Hem anat a trobar el Ter a la Plana i l’hem remuntat fins ben amunt. I en aquest camí de menys d’una hora, hem vist com creixia la tardor. A la sortida tot era verd, encara. Osona amunt, han anat sortint notes de groc, primer escampades aquí i allà, després mica en mica anaven fent com unes petites melodies de grocs diversos, del més lluminosos als més torrats. Jo n’anava reconeixent l’origen: pollancres, acacies, plàtans…
El cotxe seguia amunt per la carretera i cada cop els colors eren més variats, algun matoll, arbustos que no acabava conèixer ens donaven uns tons més pujats. Quan he arribat a la muntanya, ha esclatat la tardor en un simfonia de colors. Aquí s’hi afegien ocres, torrats, ataronjats, vermellosos. He vist roures i faigs… però i els que són vermells, ben vermells, quins arbres deuen ser?
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
I que bonica es la tardor, Carme!
Precisament fa uns moments que ho pensava. Els colors del bosc son verdaderament meravellosos, et podria dir que es l’estació de l’any que més m’agrada.
Recordo que l’any passat vaig escriure un petit poema i inclús vaig preparar una presentació en Power Point, una cosa senzilla, ja que jo no en sé tant. Un dia t’ho envio per email.
Gràcies pel teu comentari en el meu blog.
Una abraçada
Mariaisabel
Gràcies a tu. M’agradaria que m’enviessis el teu Power Point.
Una abraçada.
Carme
La tardor és una estació molt maca. Desperta sentiments com la nostàlgia, melancolia, goig, tendresa… I els seus colors, una meravella.
Aquí, a peus del Montseny, encara no he gaudit d’aquests colors… Sigui per un refredat a mig sortir o perquè alguns no es volen desvestir i segueixen engalanats amb els verds foscos del bosc…
De seguida que et passi el refredat… Montseny amunt, amunt cap a Morou. Allà hi he vist una de les tardors més espectaculars de la meva vida.
Carme