Avui tronava, mentre jo era al jardí, regant les plantes. He deixat de regar-les confiant que no trigaria gaire a ploure, però no ha plogut pas. El desig de pluja m’ha fet buscar un poema antic, d’una pluja que encara recordo. Era un temps molt diferents del d’ara. La melangia em sortia en cada paraula:
Plou en una tarda clara.
Els llamps no es dibuixen en un cel tan blanc.
T’eixorda, per sorpresa, intermitent,
la tronada. Cau una cortina d’aiguade manera regular
sense vent de tempesta.
Sortiria a rebre l’aigua, com abans,
per sentir‑la
i per sentir‑me més aquí
si algú volgués venir
amb mi.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
0 Respostes to “Plou en una tarda clara”