Encabdello lentament el temps
quem’ha transcorregut sense cap pausa
i he engolit a glops amb avidesa. Estiro el fil amb cura
que no se’m nuï ja sense remei…
i faig, volta sobre volta, endreçats cabdells
grans o petits, grisos o vermells. I sento així que res no s’ha perdut per sempre.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
0 Respostes to “Encabdello”