Sándor Márai, és un escriptor hongarés que va néixer l’any 1900. Va haver de marxar del seu país amb l’arribada del règim comunista i va emigrar a Estats Units. Fins aleshores havia estat un escriptor d’èxit i dels més importants de la literatura centroeuropea. Però la prohibició de la seva obra al seu país, va fer que fos pràcticament oblidat. Se’l va redescobrir molts anys més tard, quan el comunisme ja anava de capacaiguda. Es va suicidar l’any 1989 a California, pocs mesos abans de la caiguda del mur de Berlín.
“L’última trobada” va ser el primer llibre que vaig llegir d’ell , he repetit i repetit llibres d’aquest autor fins arrribar a “La germana” que és l’últim que he llegit i que ens endinsa dins de la malaltia, amb els estats alterats de consciència per les febres, els estats al límit de la mort i les medicacions. Tot un viatge molt, molt especial. Sembla que el malalt serà salvat per una germana anònima que no s’acaba de descobrir ben bé qui és.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
No he llegit res de Sándor Márai. Miraré de començar amb “L’última trobada” si et va agradar tant.
Per cert, la foto de la xocolata… Ais! Per als que també patim adicció no ens fa cap bé! jeje
No voldria ser culpable de cap quilo de massa… que tot sigui dit de passada és l’únic problema que té la xocolata… Tampoc és qüestió de tenir-la sempre… variaré amb altres adiccions que es puguin fotografiar.
Jo tampoc he llegit res de Sandor Marai però sempre n’he sentit parlar bé d’ell. Me l’apunte per a futures compres de llibres i anirà a parar a “La Pila de Llibres per Llegir”.
“La pila de llibres per llegir” quin gran plaer… doncs que tingui un pis més…
jo també he sentit parlar d’ell, suposo que ja és hora d’agafar un llibre d’ell i la germana sembla una bona opció.
petons
hehe! crec que tots tenim una “pila de llibres” així, oi?
No he llegit res d’ell, però prenc nota, encara que tinc en fila esperant, ja que derrerament llegeixo poc, només puc fer-ho viatjant en tren a Barcelona.
Espero que ben aviat pugui fer una vida normal i poder retornar a la lectura.
Una abraçada