7.-
I tu que escoltes secrets entre murmuris,
sents una pena, atrafegant la vida
sense trobar l’albada.
8.- Canten la pena
els teus ulls, tan fugaços que no s’atarden
ni dins de casa teva ni esguardant altres rostres.
9.-
Deixen empremtes
aquests vels que s’atarden,
sobre la boira
que es converteix en núvols
tots fets d’esfilagarses.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
deixen emprentes aquests vels…..quines paraules més belles.
preciós
Magnífic, gaudeixo llegint els que escrius.
Una abraçada
bon poema, com tots els que poses, un gust entrar al teu blog, petonets
Els teus versos també deixen empremtes delicades al llegir-los. Cap la possibilitat d’aconseguir alguna publicació teua? De ben segur que existeix alguna cosa.
Una meravella. Gràcies a tu sé el que són les tankes!
10.
i com la xarxa
de verdes ballarines
sota la nansa
de bressols per la nina
d’acer i purpurina
ui! veus? aquí m’hauràs d’ajudar tu! és difícil, encara que no ho sembli, fer aquestes tankes! costa que les paraules finals siguin planes!
Moltes gràcies a tots!
Estic contenta que us agradin.
No he publicat mai res de literatura ni de poesia, només he publicat alguns llibres de feina, relacionats amb l’escola, de l’època que treballava en una escola.
Sempre he escrit per a mi, com una mena d’autoteràpia, com a molt pels amics i coneguts. Aquí al blog és quan per primera vegada he exposats escrits meus a mirades desconegudes.
Petonets.
carme
Ignacio, ja està! ni ajuda ni res, ja has trobat el ritme de tanka. Si et pasa com a mi… et pot tenir enganxat per uns quants dies. Gràcies per la complicitat. Una abraçada.
Carme