7.-
Els colors s’apaguen
les hores també semblen adormir-se.
Ara la inactivitat és esperada per tothom,
però a mi em falta temps, per viure
i transformo en la fosca i la quietud
les hores negres, estàtiques i immòbils
en hores de somnis, de pensaments
de records, de projectes.
S’acaben les piles
i jo també m’apago i em submergeixo
sovint involuntàriament, en la fosca
d’un son no massa profund.
Juliol 2007
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
doncs ves per on, el 7 ha passat, fa poc, a ser un dels meus números especials…
va començar alguna cosa que desitjo que no s’acabi mai !
és com un somni fet realitat.
com tu dius, no massa profund.
Però ja m’està bé, així!
Gràcies pel comentari!
Doncs, espero que no s’acabi mai!
I jo intentaré continuar la meva espiral, passant del dia a la setmana.
Carme