Deixo el llaüd sobre la banqueta corba
i jo em quedo quiet, absort en la meva emoció.
No cal que jo fregui les cordes;
les acarona el vent i sonen soles.
Po Chu Yi
Carme Rosanas. Les grans persones mai no et fan sentir petit
Deixo el llaüd sobre la banqueta corba
i jo em quedo quiet, absort en la meva emoció.
No cal que jo fregui les cordes;
les acarona el vent i sonen soles.
Po Chu Yi
Preciós! M’ha agradat molt. És molt bell i tendre…
Per cert Carme, si et fa posar la foto del llibre a l’apartat de “Llegeixo” fes-m’ho saber i t’ho dic, i encantada d’ajudar-te. Ja ho saps.
Gràcies per el mail per demanar-me si estava bé per la tempesta de Palma ahir. Gràcies per preocupar-te’n.
Besades!!!
una poesia molt tendra i dolça
petons dels ganxets
preciós, molt tendre.
Que bonic. Deixar-nos portar pel que la Naturalesa vulgui regalar-nos
Caterina, no vaig tenir temps d’acabar-ho d’investigar. Pensava tornar-hi jo sola abans de demanar-t’ho, però ja que e ts tan amable… si m’ho expliques potser ho aprendré més ràpidament.Gràcies.
A tots… sabia que us agradaria. La poesia xinesa me la vaig mirant a molt petites dosis, per pair-la millor.
Carme