Comentaris a: Semblava només un llibre.

By: carmerosanas

carmerosanas — Wed, 03 Oct 2007 21:08:17 +0000

Sí, la veritat és que jo m’hi fixo molt. Jo agafo “el metro del Vallès” però faig un recorregut molt curt, 10 minut de tren. Sovint no val la pena ni posar-t’hi a llegir, per 10 minuts. I a vegades no ho faig, però m’adono de la molta gent que ja vénen instal·lats al seu seient i llegint tranquil·lament. Si jo no llegeixo, em dedico a veure què llegeix la gent. A vegades agafo bones idees.

Carme

By: mariaisabel

mariaisabel — Wed, 03 Oct 2007 21:04:13 +0000

Carme, feia dies que no estava per aquí i ara al entrar al teu blogg i llegir la teva història he gaudit de veritat.
Em fa gràcia veure que som molts els que coincidim em fixar-nos el que llegeixen els demés.
Per necessitat viatjo molt a Barcelona, i es curiós i agradable veure que la majoria de gent porta un llibre. Ens passem l’hora de tren tots callats, llegint. Es magnific no?
Una abraçada,

By: Carme Rosanas

Carme Rosanas — Wed, 03 Oct 2007 21:03:13 +0000

Josepmanel i Caterina, us entenc. Jo també he estat així durant molts anys, incapaç de quedar-me sense un llibre que m’ha agradat. Si me’l deixaven, me’l comprava igualment si m’havia agradat. Però ara he canviat una mica. Ja no m’importa tant guardar-los tots. Ei! alguns m’importen molt, però n’hi ha d’altres que no, els deixo, els regalo i accepto que me’ls deixin i els torno sempre. Em sembla més àgil, menys pesant. La memòria guarda el que guarda i perd el que perd. Gràcies pels comentaris.

Jesús M. el teu comentari és molt psicològic. Com a psicòloga
crec absolutament que les coses són com tu dius. El que pensem, sentim o imaginem és real per a nosaltres. Existeix, ja que ho pensem. Tant si són coses positives, com coses patologiques. Ara me’n vaig a veure el teu joc, encara no he tingut temps de veure’l.

By: Jesús M. Tibau

Jesús M. Tibau — Wed, 03 Oct 2007 20:50:51 +0000

I les històries que recrees a la teva ment mentre llegeixes també són reals, estan passant de veritat perquè tu les penses.
Manuel de Pedrolo, un bon iniciador de nous lectors.

By: caterina

caterina — Wed, 03 Oct 2007 20:00:17 +0000

A mi em passa com el Josep Manel. No m’agrada que me’ls deixin ni res. Els vull per a mi. Tenir la meva pròpia biblioteca és com un somni. Ja tenc tants llibres a l’habitació que un dia no hi podré entrar i hauré de dormir al passadís…

By: josepmanel

josepmanel — Wed, 03 Oct 2007 18:07:24 +0000

La meua compulsió no em deixaria tornar el llibre i molt menys si m’ha agradat.

By: Carme Rosanas

Carme Rosanas — Tue, 02 Oct 2007 22:29:50 +0000

Gràcies pel comentaris,

Nina4. Jo també em fixo sempre en el que llegeix la gent, els conegui o no. I també com tu si algú llegeix alguna cosa que a mi m’interessa, ja em sembla que tenim alguna cosa en comú.

Caterina. Aquesta és una cosa que m’agrada dels blogs, que també compartim lectures i ens aconsellem llibres.

Carme, no aquesta no és veritat… és inventada a partir d’un llibre que m’agradava compartir i al qual volia fer un petit homenatge.

Musa, jo no he fet mai bookcrossing, però em va semblar una idea molt divertida i interessant. M’agrada molt també conèixer això que ens expliques del “coup de coeur”. No ho sabia. Em recorda que jo fa temps deixava paperets amb comentaris dins dels llibres per quan els deixava als amics, a més a més del llibre llegien els meus comentaris i era ja com un petit intercanvi d’idees. la gent li feia mota gràcia trobar-se’ls.

Carme

By: musa

musa — Tue, 02 Oct 2007 21:02:34 +0000

Ostras, quina història més maca!
Això del bookcrossing per les meves terres sembla que no acaba de funcionar, però és una iniciativa més que interessant. Recordo que a França (atenció a la digressió xD) a les llibreries la gent posa paperets als llibres que han llegit i que els semblen recomanables tot dient perquè animen a llegir-los. Allà se’n diu “coup de coeur”. Revelador, també.

Ja et tinc enllaçada, serà un plaer treballar amb tu. Salut!

By: Carme (l'altra)

Carme (l'altra) — Tue, 02 Oct 2007 19:23:39 +0000

No sé si real o no, però és una història molt maca, d’aquelles que fan somiar i vagar per la màgia de la realitat!

By: caterina

caterina — Tue, 02 Oct 2007 11:36:55 +0000

És una història preciosa! M’encanten les narracions que tenen com a fons cert temes com ara els llibres. Li donen un toc nostàlgic i romàntic… Trobar algú amb qui compartir les lectures, que al mateix temps, com bé dius un llibre diu molt de la personalitat de qui el llegeix, deu ser fantàstic.
Besades!