: Carta oberta a Carme F.

By: carmerosanas

carmerosanas — Thu, 25 Oct 2007 22:24:10 +0000

Un esborrany que es fa i desfa, que s’amplia, que es modifica, que es repeteix, fins que queda perfecte per passar-lo a net. Una bona idea per al somnis, Jo mateix, s’adapta a la meva experiència somiadora.

By: Jo mateix

Jo mateix — Thu, 25 Oct 2007 22:05:24 +0000

De la mateixa manera que quan ens trobem davant d’un problema, cerquem una solució, perquè la solució és continguda, encara que amagada, en el problema (qui es planteja solucions si abans no hi ha problemes?), pensaria igual en relació amb els somnis: el somni com un esborrany de la propera realitat.

By: Carme Rosanas

Carme Rosanas — Thu, 25 Oct 2007 21:51:03 +0000

Expliqueu els somnis ben bé tal com jo els veig i els he viscut. Alguna vegada com un refugi, altres vegades com una voluntat de fer alguna cosa que no està massa al’abast.

Noies, podríem muntar un “taller” de somnis… ja que som tan expertes… hi ha gent que en sap tant poc!

Carme

By: Carme F.

Carme F. — Thu, 25 Oct 2007 18:29:05 +0000

Sé a què et refereixes quan dius complaent, quan camines per llocs perquè els altres creuen que és el millor i arriba un moment en què et preguntes si és realment el teu camí… Quantes vegades no ho hem fet? Però des de petita sempre he somiat, potser era la meva manera de refugiar-me d’una realitat que podia esdevenir massa dura per una nena, potser era la meva manera de construir futurs possibles. Sempre han estat somnis petits, o grans, depen del punt de vista, i sempre m’han acompanyat: des del més senzill que era sobreviure a la ciutat dels fums i treure’m la carrera, fins a intentar viure allunyada de tothom uns mesos a l’estranger, fins a fer anglès!
Ens donen empenta, ens fan somriure, es converteixen en projectes i realitats. I aquells que es queden al món de les nits, ens fan pensar i ens mostren parts de nosaltres que a vegades amagàvem…

By: caterina

caterina — Thu, 25 Oct 2007 11:42:04 +0000

Què seria de nosaltres sense somnis, sense il·lusions? És més que possible que hagin estat els somnis els que han portat a la humanitat a aconseguir grans coses. A qui se li hagués passat per el cap, fa uns 100 anys, que l’home arribaria a volar? Durant segles era un somni per a l’home (basta veure certs dibuixos de Da Vinci) i, al final, tenim un aparell tan increïble com els avions i tot gràcies a un somni. Perquè els somnis, encara que semblin increïbles, potser més dels que ens pensem són possibles. No deixeu de somiar!

By: Carme Rosanas

Carme Rosanas — Thu, 25 Oct 2007 10:32:37 +0000

Quins somnis et fan por?
Parles dels somnis desperts o adormits, nina4? Els adormits alguna vegada crec que ens fan por a tots, els desperts no tant…

By: nina4

nina4 — Thu, 25 Oct 2007 10:21:46 +0000

de fet els somnis si els sabessim escoltar o visionar són veritats que ens poden succeir, o veritats que tenim amagades en algun racó de la nostra ment i que de fet som així per que d’alguna manera em tingut un passat…
a mi de vegades els somnis em fan por….