Comentaris a: Aixoplugats sota una novel·la . (final) http://cat.bloctum.com/carmerosanas/2007/10/18/aixoplugats-sota-una-novel%c2%b7la-final/ Carme Rosanas. Les grans persones mai no et fan sentir petit Fri, 09 Jan 2009 23:51:25 +0000 http://wordpress.org/?v=2.3.3 By: caterina http://cat.bloctum.com/carmerosanas/2007/10/18/aixoplugats-sota-una-novel%c2%b7la-final/#comment-284 caterina Sun, 28 Oct 2007 18:34:45 +0000 http://cat.bloctum.com/carmerosanas/2007/10/18/aixoplugats-sota-una-novel%c2%b7la-final/#comment-284 Per cert, Carme! Ahir vaig veure una pel·lícula de l'Spencer Tracy i na Katharine Hepburn, que es titula "Sin amor", i em va recordar una mica a la història que ens has contat aqui sobre el Ramon i na Glòria. He pensat que t'interessaria saber-ho. Potser ja l'has vista! :) Per cert, Carme! Ahir vaig veure una pel·lícula de l’Spencer Tracy i na Katharine Hepburn, que es titula “Sin amor”, i em va recordar una mica a la història que ens has contat aqui sobre el Ramon i na Glòria. He pensat que t’interessaria saber-ho. Potser ja l’has vista! :)

]]> By: carmerosanas http://cat.bloctum.com/carmerosanas/2007/10/18/aixoplugats-sota-una-novel%c2%b7la-final/#comment-226 carmerosanas Sun, 21 Oct 2007 18:45:24 +0000 http://cat.bloctum.com/carmerosanas/2007/10/18/aixoplugats-sota-una-novel%c2%b7la-final/#comment-226 Si que tens raó. La condició d'igualtat és la més important. Em fa gràcia jugar amb el fet que encara que (com tu molt bé dius) són conscients que s'han reconegut com l'amor de la sev a vida, no volen renunciar a tot el que han recollit com a bagatge de tots dos en l'època que encara no ho eren. Carme Si que tens raó. La condició d’igualtat és la més important. Em fa gràcia jugar amb el fet que encara que (com tu molt bé dius) són conscients que s’han reconegut com l’amor de la sev a vida, no volen renunciar a tot el que han recollit com a bagatge de tots dos en l’època que encara no ho eren.

Carme

]]> By: Carme (l'altra) http://cat.bloctum.com/carmerosanas/2007/10/18/aixoplugats-sota-una-novel%c2%b7la-final/#comment-225 Carme (l'altra) Sun, 21 Oct 2007 17:45:59 +0000 http://cat.bloctum.com/carmerosanas/2007/10/18/aixoplugats-sota-una-novel%c2%b7la-final/#comment-225 "No necessito tant les altres persones, les altres dones, com la possibilitat de viure en llibertat. Si hi poden ser i tu i jo ens podem entendre i parlar-ne, potser ja no caldrà que hi siguin." Aquest tros pot donar tant a dir, a pensar... Viure en llibertat dins la parella, també ho diria possible en parelles "convencionals"... Però no es tracta de veure quina relació és millor o pitjor, totes són bones sempre que siguin en condició d'iguals, oi? Personlament crec que han trobat l'amor de la seva vida, i que ho saben i en són conscients, deixant les etiquetes de bandes, viuen com senten, i sense cap mena de dubte, això és genial! “No necessito tant les altres persones, les altres dones, com la possibilitat de viure en llibertat. Si hi poden ser i tu i jo ens podem entendre i parlar-ne, potser ja no caldrà que hi siguin.” Aquest tros pot donar tant a dir, a pensar… Viure en llibertat dins la parella, també ho diria possible en parelles “convencionals”… Però no es tracta de veure quina relació és millor o pitjor, totes són bones sempre que siguin en condició d’iguals, oi?

Personlament crec que han trobat l’amor de la seva vida, i que ho saben i en són conscients, deixant les etiquetes de bandes, viuen com senten, i sense cap mena de dubte, això és genial!

]]> By: carmerosanas http://cat.bloctum.com/carmerosanas/2007/10/18/aixoplugats-sota-una-novel%c2%b7la-final/#comment-212 carmerosanas Thu, 18 Oct 2007 07:59:26 +0000 http://cat.bloctum.com/carmerosanas/2007/10/18/aixoplugats-sota-una-novel%c2%b7la-final/#comment-212 Caterina, el llibre del qual parla aquest conte, (les primeres parts d'aquest conte) és una gran novel·la en quatre volums de Manuel de Pedrolo (un dia us he de parlar d'ell, aquest sí que és el meu gran amor literari) "Apòcrif 1: Oriol", "Apòcrif 2: Tina", "Apòcrif 3:Verònica", "Apòcrif 4: Tilly". Com pots suposar amb tant de rotllo no és una simple novel·la d'amor, és molt més complexa, però el tipus de relació és una part molt important d'aquest relat. A més a més com sempre Pedrolo innova, investiga i hi ha moltes altres coses dins la novel·la. Hi ha gent que m'han dit que no era fàcil de llegir. A mi si que m'ho va semblar. No sé si els trobaràs, perquè no sé què passa amb Pedrolo que sembla que sempre l'hagin volgut amagar i sovint és molt difícil trobar llibres seus que no siguin el Mecanoscrit del segon origen (que també és deliciós i crec que l'han llegit tots els joves del país). Per altra part jo ja intento escriure una novel·la. Aquí al blog la vaig penjant. Poc a poc. Capítol a capítol. (I  és  que  no tinc tant temps per a tantes coses.)  També vull parlar, en ella, de tipus de relacions diferents o poc convencionals. Encara que algú em deia que rumiar massa porta contraindicacions, mira... a mi m'agrada i per això no em sap greu haver-te fet rumiar massa. Jordanayontney, no crec que sigui tan fàcil com desitjar-ho fortament. Crec que el fet que ells dos ja estiguin acostumats a "compartir-se" amb altres persones, a explicar-s'ho tot, i al mateix temps saben fer-se sentir bé i molt estimats... és un bon punt de partida. I quan dic que a vegades la possibilitat d'anar amb algú altre és més important que el fet de fer-ho... no vull dir pas que això hagi  de ser només  en teoria. Vull dir exactament que si algú té la possibilitat de fer-ho, ho fa, (dono per suposat que algun cop s'ha de fer)  i després se'n pot parlar, no és cap drama, i això pot passar un cop o dos, però la relació més potent, més acollidora, més sencera, que abasta més aspectes de la vida, continua essent sempre la mateixa... després d'un cop o dos és ben possible que ja no es necessiti més. La llibertat comprovada i exercida, dóna a vegades situacions ben diferents de les habituals. Gràcies per la visita i el comentari. Caterina, el llibre del qual parla aquest conte, (les primeres parts d’aquest conte) és una gran novel·la en quatre volums de Manuel de Pedrolo (un dia us he de parlar d’ell, aquest sí que és el meu gran amor literari) “Apòcrif 1: Oriol”, “Apòcrif 2: Tina”, “Apòcrif 3:Verònica”, “Apòcrif 4: Tilly”. Com pots suposar amb tant de rotllo no és una simple novel·la d’amor, és molt més complexa, però el tipus de relació és una part molt important d’aquest relat. A més a més com sempre Pedrolo innova, investiga i hi ha moltes altres coses dins la novel·la. Hi ha gent que m’han dit que no era fàcil de llegir. A mi si que m’ho va semblar. No sé si els trobaràs, perquè no sé què passa amb Pedrolo que sembla que sempre l’hagin volgut amagar i sovint és molt difícil trobar llibres seus que no siguin el Mecanoscrit del segon origen (que també és deliciós i crec que l’han llegit tots els joves del país).

Per altra part jo ja intento escriure una novel·la. Aquí al blog la vaig penjant. Poc a poc. Capítol a capítol. (I  és  que  no tinc tant temps per a tantes coses.)  També vull parlar, en ella, de tipus de relacions diferents o poc convencionals.

Encara que algú em deia que rumiar massa porta contraindicacions, mira… a mi m’agrada i per això no em sap greu haver-te fet rumiar massa.

Jordanayontney, no crec que sigui tan fàcil com desitjar-ho fortament. Crec que el fet que ells dos ja estiguin acostumats a “compartir-se” amb altres persones, a explicar-s’ho tot, i al mateix temps saben fer-se sentir bé i molt estimats… és un bon punt de partida. I quan dic que a vegades la possibilitat d’anar amb algú altre és més important que el fet de fer-ho… no vull dir pas que això hagi  de ser només  en teoria. Vull dir exactament que si algú té la possibilitat de fer-ho, ho fa, (dono per suposat que algun cop s’ha de fer)  i després se’n pot parlar, no és cap drama, i això pot passar un cop o dos, però la relació més potent, més acollidora, més sencera, que abasta més aspectes de la vida, continua essent sempre la mateixa… després d’un cop o dos és ben possible que ja no es necessiti més. La llibertat comprovada i exercida, dóna a vegades situacions ben diferents de les habituals.

Gràcies per la visita i el comentari.

]]> By: jordanayontney http://cat.bloctum.com/carmerosanas/2007/10/18/aixoplugats-sota-una-novel%c2%b7la-final/#comment-211 jordanayontney Thu, 18 Oct 2007 07:24:10 +0000 http://cat.bloctum.com/carmerosanas/2007/10/18/aixoplugats-sota-una-novel%c2%b7la-final/#comment-211 Caram....m´ha agradat el teu text.... . Heus ací la cruïlla....esperar o no esperar l´amor de la teva vida....de fet crec que ells ja l´havien trobat però eren incapaços de veure-ho. Potser perquè l´havien mitificat o esperaven trobar-ho en l´espill equivocat. Per mi que una persona faci sentir a un altre com es fan sentir l´un a l´altre ja és l´amor de la vida. I que costa de trobar això!! I amb qui comprtiries un fill si no? Però siguem sincers....trobar algú que en "absoluta llibertat" només tingui ulls per una sola persona....mmmm....dificil de trobar...o no...potser és tan simple com desitjar-ho fortament. Salut i endavant i molta sort amb la teva novel·la!! Ja faràs cinc cèntims eh?. ;-p Caram….m´ha agradat el teu text…. . Heus ací la cruïlla….esperar o no esperar l´amor de la teva vida….de fet crec que ells ja l´havien trobat però eren incapaços de veure-ho. Potser perquè l´havien mitificat o esperaven trobar-ho en l´espill equivocat. Per mi que una persona faci sentir a un altre com es fan sentir l´un a l´altre ja és l´amor de la vida. I que costa de trobar això!! I amb qui comprtiries un fill si no?

Però siguem sincers….trobar algú que en “absoluta llibertat” només tingui ulls per una sola persona….mmmm….dificil de trobar…o no…potser és tan simple com desitjar-ho fortament.

Salut i endavant i molta sort amb la teva novel·la!!

Ja faràs cinc cèntims eh?. ;-p

]]> By: caterina http://cat.bloctum.com/carmerosanas/2007/10/18/aixoplugats-sota-una-novel%c2%b7la-final/#comment-210 caterina Thu, 18 Oct 2007 06:48:14 +0000 http://cat.bloctum.com/carmerosanas/2007/10/18/aixoplugats-sota-una-novel%c2%b7la-final/#comment-210 Una quarta part! M'encanta aquesta història. No has pensat de fer una novel·la? Si has llegit algun llibre que tracti sobre una parella com la de la Glòria i el Ramon, fes-m'ho saber. Crec que malgrat tot, és una història que pot ser més realista del que ens pensem. D'alguna manera estic un poc farta de llegir llibres d'amors perfectes i finals feliços, perquè a la realitat no sempre és així. A més a més, el teu relat em dóna molt què pensar. Pots creure que ara ja no sé fins a quin punt és bo tenir esperança o no? M'has fet pensar massa aquests dies (ho dic amb el bon sentit) jeje Besades! Una quarta part! M’encanta aquesta història. No has pensat de fer una novel·la? Si has llegit algun llibre que tracti sobre una parella com la de la Glòria i el Ramon, fes-m’ho saber. Crec que malgrat tot, és una història que pot ser més realista del que ens pensem. D’alguna manera estic un poc farta de llegir llibres d’amors perfectes i finals feliços, perquè a la realitat no sempre és així. A més a més, el teu relat em dóna molt què pensar. Pots creure que ara ja no sé fins a quin punt és bo tenir esperança o no? M’has fet pensar massa aquests dies (ho dic amb el bon sentit) jeje
Besades!

]]>