Acabo de llegir en el bloc Viure un comentari sobre tarots i tiradores de cartes. M’ha fet venir ganes d’explicar una història molt recent, d’abans de les vacances que per una part em va fer enfadar una mica, però per altra part em va divertir encara més.
Un dia, vaig dinar amb una amiga, coautora de llibres de pedagogia i coses d’escola amb mi, però que és molt més jove que jo. Ens portem només 20 anys, res, poca cosa. Per coses de la feina vam haver de tornar a quedar l’endemà una estona. I ella, m’explica la següent anècdota.
Saps què va passar ahir? La meva mare va anar a veure una noia que coneixem de tota la vida i que es de tota confiança que es dedica a tirar les cartes. Volia preguntar-li pel meu germà i per mi, per com ens aniran les coses amb els nòvios i nòvies i la vida en general. Li va parlar del meu germà i de la seva nòvia, dient-li coses bastant concretes i precises, però quan li va voler parlar de mi, li va dir:
- Si que té amigues grans la teva filla! Ara mateix, està dinant amb una amiga seva , que li porta molts anys i la veritat és que veig més a l’amiga que no pas a ella. És una persona que viu amb molta intensitat. I ella es pensa que ja ha viscut l’amor de la seva vida.
(I jo si que m’ho penso, perquè estic casada, des de fa 37 anys i em sento molt feliç amb la meva vida)
Em va assegurar i jurar que sa mare no sabia que estava amb mi (de fet ja viu amb parella no pas amb sa mare) i que m’ho explicava per veure si em semblava que hi havia alguna explicació racional.
La rematada final és que va i li diu:
- Doncs encara que ella es pensa que ja ha viscut l’amor de la seva vida… De fet encara ha d’arribar. A partir d’ara viurà el gran amor de la seva vida.
Ho enteneu oi? que tot rient i fent broma amb ella … m’enfadés una mica amb la tarotista. Qui li dóna dret a ficar-se amb la meva vida? Qui li dóna dret a condicionar-me a partir d’ara … pensant si serà veritat o no? Pensant d’on dimonis sortirà, aquest amor? Serà aquest? El moreno? el ros? (clar que a aquestes alçades de la vida seria més realista pensar… serà el del cabell blanc? o potser el calb?
Després, però, em va fer gràcia. Aquests misteris, casualitats, coincidències, visions del futur, prediccions, te’ls creus o no te’ls creus però sempre tenen la seva gràcia.
Una mica d’emoció sempre va bé. A veure què passa. Us tindré al corrent, no cal que patiu!
I el consol és que si s’equivoca, al menys no m’haurà costat ni cinc cèntims.









La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Jo tampoc he cregut mai en aquestes coses o bé no hi vull creure, però quan veig que ho endivinen fins i tot em poso de mal humor.
Penso com tu, qui es aquesta senyora per ficar-se a la teva vida? Doncs la mare de la teva amiga volia saber del seus fills, no dels amics d’ells.
M’has fet molta gràcia amb lo del cabells blancs, però…i si coneixes un noi jove, maco i amb diners??? Això es porta molt avui dia (senyores maduretes amb nois joves)
Bromes apart, jo crec que t’ho has de prendre com ho fas, sense creure-hi massa i seguir feliç amb l’home de la teva vida, això si que es una realitat!
Una forta abraçada
http://gavina-mariaisabel.blogspot.com/
Aquestes pseudociències no tenen una base científica sòlida i es basen en la intuició i la capacitat d’interpretar el tarot o un altre instrument per part del “professional”.Potser el que aquesta vident va anomenar “el gran amor de la teva vida” no és un home, sinó un viatge que cambia radicalment la teva visió del món, una activitat professional en la que mai havies pensat i t’omple molt, un projecte personal que et llença per terra algunes de les teves antigues creences…mirat així penso que pot ser possible perquè mantens la il.lusió dels infants davant la novetat i alhora tens la saviesa de qui ja ha viscut una mica.T’animo a estar alerta!
Estaré alerta Elena, no en dubtis, de fet tinc algunes coses relativament noves a la meva vida. L’orientació professional… i potser més coses que encara no sé…
Però no em negaràs que “l’amor de meva vida” suggereix directament un home. O és que jo exagero? o vaig per la interpretació f’àcil?
Carme