Riure at Col·lecció de moments.

Riure

Publicat Setembre 1st, 2007 a Cròniques.

Moltes vegades, les coses que passen al teu voltant les pots veure més bé i gaudir-ne m olt més si n’ets merament espectador que si hi estàs ben ficat. La mostra d’avui és que jo estava dins el cotxe, a uns metres de distància d’ells, mentre esperava que l’Enric acabés de parlar amb la Núria. No sentia el que deien i només veia riure la meva filla. Veure riure la Núria (i ho fa molt i molt sovint, sempre d’una manera encantadora) és una de les millors coses que la vida m’ha regalat. Me la mirava en actitud totalment contemplativa, sense cap intenció de saber de què anava res i m’he sentit la dona més afortunada del món. I és que ho sóc, no en tingueu cap dubte.

5 Respostes to “Riure”

Feed per aquesta entrada. Adreça per seguir la pista

1 caterina Sep 1st, 2007 a les 20:58

Segur que era una escena del tot encantadora. Veure feliç a un fill/a i sentir-te’n orgullos/a deu ser de les coses més boniques d’aquest món. Jo encara no en tinc de fills. Potser d’aquí a uns anys podré xerrar amb més certesa del que acab de dir.
Besades!
2 mariaisabel Sep 1st, 2007 a les 23:22

Saps, sentir que algú es feliç avui dia em fa feliç a mi!
Potser perque estic passant una època difícil de la meva vida, ho trobo un tant estrany.
M’alegro moltíssim que gaudeixis d’aquesta felicitat al veure riure a la teva filla.
Petonets
3 Carme Rosanas Sep 2nd, 2007 a les 18:13

Gràcies a totes dues, per compartir aquestes petites coses, tan personals, tan íntimes.

Segur que si que d’aquí uns anys, podràs viure coses semblants, Caterina. Un petó.

M’alegro que tinguis un blog i escriguis perquè escriure va molt bé per passar els moments difícils. Però suposo que ja ho fas… a part del blog escriu i escriu les coses que et preocupen. Encara que sigui per a tu sola o per a compartir-ho amb algú d e confiança. Persona l’atreviment, Mariaisabel, però no mer n’he sabut estar. Una abraçada ben forta.
4 Elena Sep 9th, 2007 a les 15:12

Sóc conscient que no puc comprendre del tot el teu sentiment perquè intueixo que la maternitat és un estat molt especial i que la relació amb un fill és difícilment comparable a d’altres.Si més no, estic absolutament d’acord en que allò que ens fa sentir en harmonia amb la vida són sempre aquelles coses relacionades amb la nostra essència(allò que som) i no els ornaments que li col.loquem al nostre ego(el que fem, el que tenim, el que volem aconseguir…)Enhorabona… perquè aquesta emoció tan maca que descrius l’has pogut sentir gràcies al treball que tots hem de fer de separar el que som de tota la resta(el que tenim,volem, anhelem, desitgem, ens preocupa…)Fent honor al teu blog, tots hauriem d’intentar fer col.lecció de moments similars.
5 Carme Sep 10th, 2007 a les 20:54

Gràcies maca,

Per voler compartir amb mi aquest moment feliç.