Col·lecció de moments.

2 Respostes to “Séneca”

1. 1 David Ventura Sep 10th, 2007 a les 18:42

   Home… depenent del significat de voler dins la frase, l’autor pot passar de ser un gran pensador a ser un gran odiós. M’explico: puc entendre voler com estimar, que seria molt positiu ja que en no saber esperar, un amor es pot convertir en obsessió plena de passió. Si entenem voler com a sinònim de desitjar, voler una cosa, demandar-la… pot convertir una persona en una frustrada per no saber esperar el que vol…
   Però a la fi això també ens pot passar amb la primera acepció, amb l’amor!
   En definitiva Séneca només volia mal al receptor de la frase. O és que jo tinc una manera de pensar una mica extranya i no ho he captat no ho sé.

2. 2 Carme Sep 10th, 2007 a les 21:17

   M’agrada d’aquesta cita de Séneca i per això l’he posada, perquè a mi em suggereix que les expectatives sobre les persones o les coses, les esperances que les persones o les coses siguin com volem que siguin o com ens agradaria que fossin … sovint ens fa oblidar part d’acció que per part nostra faria que passés allò que volem que passi.

   No sé si m’explico, però mentre esperes… a vegades només esperes i no fas. Mentre “vols” (Voler de voluntat, interpreto jo) que una cosa sigui com a tu et sembla que hauria de ser, et poses en marxa i en acció i fas tot el que pots perquè les coses vagin bé (segons el teu crieri, és clar!)

   Jo, per la meva feina, treballo sovint amb persones que “esperen” massa de tot, dels altres, del món… i en canvi no fan res o ben poca cosa per canviar les coses. Dec estar condicionada per això i també per la meva experiència personal. Fins que jo no vaig començar a canviar actituds i a caminar cap a un sentit, les coses que jo “esperava” no van començar a arribar.

   M’agrada tenir lectors que rumien. Gràcies David

   Carme

Deixa una resposta