Aquest és l’últim llibre de Baricco que he llegit. Ja fa un temps. Fa uns dies, aquí al blog, vaig posar-ne una cita que em va fer gràcia, però com que veig per aquí als blogs una pila de bons lectors, voldria compartir amb vosaltres la meva inclinació a llegir Baricco. He llegit gairebé tots els seus llibres: Seda (que aquest gairebé l’ha llegit tothom) Oceà, Terres de Vidre, Novecento… i segur que encara algun més. Tots m’han agradat.
A vegades les històries poden ser duríssimes, però mai mai per més dures que siguin les paraules o les escenes, no perden la seva poesia. El que més m’agrada de Baricco és el seu llenguatge. Jo el trobo molt poètic. No sé si hi estareu d’acord.
Personatges especials, històries especials, llibres molt molt especials.
Aquesta història parla d’un pagès i granger que decideix en el moment que van apareixer els cotxes posar un taller de reparacions. La seva dona li fa l’objeccció que ell no en sap res de motors ni de cotxes. Però ell diu que, pecisament, ja que en aquell moment ningú en sap res. Un noiet, el seu fill, amb una aura especial que fa que tothom se’l miri amb bons ulls. Curses. Bojeries. Però tot tot tan ben explicat!
Va, a veure qui em parla de les seves experiències amb Baricco. Conec poca gent que li agradi. “Sí, sí… està bé” em diuen… perquè calli?
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
No he llegit res de Baricco encara… Així “Seda” la recomanes??? M’agrada conèixer autors nous, que encara no he descobert.
de Baricco m’agrada la facilitat que té per barrejar el real i l’oníric… de vegades et perds en els seus somnis, i allà et quedaries…
Doncs encara no el coneixia, però després dels vostres comentaris segurament m’animaré!