Col·lecció de moments.

Finalment

has fugit en un sol vol

de totes les presons

on any rere  any

t’anaven afegint  reixa sobre reixa. I ara, que ets, qui sap si més lliure que mai

voldria que et recordéssim,

senzillament,

com eres abans.

 Potser sembla difícil de recordar,

o potser els més  joves  no t’han conegut mai del tot.

 Però jo recordo molt bé que:

T’agradava jugar,

t’agradava córrer,

t’agradaven els colors

t’agradaven els dibuixos i les formes,

t’agradava  mirar

i fins i tot remirar

les coses des d’un punt de vista ben diferent

i t’agradava riure.

 I és per això que

(encara  que  algú no ho recordi

o potser no ho hagi vist  mai)

jugaves, corries, pintaves,  dibuixaves i tornejaves,

miraves  totes  les coses

i quan les remiraves

de costats  ben diferents

per fer-les  canviar  a la mida del teu joc,

era just  en aquell moment  quan…

sempre reies. 

15 de gener de 2007