Col·lecció de moments.

En començar  aquest  escrit,  se m’havia  acudit  posar-hi com a títol alguna cosa que fes referència  al “final” de la nostra  història amb els gorjablancs.  Però m’he adonat  que he de ser molt prudent.   I  que no sé  pas si això és un final,  tot i que em temo que no i és molt més  exacte  dir que no  sabem si mai hi haurà  un final  definitiu. O sigui  que em conformaré titulant aquest  escrit com una  continuació,  no sé  si serà l’única. 

Les  possibilitats  que  nosaltres vam contemplar,  després  d’informar-nos i assessorar-nos  bé,   per  a treure’ns  de sobre  la família  de gorjablancs que  ens  creuaven els  cables  sota les nostres  teules,  (els nostres  cables per  la pudor  dels seus  excrements  i  els cables elèctrics d’una manera  directa  i contundent) van  ser  fonamentalment dues:  uns  aparells  que emeten  uns ultrasons adequats  que les  farien  fugir i/o  evitarien que tornessin  i  posar  unes  gàbies-trampa  que les  enxampessin  i alliberar-les  al bosc,   ben  lluny de casa  nostra. Tant  una cosa com l’altra  trigava  uns dies  per  a aconseguir-se. 

Finalment  de  la mà  d’uns  amics  que coneixen  un noi guardaboscos  que es dedica  a aquesta  mena de  coses  de la natura  i  els animals,  van arribar  unes  gàbies  que  ben muntades  i amb  els esquers  adequats  van  fer  la seva  feina.    Quan els petits gorjablancs,  (ara ja sabem que eren  tres  cries,  les  que hi havia)  van començar  a espavil·lar-se  sols i  a independitzar-se  de la seva  mare,  inexperts  i tafaners  van  caure  a les  trampes parades  i el segon dia ja  en van atrapar  un  i  al cap  d’uns  dies  més  dos  de cop,  a la mateixa gàbia.   I  de  sobte,  es va fer  el silenci sota  les  teules.   Ja  havíem llegit  que era molt poc  probable  que  una  femella gorjablanc  tingués  més de dues o tres  cries.  De  la mare,  no se n’ha sabut  mai més  res.  Les  gàbies   han estat  parades molts més  dies,  però  s’han  mantingut  buides  i inútils. 

Més  tard  ha  arribat  l’aparell d’ultrasons,  més que res  per  intentar evitar  que  torni  a venir a criar  la  propera  temporada.  Un  cop llegides  les  instruccions…  veiem que és  un remei molt aleatori  ja que només  emet  ultrasons  quan detecta  un moviment  davant  el seu ull.  I  que  funciona  amb piles  que s’han  de canviar  cada  quatre mesos…  i nosaltres  no hi som pas sempre. 

Ai!  Aquesta  mare  experta,  em sembla que se’ns  driblarà  l’aparell d’ultrasons  i potser  ens  tornarà  a fer  tres  gols  (golets  o golassos)  la  propera  temporada.   Mentrestant…  neteges  a fons,  finestres  obertes  i  collecció extensa d’ambientadors  de totes  menes per  anar  disminuint  la pudor  que ens han deixat.   Mica  en mica  l’ambient  va millorant,  gràcies  als  perfumaris  de  ceràmica,  les espelmetes i l’essència de llimona. 

Gorjablancs,  tercera part.   Tecnologia.                        ¿Cal  que us  digui  que amb una pila  de setmanes  els  gorjablancs  havien  tingut molta més  capacitat  de fabricar  pudor que no pas  tots  els ambientadors  existents  en  els  supers i les botigues d’olors  de treure-les? És  fàcil d’imaginar.  Les  coses  anaven millorant  una  mica,  però molt lentament. 

Fins  que…   l’Eulàlia  ens  va parlar  dels aparells que fabriquen ozó i que eliminen absolutament tots els bacteris que fan mala olor.  I  ara  mateix,  avui,  estem en plena operació  tecnòlogica. Foradant parets  per  a instal·lar  l’aparell d’ultrasons i que quedi  dins  d’aquest  sota  teulada  i ens vigili  tota mena d’ocupes  i també  per  apoder-hi  fica  de tant en tant,  una  bona quantitat  d’hores,  la nostra  fabriqueta  particular  d’aire  net. 

-          Quanta  tecnologia,  per  quatre animalons!  -  ens  diu  de bon rotllo  en Ferran,  el nostre  veí  de  sota. 

Pot ser  que tingui raó,  però  de  fet només ens  agradaria  passar les properes vacances,  sense  haver d’arreglar  els cables  elèctrics,  sense  haver de comprar  ambientadors  i perfums de totes  menes  i simplement poder  arribar  a casa,  encendre els llums  com tothom  i anar  a dormir  sentint  la bona oloreta  dels llençols nets. 

Qui  creieu  que  podrà  més,  la tecnologia o els  animalons?