Diu que Edison en el seu intent d’aconseguir una bombeta incandescent que no es fongués i que pogués durar unes quantes hores, va construir 2.000 tipus bombetes que van fondre’ s en molt poc temps. En preguntar-li un periodista si era veritat que havia fracassat 2.000 vegades, Edison va contestar: “No, no he fracassat 2.000 vegades, he descobert 2.000 vegades com ”no funciona una bombeta”.
Creieu que Edison tenia molta esperança? Jo crec que tenia moltes altres coses en un grau molt més elevat que l’esperança: constància, curiositat, interès… Si ell s’haguès pres cada intent com un fracàs… hauria resistit 2.000 fracassos? Jo crec que no.
Una esperança que no es compleix sempre és viscuda com una mena fracàs. Una desil·lusió, un desencís molt difícil de remuntar. No esperar gaire, pot ser a vegades molt creatiu. Si jo no ho faig… no passarà, per tant m’hi poso!
Va, va, ja poso gaire. Comté-Sponville és més radical que jo, us ho asseguro. I no és un pessimista, en absolut. Busca la felicitat, com ha de ser! Jo crec que tenim obligació de buscar-la.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
molt bona la pensada d’Edisson, persona optimista, i sense por al fracàs, malgrat que jo penso que alguna vegada si en deuria tenir de por.
tot fet que ens proposem si no arriba al final com nosaltres volem,ens dóna sensació de buit, i perque no de fracàs, però llavors tu només tu ,depèn de la manera com tu prenguis,pots prosperar i fer del teu fracàs, quelcom per superar les properes vegades.
ma llum…mullam
jejeje! sóc un iluminat…
No em podreu aturar,
sóc don Quixot,
on són els gegants movent els seus braços llargs?
on són els gegants?
així es devia sentir edison! la veritat és que en aquest cas estic d’acord amb tu, i sempre m’ha agradat la gent que persegueix els seus somnis. molt bona filosofia, la teva ;D
(el de dalt és el fragment d’un poema meu, ja el penjaré quan el trovi)
si no m’havies convençut abans amb els últims comentaris en el darrer post ho has fet ara amb l’actual… espera que pesqui el llibre i el comentem!
trobo aquestes idees que plasmes molt encertades, certament, tots hem viscut aquestes desil·lusions, aquests fracassos que arriben quan una esperança s’ensorra. Si ho vivim com Edison amb la seva perseverància podrà ser força diferent.
Encara que mai hem de perdre l’esperança en nosaltres i en la vida!
La felicitat rau en la il.lusió mateixa de buscar-la.
Nina4, jo imagino més aviat que no tenia por. Que sabia que hi havia algun material quen seria capaç d’aguantar l’incandescència sense fondres i anava provant. Però això només són imaginacions meves.
Ignacio, les teves simetries… m’il·luminen fins i tot a mi. Ja ens buscaràs el poema. Sentir-se Quixot, sovint és fantàstic.
Carme, ja el discutirem, a veure què et sembla.
Jesús, totalment d’acord, el camí de la felicitat ja és felicitat.
Carme
Uf, s’ha de tenir molta constància per sobreposar-se als fracassos. I t’ho diu un científic, pels qui el fracàs és l’amic més proper, el pa de cada dia. L’Edison era un geni, i si ho era no és només per tots els invents que va crear, no coneixia aquesta anècdota de les 2000 bombetes, però demostra que no es va rendir mai, i que la seva moral estava pels núvols. Un lluitador.
Jo crec que en comptes “d’esperar” trobar-ho aviat, estava mental·litzat que potser seria molt difícil i li caldrien molts intents. I no ho vivia com a fracàs, sinó com un procés normal… que no se sap quan dirarà. En comptes d’esperar… actuar.
Carme