Una molt bona pel·lícula que he vist avui. Un pintor torna al seu poble per a instal·lar-se a la casa dels seus pares on va viure la seva infància. Un jardí completament deixat i abandonat que el supera, fa que busqui un jardiner. Arriba un candidat a jardiner i resulta ser un seu amic d’infantesa.
La relació que s’estableix entre ells dos, que han dut vides tan diferents, que parteixen de punts tan diferents és plena d’afecte i de complicitats i una mena d’admiració de fons mútua. Contrastos, descobriments i emocions profundes.
El jardiner és Jean-Pierre Darrousin i fa una interpretació impecable i d’expressions precises que ho diuen tot sense paraules. A més a més hi ha les paraules encertades totes. Un home senzill, de poble, que ha viscut sempre prop de la natura, amb la saviesa de la simplicitat que té molt més a ensenyar al pintor culte, però molt més embolicat i confós.
El pintor, Daniel Auteuil, també fa un bon paper encara que no arriba a l’excel·lència del jardiner.
Una pel·lícula sobre l’amistat. Preciosa. Tot es troba en el seu punt just. Humor. Afecte. Emocions. Per a gaudir-la intensament. No us la perdeu. Una més de les moltes pel·lícules franceses que m’han captivat en aquests darrers anys











La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.

M’han vengut ganes de veure-la! Està clar que els francessos són dels que saben fer millor cinema, abans i ara.
Com a vosaltres dues això del cinema també m’agrada, i la veritat és que sempre fan falta recomanacions!
jo també m’apuntaré, que si no em recomanen no sé mai què mirar, i ja n’estic cansat del cine comercial