Col·lecció de moments.

Joan Rosanas

Un  petit  homenatge  al meu pare.  En  forma  de foto  i en  forma  de vers  que vaig  escriure  poques  setmanes  després  de la seva mort.   Ara  fa  tres  anys  i  tot el que vaig  dir  encara  val.  Havia fet  tantes  coses  privades i col·lectives  que  sempre  hi ha algú  que el recorda.

Pensem  en tu

Pensem  en tu  i  ens adonem  que ja no hi ets.

I  malgrat  tot, hi pensem, ben sovint…   com si encara  hi fossis. 

Aquell record fugaç,  anant  o venint aquella paraula  que deies, que  ens ve al cap  en el  moment precís  que la necessitem,

aquella  imatge  que  ens  ve  de sobte  sense haver-la  de buscar…

Tot  sembla, tant! com  abans…  Però…  ara és diferent.

Ara sabem  que no hi ets a casa teva, i  que ja no hi tornaràs,

però, al mateix temps,   sabem  que en   tots nosaltres 

i   també  en moltes altres coses:

algunes quotidianes,  altres importants,

hi  haurà  quedat  la teva empremta. 

Et  portem  amb  nosaltres, sense ni tan sols, adonar-nos-en. 

No ens quedarà  de tu, només el teu record, sinó  milions de  petites coses,que  des de sempre hem  compartit.

Tantes  i tantes  coses  que  fan 

que  encara  que ja no puguis  tornar,

et sentim entre nosaltres  i  que t’hi guardem per sempre. 

M Carme