Fa molts anys, com ara 12 o 15, no ho sé perquè no porta data, vaig escriure aquest verset amb la bona intenció de fer veure a qui es queixava d’aquesta mena de feines, que si t’ho saps muntar bé, no és tan terrible.
Avui l’Albert m’ha fet recordar-lo, ja que em parlava de planxar. El busco, el trobo l’enganxo. Si les formes ja no em diuen res, el contingut encara m’agrada.
PLEGANT ROBA
La roba neta i eixuta s’acumula en un piló
rebregada i mal posada
però m’envia bona olor.
Me la miro i la festejoQuan la podria plegar?
Quan l’estona sigui dolça,
tranquil.la, per sommiar.
M’envolto per tot arreu de pilons arrenglerats,
n’hi ha de grans i de xics,
d’alts i de ben plantats.
Quan un piló arriba a daltla volta al món ja he donat,
quan els mitjons ja trontollen
tots els amors he estimat.
Quan veig la més arrugada,
més lluny me’n voldria anar
i el viatge ja comença
en haver‑la de planxar.
Les camises ben posadesfins i tot fan rumiar
paraules arrenglerades
que m’agrada d’inventar.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Això és una clara mostra que es pot fer poesia de tot perquè tot, fins i tot les coses que considerem més insignificants, tenen la seva pròpia bellesa.