He anomenat Baules a aquestes tankas perquè cadascuna està lligada sempre a l’anterior i a la següent:
1.-
Afua l’aire
l’aram de la mirada,
trenca silencis
sense bellugar l’herba,
volant ràpida i clara.
2.-
Belluga l’herba
la teva veu cansada
fila misteris
sense descabdellar-los.
Gotim de pluja blanca.
3.-
Busques misteris
sota la tarda calma.
Ningú no els mira
no surten dels calaixos
però saps que hi són, encara.





La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.

No sé què són les tankas però el poema m’agrada!
Mmm… Ahir quan ho vaig llegir, abans de fer el comentari de la xocolata, em va passar com la Carme que tampoc sé el que són les tankes… :S
Doncs ja li havia contestat a la carme, però ho poso aquí i així serveix per a tothom. Les tankas són una estrofa japonesa de 5 versos, i amb un nombre determinat de síl·labes a cada vers: 5, 7, 5, 7, 7.
Ho vaig provar i em va agradar
Carme R
Gràcies per aclarir-m’ho
Mai te’n aniràs a dormir sense saber una cosa nova 
ei, m’agrada això de les tankas! estan molt bé, amb aquest sentit filosòfic que els dones, i amb les referències a la natura…
ho provaré algun dia, potser…