Comentaris a: Carta oberta a Caterina http://cat.bloctum.com/carmerosanas/2007/10/15/carta-oberta-a-caterina/ Carme Rosanas. Les grans persones mai no et fan sentir petit Wed, 23 Jul 2008 22:05:57 +0000 http://wordpress.org/?v=2.3.3 By: caterina http://cat.bloctum.com/carmerosanas/2007/10/15/carta-oberta-a-caterina/#comment-197 caterina Tue, 16 Oct 2007 07:31:50 +0000 http://cat.bloctum.com/carmerosanas/2007/10/15/carta-oberta-a-caterina/#comment-197 La majoria de vegades que m'he sentit malament a la vida és perquè potser esperava massa de les coses i no s'ahn fet realitat. I sí, pens que quan menys ho esperes tot és quan arriben. Bé podria ser que en part és millor no tenir esperances però, aleshores què ens quedaria? Segurament vivim en un món en que la gent espera massa però crec que les grans coses que ha fet la humanitat al llarg de la història han sorgit començant d'una esperança, d'un desig. Mentre les esperances que tenguem siguin possibles, per què no? Però al mateix temps mentalitzant-mos de que bé igual no es compleix i no per això hem de pensar que hem fracasat. De vegades no tot el que desitjam ens convé, ni tot el que ens convé era el que desitjavem. Igual la nostra parella ideal, la que ens farà feliços no era la que creiem, i el mateix amb la feina i altres coses. Si tot fos tan fàcil com desitjar o espera alguna cosa i aconseguir-ho, crec que tot seria una mica avorrit. De fet, pens que arriaria un punt que la gent no esperaria ni desitjaria, però ho feim per això, perquè no sempre ho tenim tot al nostre abast. Gràcies per la carta, Carme! La majoria de vegades que m’he sentit malament a la vida és perquè potser esperava massa de les coses i no s’ahn fet realitat. I sí, pens que quan menys ho esperes tot és quan arriben. Bé podria ser que en part és millor no tenir esperances però, aleshores què ens quedaria? Segurament vivim en un món en que la gent espera massa però crec que les grans coses que ha fet la humanitat al llarg de la història han sorgit començant d’una esperança, d’un desig. Mentre les esperances que tenguem siguin possibles, per què no? Però al mateix temps mentalitzant-mos de que bé igual no es compleix i no per això hem de pensar que hem fracasat. De vegades no tot el que desitjam ens convé, ni tot el que ens convé era el que desitjavem. Igual la nostra parella ideal, la que ens farà feliços no era la que creiem, i el mateix amb la feina i altres coses. Si tot fos tan fàcil com desitjar o espera alguna cosa i aconseguir-ho, crec que tot seria una mica avorrit. De fet, pens que arriaria un punt que la gent no esperaria ni desitjaria, però ho feim per això, perquè no sempre ho tenim tot al nostre abast.
Gràcies per la carta, Carme!

]]> By: carmerosanas http://cat.bloctum.com/carmerosanas/2007/10/15/carta-oberta-a-caterina/#comment-196 carmerosanas Tue, 16 Oct 2007 07:26:28 +0000 http://cat.bloctum.com/carmerosanas/2007/10/15/carta-oberta-a-caterina/#comment-196 Carme, des d'un punt de vista "existencial" a mi m'ha anat tant bé no esperar massa de la gent... dic "massa", potser no cal que sigui gens, gens, però molt poquet. Ignacio, segur que t'ha passat que quan algú et parla molt i molt bé d'una peli, a vegades dius "No n'hi ha per tant". I si no t'haguessin dit res potser haguessis dit "No està malament, força bé". Sobretot em refereixo a això. A expectatives massa elevades. Una micona d'esperança en la vida, va sí... te la concedeixo. Tens raó. Per una opinió més autoritzada: "La felicitat deesperadament" d'André Comte-Sponville. Quan el vaig llegir em vaig sentir identificada amb el que deia, jo ho sentia així, però no m'havia atrevit mai a explicarho. Ara si. Camino incierto, que bien que hayas entendido mi manera de ver las cosas! No hay duda que por mas que nuestros seres queridos nos quieran mucho, ellos no van a ser como nosotros necesitamos que sean. Ni nosotros como ellos necessitan. Si hubiera una vacuna contra este tipo de esperanza creo que todos nos entenderiamos mucho mejor. Carme Carme, des d’un punt de vista “existencial” a mi m’ha anat tant bé no esperar massa de la gent… dic “massa”, potser no cal que sigui gens, gens, però molt poquet.

Ignacio, segur que t’ha passat que quan algú et parla molt i molt bé d’una peli, a vegades dius “No n’hi ha per tant”. I si no t’haguessin dit res potser haguessis dit “No està malament, força bé”. Sobretot em refereixo a això. A expectatives massa elevades. Una micona d’esperança en la vida, va sí… te la concedeixo. Tens raó.

Per una opinió més autoritzada: “La felicitat deesperadament” d’André Comte-Sponville. Quan el vaig llegir em vaig sentir identificada amb el que deia, jo ho sentia així, però no m’havia atrevit mai a explicarho. Ara si.

Camino incierto, que bien que hayas entendido mi manera de ver las cosas! No hay duda que por mas que nuestros seres queridos nos quieran mucho, ellos no van a ser como nosotros necesitamos que sean. Ni nosotros como ellos necessitan. Si hubiera una vacuna contra este tipo de esperanza creo que todos nos entenderiamos mucho mejor.

Carme

]]> By: camino incierto http://cat.bloctum.com/carmerosanas/2007/10/15/carta-oberta-a-caterina/#comment-193 camino incierto Mon, 15 Oct 2007 21:35:51 +0000 http://cat.bloctum.com/carmerosanas/2007/10/15/carta-oberta-a-caterina/#comment-193 "No puc deixar de pensar que més que esperança necessitem ganes de fer que tot vagi bé".Me identifico con esta frase tuya,porque qué es la esperanza? que haya un Dios que conceda deseos?que ocurra una casualidad afortunada? que los demás nos obsequien con lo que necesitamos? que nuestros seres queridos sean como nosotros necesitamos que sean?y cuando una enfermedad crónica o un problema de salud irreversible aparece en nuestras vidas, qué hay que cultivar la esperanza o las motivaciones para seguir viviendo? pues entonces no queda más que aferrarse a la fuerza interior para ESFORZARSE o para buscar las ganas hasta en los calcañales para hacer "que tot vagi bé" “No puc deixar de pensar que més que esperança necessitem ganes de fer que tot vagi bé”.Me identifico con esta frase tuya,porque qué es la esperanza? que haya un Dios que conceda deseos?que ocurra una casualidad afortunada? que los demás nos obsequien con lo que necesitamos? que nuestros seres queridos sean como nosotros necesitamos que sean?y cuando una enfermedad crónica o un problema de salud irreversible aparece en nuestras vidas, qué hay que cultivar la esperanza o las motivaciones para seguir viviendo? pues entonces no queda más que aferrarse a la fuerza interior para ESFORZARSE o para buscar las ganas hasta en los calcañales para hacer “que tot vagi bé”

]]> By: Ignacio http://cat.bloctum.com/carmerosanas/2007/10/15/carta-oberta-a-caterina/#comment-192 Ignacio Mon, 15 Oct 2007 18:23:31 +0000 http://cat.bloctum.com/carmerosanas/2007/10/15/carta-oberta-a-caterina/#comment-192 ja, però... si no tens esperança de guanyar un concurs, per què t'hi presentes? si no tens esperaça de riure, per què vas al circ? si no tens esperança d'atipar-te, per què menges? si no tens esperança de viure... potser el problema, més que l'esperança, és que no sabem mai reconèixer el fracàs. no ho sé molt divertit, però, això de les cartes XD ja, però…

si no tens esperança de guanyar un concurs, per què t’hi presentes?
si no tens esperaça de riure, per què vas al circ?
si no tens esperança d’atipar-te, per què menges?
si no tens esperança de viure…

potser el problema, més que l’esperança, és que no sabem mai reconèixer el fracàs. no ho sé

molt divertit, però, això de les cartes XD

]]> By: Carme (l'altra) http://cat.bloctum.com/carmerosanas/2007/10/15/carta-oberta-a-caterina/#comment-191 Carme (l'altra) Mon, 15 Oct 2007 16:31:10 +0000 http://cat.bloctum.com/carmerosanas/2007/10/15/carta-oberta-a-caterina/#comment-191 si se'm permet el comentari... les teves paraules em fan pensar, en primer moment salto de la cadira en favor de l'esperança, perquè ella moltes vegades ens dóna les forces per seguir endavant, per seguir lluitant,... però certament, no deixes de tenir raó quan parles de la decepció... ara em tens divagant i pensant en les teves paraules, d'una manera diferent, sense saltar de la caidra... Què hi ha millor que els regals inesperats? si se’m permet el comentari…

les teves paraules em fan pensar, en primer moment salto de la cadira en favor de l’esperança, perquè ella moltes vegades ens dóna les forces per seguir endavant, per seguir lluitant,… però certament, no deixes de tenir raó quan parles de la decepció… ara em tens divagant i pensant en les teves paraules, d’una manera diferent, sense saltar de la caidra… Què hi ha millor que els regals inesperats?

]]>