Estany Moreno
Gelades transparències a l’origen.
Profunditats amagades per un blau-verd apagat.
Qui sap si els estanys,
poden tenir algun secret a guardar.
Es fa mirall
i ens dobla la imatge
d’arbres, muntanyes i cel blau
I així va mantenint ben secreta
la seva pròpia identitat.
El Mirall Moreno
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Però de les dues imatges quina és més real, quina més bella? Potser la invertida a les aigües? O la que recordem quan ja no hi som al davant?
els estanys del pirineu tenen algun tresor amagat, n’estic convençut, perquè ells són en sí mateixos un tresor que cal cuidar…
D’on és aquest estany Moreno? potser algun dia em passo a veure’l…
Gràcies pel teu comentari Ignacio i per visitar el meu blog.Segur que tens raó en qüestió de tresors.
Acabo de visitar el teu blog. M’ha encantat tot el que he llegit, sobretot per la persona que s’hi veu al darrera. M’agraden les persones que es miren les coses des d’un altre punt de vista. No deixis mai de ser un nen, Ignacio. Ni de preguntar-te coses, ni de buscar solucions alternatives.
I m’ha fet gràcia que el subtítol del blog posés “Travessant fronteres” perquè encara que el títol parli segurament de fronteres metafòriques, n’hauràs de travessar una de ben real si vols anar a l’Estany Moreno. Es a Andorra. I s’hi puja des dels Cortals d’Encamp. Si t’interessa més detalls te’ls puc donar.
Una abraçada, Ignacio, reconforta llegir-te.
Carme
I pobre del jo que viu baix les aigües, que només es veu reflectit quan jo vull, que només mira sa cara quan la meua voluntat vol.
Pobre d’ell, existeix quan jo em miro, Quan camino per terra ferma ell camina baix les ones repetides com unes imatges enganxades. Esperant-me. A que un dia jo em torni a mirar.
Sempre arriba un dia que em torno mirar.
I el jo que viu sota les aigües espera,
pacient i assenyat
que arribi un moment propici.
Però mentrestant ell viu la seva vida
que a vegades
fins i tot jo desconec.
Gràcies, David! M’agrada aquesta mena de diàlegs
Carme