La renúncia és un suicidi quotidià.
Participa al
Traductors... bé... més o menys
PREMI PEDRAFORCA.
Striper, m'ha regalat aquest premi Pedraforca:
PREMI AMICS PER SEMPRE concedit per Armonia
PREMI AMICS PER SEMPRE concedit per Armonia
Premi Goldenbird
La Teresa de paraules i mots m'ha passa t aquest premi:
Premi Honor 2008 - Poetes del cor
L'Anna de Coses i altres coses m'ha concedit aquest premi:
Premi a l'esforç femení
De Maria Teresa de Camino incierto
Premi Dardo
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Premi art i escaig
Concedit per Barbollaire d'Un lloc per a nosaltres
i pel Veí de dalt de Malerudeveuret.
License Creative Commons
obra de Col·lecció de moments està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
de fet té raó, renunciar és com pansir-te una mica. jaque tu vols una cosa que per diverses circunstàncies o raons t’has de privar o de no fer-la.
Prenc nota.
N’hi ha una altra que diu: el que importa, no és tant arribar, sinó gaudir del camí.
Salut!
Sí, però, a vegades cal renunciar i sovint costa molt renunciar.
M’agrada molt el teu bloc!
La meva més cordial felicitació.
Doncs jo, de moment i aquests dies, n’he fet un de suicidi quotidià jeje
Gràcies a tots, clar que cal renunciar de vegades, Joan, i suposo que la Caterina parla d’una renúncia no pas triada sinó obligada. Jo crec que aquesta frase es refereix a quan renunciem massa sovint a coses que no són indispensables que hi renunciem. Hi ha gent que no sap renunciar i hi ha gent que renuncia massa sovint.
Carme
És cert, hi ha renúncies i renúncies. I m’imagine que Balzac es referia a aquell tipus de renúncies que, en certa manera, ens fan donar-li l’esquena a la vida, dimitir de certes responsabilitats, perdre la capacitat d’exigència en la feina pròpia… És fort.