Jaume Cabré
Les veus del Pamano, un llibre recomanat fervorosament per una amiga (si no potser no l’hauria llegit, ja que el títol no em seduïa gaire) ha estat un dels llibres que més he regalat i també deixat. I ningú, ningú s’ha oblidat de dir-me amb vehemència que era una novel·la molt notable i molt a tenir en compte. La gent em diuen: “M’ho he passat tant bé!” “M’ha enganxat des del principi” “La millor novel·la que he llegit en molt de temps” i més. Jo les subscric totes.
Us copio la contraportada perquè us n’aneu fent una idea:
“La Tina, una pacífica mestra i fotògrafa que treballa en una escola de Sort, fa unes fotografies d’un vell edifici escolar del poble de Torena que està a punt de ser enderrocat. Un simple gest: clic, i ja està. Pàgina a pàgina, el lector anirà descobrint les conseqüències d’aquest fet aparentment trivial i veurà com es desplega un ample fris de records i tergiversacions poblat per falangistes i maquis, on la misèria moral del franquisme conviu amb les heroïcitats i les covardies personals i col·lectives que van tenir lloc al Pirineu Pallarès en acabar la Gurra Civil espanyola …”
Unes històries de posguerra des d’un punt de vista molt proper, del poble, de la gent. I a més a més vaig descobrir què era el Pamano, que (confesso la meva ignorància…) no havia sentit anomenar mai abans de llegir aquesta novel·la. I a mi que em semblava que era un nom exòtic d’alguna tribu llunyana!
Editrat a Proa el 2004, 697 pàgines per xalar de valent
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Hola Carme, sóc la rosa (la veïna el pis de dalt), ens toca treballar juntes, i per això m’he permés fer una passejada pel teu blog, que per cert m’encantat força.
Fa uns anys tenia un blog de contes curts per adults que és la meva passió (també tinc publicat un llibre per Proa de contes), però per un malantés no solucionat vaig haber de tancar el blog, doncs en sentia insultada.
Un petonàs
Hola Carme, sóc la rosa (la veïna del pis de dalt), ens toca treballar juntes, i per això m’he permés fer una passejada pel teu blog, que per cert m’encantat força.
Fa uns anys tenia un blog de contes curts per adults que és la meva passió (també tinc publicat un llibre per Proa de contes), però per un malantés no solucionat vaig haber de tancar el blog, doncs en sentia insultada.
Un petonàs
Hola Rosa, com ja veuràs jo també m’he passejat pels teus blogs. Ja he vist que n’hi ha un de feina i un altre de personal. Jo també en tinc un de cada, i un altre de cuina, encara.
M’alegro que t’hagis trobat bé al meu blog. A mi també m’han agradat els teus.
A veure com sortirà l’aventura veïnal. Un petonàs també.
carme
Vaig disfrutar molt llegint “Les veus del Pamano”, ja fa temps que ho vaig fer, és impresionat el que van arribar a patir tota la gent que va viure la guerra i la postguerra.
Un altre llibre del Jaume Cabré que em va agradar moltissim va ser “Senyoria” en canvi d’altres que he intentat llegit del mateix autor no m’han agradat tant.
mira mira les muntanyes
del pirineu tot nevat
semblen ser terres llunyanes
però estan aquí al costat.
A Ribagorça hi hagué un poeta,
fruit dels cels de mitja nit
t’ho recomano, amigueta,
i que no t’espanti el llampit:
ves a fer-hi una visita;
que no caigui en l’oblit…
bueno… accepto el repte ;D responguem a cops de poesia!
Molt bé, amic de ponent
crec que va ser un impuls
com si fos un cop de vent
que deslligués algun nus.
Ets un poeta que admiro,
no sé si estaré a l’alçada
amb les paraules que lligo…
però n’estic ben encantada.
En fi, Ignacio, juguem una mica, mentre ens diverteixi. Jo no acostumo mai a fer rima i crec que no és el meu estil, però m’has fet venir ganes de provar-ho. Crec que tot just són rodolins, però bé tu pots provar les tankas i jo les rimes.
aquest llibre ha estat en els últims temps i de molt lluny un dels millors que he llegit, del Cabré havia llegiti la terenyina també amb va agradar força.
per cert em de treballar junts, acabo d’enviar la primera part de l’història a la Rosa.
veiem que ens has linkat, fem al mateix amb el teu blog al nostre, ens mantenim en contacte, salutacions des de Reus
aquest llibre ha estat en els últims temps i de molt lluny un dels millors que he llegit, del Cabré havia llegit la terenyina també amb va agradar força.
per cert em de treballar junts, acabo d’enviar la primera part de l’història a la Rosa.
veiem que ens has linkat, fem al mateix amb el teu blog al nostre, ens mantenim en contacte, salutacions des de Reus
i quina diferència hi ha entre una rima
i un rodolí? perquè ara no recordo
com es feien les tankas, que si no
ja en tenies una aquí!
jejeje… és divertit! ;D
i quina diferència hi ha entre una rima
i un rodolí? perquè ara no recordo
com es feien les tankas, que si no
ja en tenies una aquí!
jejeje… és divertit! ;D
però segurament t’hauràs d’esperar una mica amb les tankas. que ara que sóc a bcn tinc feina a acostumar-me a la gran ciutat i entro menys a internet.
el proper comentari serà amb tankas!