En les darreres cites electorals, ja passava una mica, però especialment en aquesta d’avui, he observat que cap de les persones amb qui he parlat de les eleccions municipals i del fet d’anar a votar, se sentia en absolut segura del seu vot, ni convençuda, ni il·lusionada, amb cap de les opcions possibles. La majoria de la gent diu que si, que clar que anirà a votar, perquè no anar-hi és pitjor, però sense cap esperança que ningú millori res de res. I em refereixo a gent de generacions diferents i d’ideologies diferents.
Com ho podríem fer la gent del carrer, molta gent del carrer que pensem així, per fer adonar als polítics que més que una opció política o una altra, el que passa és que no ens agraden la manera de fer les coses. La manera de parlar. La doble mesura amb què mesuren sempre totes les coses . “Si ho he fet jo ho justifico i mai, mai no dic que m’equivoco” però ai! que la mateixa cosa la faci un altre! aleshores, aquesta mateixa cosa, és causa de tots els mals haguts i per haver.
Si, ja sé que pensareu que en qüestió de formes, hi ha nivells i que hi ha un partit que sistemàticament promociona el mal rotllo, l’enfrontament, i la violència que diuen voler combatre. Si n’hi ha de pitjors que d’altres. És cert. Però el que em sembla més trist és que no n’hi hagi cap que sigui prou honest per tenir una bona comunicació amb els ciutadans i per dir les coses pel seu nom i tal com són. I sobre tot, crec que no n’hi ha cap que pensi més en els ciutadans que en el partit.
Jo he anat a votar. I tant que si! Amb un sentiment d’inutilitat, perquè sé que de moment res no canviarà:
Al meu Ajuntament, Sant Cugat del Vallès, surti qui surti farà més places, més jardins, més rotondes i més barris a Sant Cugat i tindran la Floresta igual de descuidada que sempre.
I al meu país… poser encara és més desanimador. Però seguirem anant a votar, encara que haguem de fer filigranes mentals per a decidir a qui dimonis votem .





La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.

0 Respostes to “Avui s’havia d’anar a votar”