Sovint les reflexions que llegeixo en alguns blogs em fan rumiar, i m’agradaria explicar més coses de les que habitualment es diuen en els comentaris curtets. De fet, sovint m’allargo massa. Els comentaris aquí al meu blog, també em fan rumiar temes que m’agradaria comentar amb la gent dels blogs amics. Per aquesta raó inauguraré aviat una nova secció que serà de cartes obertes i que em servirà per poder parlar de temes que a mi em semblen interessants o que han quedat una mica pendents.
Podran ser cartes obertes a als blocaires, o també a altres persones que per una raó o una altra em facin rumiar coses.
La primera serà passat el cap desetmana.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
el que mes agrada als blogaires és que no t’enrollis, com mes lletra menys agrada lleigir
salutacions
Gràcies, Té la mà Maria, pel teus bons consells… A veure si sé fer-ho sense allargar-me gaire.
El que més m’agrada dels comentaris és quan hi ha intercanvi d’opinions.
Carme
Esperem les teves cartes, Carme, i Té la mà maria té raó. El bloc és un nou gènere narratiu que requereix concreció, deixar anar temes per fer pensar o per distraure al visitant. A mi em passa que si el text és massa llarg em costa de llegir a la pantalla de l’ordinador.
Ho trobo una idea genial, Carme!
I pel que fa als comentaris i a l’allargada dels textos, discerneixo. La veritat és que com a nova blocaire, si veig un text molt llarg el començo a llegir, i llavors ja és qüestió de si m’atreu fins al final o si passo al següent! (els teus em solen atreure!)
No sé, tu, crec que això de rumiar pot acabar sent dolent. Té efectes secundaris i contraindicacions. Tu mateixa. Si ens fas pensar gaire, malament.
Endavant Carme,
Espero que passi el cap de setmana per mper llegir-te de nou.
Però et diré una cosa, tot el que escrius m’agrada, així que segueix igual eh?
Una abraçada
Ho trobo una idea molt interessant, ja que de vegades tinc la impressió que algun post em queda curt, que de determinat tema se’n podria treure més suc, i potser en lletra d’un altre es veuran visions diferents i més profundes de posts que sens dubte, ja haurem llegit. Ja estaré pendent, perquè la discusió sempre és molt enriquidora.
ho trobo interessentissim, jo hi colaboraré, doncs tinc mot a dir.
Paraula creadora de somnis i realitats
canviants en un capvespre de rosada
que a l’albada et desperten en un astre fulgurant
d’imatges, ulls negres, i eternitats,
vine a mi! i viu
dins meu
la maror calmada del món…
bona idea! que les teves respostes-carta siguin com les ones del mar… i no s’aturin mai!
Sembla interessant això que proposes de fer! Estaré pendent d’aquesta secció.
Besets!
Gràcies a tots,
Intentaré no passar-me de llargada, Jesús, però si algun tema m’ineressa molt tampoc em quedaré amb quatre ratlles, Carme. El camí del mig és una cosa que considero valuosa i intentaré seguir-lo.
Pel que fa als efectes secundaris de rumiar… Bet, t’asseguro que si a mi no m’ha fet mal és que no en té gaires. És un vici molt arrelat. I pel que fa a vosaltres, visitants, doncs… cap problema, si t’avorreix passes de llis…
Gràcies Mariaisabel, continuarem llegint-nos mútuament.
Xexu, a mi m’agrada molt la discussió de temes i les opinions dels blocaires i és per això que se m’ha acudit aquesta idea. A veure si en surten coses interessants. M’envcantaria que hi col·laboressis.
Nina4, t’hi espero, ja començo a adonar-me que tens coses interesants a dir i això que no portem gaires dies en contacte.
Vindré, i en el moment del silenci
esperaré els mots viatgers
que m’arriben de lluny i de prop.
Espero retrobar mil camins per caminar
i que cada paraula
sigui un nou paisatge
per als nostres ullls.
Moltres gràcies, Ignacio, t’hi espero.
Caterina, havia pensat començar amb una carta dirigida a tu.
Potser simplement perquè vas ser la primera que em vas deixar un comentari al meu blog, o potser perquè en parlar de l’esperança, me’n vas fer rumiar els pros i els contres.
Una araçada a tots
Carme
A veces los comentarios son tan concretos y repetitivos que son hasta superficiales y aburridos tal como los chats o lo de antiguamente ¿estudias o trabajas? ,ahora es “me lo apuntaré”, es muy interesante ,etc.
Tan interesantes son las entradas como los comentarios que algunas personas hacen de sus lecturas.
Totalmente de acuerdo, a mi me gusta mucho leer los comentarios, sobretodo si hay algo de discussión y opiniones distintas. Gracias por la visita.
Carme