<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><!-- generator="wordpress/2.3.3" -->
<rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	>
<channel>
	<title>Comentaris a: Séneca</title>
	<link>http://cat.bloctum.com/carmerosanas/2007/05/31/seneca/</link>
	<description>Carme Rosanas.    Les grans  persones mai no et  fan sentir  petit</description>
	<pubDate>Wed, 09 Jul 2008 06:24:46 +0000</pubDate>
	<generator>http://wordpress.org/?v=2.3.3</generator>
		<item>
		<title>By: Carme</title>
		<link>http://cat.bloctum.com/carmerosanas/2007/05/31/seneca/#comment-52</link>
		<dc:creator>Carme</dc:creator>
		<pubDate>Mon, 10 Sep 2007 19:17:38 +0000</pubDate>
		<guid>http://cat.bloctum.com/carmerosanas/2007/05/31/seneca/#comment-52</guid>
		<description>M'agrada  d'aquesta  cita  de Séneca  i per  això  l'he  posada,  perquè a mi em suggereix  que les  expectatives sobre les persones  o les  coses,  les  esperances  que les  persones  o les  coses  siguin  com volem que siguin  o  com ens agradaria  que fossin ...  sovint  ens  fa  oblidar part d'acció  que  per part  nostra  faria  que  passés allò  que volem que passi.

No  sé  si m'explico,  però  mentre  esperes...  a  vegades només esperes  i no fas.  Mentre  "vols"  (Voler  de voluntat,  interpreto jo)  que una  cosa  sigui  com  a tu   et  sembla  que hauria  de ser,  et  poses en marxa  i  en acció  i fas  tot  el que pots  perquè  les  coses  vagin bé (segons  el teu crieri,  és  clar!)

Jo, per  la meva  feina,  treballo sovint  amb persones  que  "esperen"  massa  de  tot,  dels altres,  del món...  i  en canvi  no fan res  o  ben  poca  cosa per  canviar  les  coses.  Dec estar  condicionada  per  això  i també per  la meva  experiència personal.  Fins  que jo no vaig començar  a canviar  actituds  i a caminar  cap  a un sentit,  les  coses  que jo "esperava"   no van començar  a arribar.

M'agrada  tenir  lectors  que rumien.  Gràcies  David

Carme</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>M&#8217;agrada  d&#8217;aquesta  cita  de Séneca  i per  això  l&#8217;he  posada,  perquè a mi em suggereix  que les  expectatives sobre les persones  o les  coses,  les  esperances  que les  persones  o les  coses  siguin  com volem que siguin  o  com ens agradaria  que fossin &#8230;  sovint  ens  fa  oblidar part d&#8217;acció  que  per part  nostra  faria  que  passés allò  que volem que passi.</p>
<p>No  sé  si m&#8217;explico,  però  mentre  esperes&#8230;  a  vegades només esperes  i no fas.  Mentre  &#8220;vols&#8221;  (Voler  de voluntat,  interpreto jo)  que una  cosa  sigui  com  a tu   et  sembla  que hauria  de ser,  et  poses en marxa  i  en acció  i fas  tot  el que pots  perquè  les  coses  vagin bé (segons  el teu crieri,  és  clar!)</p>
<p>Jo, per  la meva  feina,  treballo sovint  amb persones  que  &#8220;esperen&#8221;  massa  de  tot,  dels altres,  del món&#8230;  i  en canvi  no fan res  o  ben  poca  cosa per  canviar  les  coses.  Dec estar  condicionada  per  això  i també per  la meva  experiència personal.  Fins  que jo no vaig començar  a canviar  actituds  i a caminar  cap  a un sentit,  les  coses  que jo &#8220;esperava&#8221;   no van començar  a arribar.</p>
<p>M&#8217;agrada  tenir  lectors  que rumien.  Gràcies  David</p>
<p>Carme</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>By: David Ventura</title>
		<link>http://cat.bloctum.com/carmerosanas/2007/05/31/seneca/#comment-43</link>
		<dc:creator>David Ventura</dc:creator>
		<pubDate>Mon, 10 Sep 2007 16:42:27 +0000</pubDate>
		<guid>http://cat.bloctum.com/carmerosanas/2007/05/31/seneca/#comment-43</guid>
		<description>Home... depenent del significat de voler dins la frase, l'autor pot passar de ser un gran pensador a ser un gran odiós. M'explico: puc entendre voler com estimar, que seria molt positiu ja que en no saber esperar, un amor es pot convertir en obsessió plena de passió. Si entenem voler com a sinònim de desitjar, voler una cosa, demandar-la... pot convertir una persona en una frustrada per no saber esperar el que vol...
Però a la fi això també ens pot passar amb la primera acepció, amb l'amor! 
En definitiva Séneca només volia mal al receptor de la frase. O és que jo tinc una manera de pensar una mica extranya i no ho he captat no ho sé.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Home&#8230; depenent del significat de voler dins la frase, l&#8217;autor pot passar de ser un gran pensador a ser un gran odiós. M&#8217;explico: puc entendre voler com estimar, que seria molt positiu ja que en no saber esperar, un amor es pot convertir en obsessió plena de passió. Si entenem voler com a sinònim de desitjar, voler una cosa, demandar-la&#8230; pot convertir una persona en una frustrada per no saber esperar el que vol&#8230;<br />
Però a la fi això també ens pot passar amb la primera acepció, amb l&#8217;amor!<br />
En definitiva Séneca només volia mal al receptor de la frase. O és que jo tinc una manera de pensar una mica extranya i no ho he captat no ho sé.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
