Un matí, un vaixell, uns amics, una calma.
Aquesta és una primavera, gairebé estiu, força enfeinada. Tothom, al meu voltant sembla tenir més feina que mai. Jo no, més aviat a l’inrevés. A aquestes alçades, amb el curs escolar a punt d’acabar, la feina va disminuint una mica, com si les vacances d’agost arribessin lentament. I aprofito el meu temps, el que als altres no tenen, per oferir-los un somni relaxant i refrescant.
Au, va! deixeu-vos anar per uns minutets, encara que no sigui gaire estona i imagineu que un dia així de sobte, sense pensar-vos-ho gaire us demaneu un dia de vacances (això els que l’heu de demanar) o bé us agafeu un dia de festa, (els privilegiats que podeu fer-ho) en mig de l’atabalament de setmanes de no pensar en res més que en la feina.
Trieu un port que us agradi, no sé així a l’atzar: Vilanova i la Geltrú, Palamós? quin d’ells us agrada més? Trieu uns amics amb qui us vingui molt de gust estar. Potser alguns dels que no veieu tan sovint com voldríeu. Si pot ser trieu-ne algun que sàpiga navegar, es clar! I aleshores… gairebé ja teniu tots els ingredients. I us deixeu portar.
Imagineu que us lleveu aviat, per aprofitar el vostre dia de vacances inesperat i que fa molt bon dia. Que teniu , al port escollit, un vaixell reservat per a vosaltres. I us adonareu que dalt d’un barco el món normal desapareix i que queda tot allò que no es pot explicar, però que us endreçarà la ment que està esbarriada de tots els problemes pràctics de la feina.
El cel que us anuncia una complicitat absoluta amb el seu blau tacat només de quatre nuvolets petits, d’aquells que fan de decoració, com els que els nen pinten en els seus dibuixos. El mar pla. Un ventet agradable.
Silenci, el soroll del vent a les veles, els que en saben, tensant i destensant, ajustant i girant i els que no en saben gaire al timó, a estones fent-ho prou bé, a estones fent disbarants
Converses de poca durada i silencis col·lectius. Mirades dels uns als altres i somriures còmplices. Deixeu-vos anar, que els pensaments reposin i escolteu només les sensacions.
Dinar uns entrepans sobre la barca per aprofitar el moment fins al final.
Oloreu bé i emporteu-vos a casa el record del mar:
El blau als ulls
el vent com una cançó
que va i ve dins del cap.
L’olor a les mans,
El gust de sal als llavis
La calma de la mar a la pell
El vaixell gronxa suaument. I tu et deixes portar. Els amics parlen a estones, estones de silenci agradable entre tots. Les veles s’adapten al vent o a tu t’ho sembla.
Recordes, que sovint quan et vols concentrar en alguna cosa de tu mateix tanques els ulls? Doncs ara prova-ho, prova de sentir el balanceig. Prova de sentir el vent. Prova d’escoltar la calma de la teva ment. No et cal tancar els ulls.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
estic més q encantada d’haver llegit aquesta i d’altres històries contes teus. M’agradaria poder estar a la teva alçada, i q els meus escrits fòssin si més no llegits per tu, ja veus jo no passo de quatre ratlles i sense massa importància. Fins i tot …. he pensat q ja no t’escriuré més…. no soc digne de la teva lectura.
Un petonàs, ets un crak