Comentaris a: L’esperança, el fracàs i Edison

By: Diferents tipus d’expectatives at Col·lecció de moments.

Diferents tipus d’expectatives at Col·lecció de moments. — Sun, 30 Mar 2008 20:33:12 +0000

[…] Podria ser, per exemple, tenint expectatives globals o generals, a llarg termini, i no pas pensant en que tot ha de sortir bé a la primera. Podríem recordar Edison L’esperança, el fracàs i Edison . […]

By: carmerosanas

carmerosanas — Wed, 17 Oct 2007 21:03:39 +0000

Jo crec que en comptes “d’esperar” trobar-ho aviat, estava mental·litzat que potser seria molt difícil i li caldrien molts intents. I no ho vivia com a fracàs, sinó com un procés normal… que no se sap quan dirarà. En comptes d’esperar… actuar.

Carme

By: XeXu

XeXu — Wed, 17 Oct 2007 16:38:29 +0000

Uf, s’ha de tenir molta constància per sobreposar-se als fracassos. I t’ho diu un científic, pels qui el fracàs és l’amic més proper, el pa de cada dia. L’Edison era un geni, i si ho era no és només per tots els invents que va crear, no coneixia aquesta anècdota de les 2000 bombetes, però demostra que no es va rendir mai, i que la seva moral estava pels núvols. Un lluitador.

By: carmerosanas

carmerosanas — Tue, 16 Oct 2007 21:33:55 +0000

Nina4, jo imagino més aviat que no tenia por. Que sabia que hi havia algun material quen seria capaç d’aguantar l’incandescència sense fondres i anava provant. Però això només són imaginacions meves.

Ignacio, les teves simetries… m’il·luminen fins i tot a mi. Ja ens buscaràs el poema. Sentir-se Quixot, sovint és fantàstic.

Carme, ja el discutirem, a veure què et sembla.

Jesús, totalment d’acord, el camí de la felicitat ja és felicitat.

Carme

By: Jesús M. Tibau

Jesús M. Tibau — Tue, 16 Oct 2007 19:33:08 +0000

La felicitat rau en la il.lusió mateixa de buscar-la.

By: Carme (l'altra)

Carme (l'altra) — Tue, 16 Oct 2007 18:46:12 +0000

si no m’havies convençut abans amb els últims comentaris en el darrer post ho has fet ara amb l’actual… espera que pesqui el llibre i el comentem!

trobo aquestes idees que plasmes molt encertades, certament, tots hem viscut aquestes desil·lusions, aquests fracassos que arriben quan una esperança s’ensorra. Si ho vivim com Edison amb la seva perseverància podrà ser força diferent.

Encara que mai hem de perdre l’esperança en nosaltres i en la vida!

By: Ignacio

Ignacio — Tue, 16 Oct 2007 15:26:03 +0000

ma llum…mullam

jejeje! sóc un iluminat…

No em podreu aturar,
sóc don Quixot,
on són els gegants movent els seus braços llargs?
on són els gegants?

així es devia sentir edison! la veritat és que en aquest cas estic d’acord amb tu, i sempre m’ha agradat la gent que persegueix els seus somnis. molt bona filosofia, la teva ;D

(el de dalt és el fragment d’un poema meu, ja el penjaré quan el trovi)

By: nina4

nina4 — Tue, 16 Oct 2007 09:12:25 +0000

molt bona la pensada d’Edisson, persona optimista, i sense por al fracàs, malgrat que jo penso que alguna vegada si en deuria tenir de por.
tot fet que ens proposem si no arriba al final com nosaltres volem,ens dóna sensació de buit, i perque no de fracàs, però llavors tu només tu ,depèn de la manera com tu prenguis,pots prosperar i fer del teu fracàs, quelcom per superar les properes vegades.