Diu que ja està ple com un ou

Volia  fer  un post  que  tenia 4  fotografies  i ja no me l’ha  volgut…  ja no hi cap.   Dels 50 MB   n’he  omplert  49,60.

O sigui  que me’n  vaig!  Sort  que,  de s que  vaig  veure  l’avís  ja m’havia estat preparant  una nova  caseta.

No m’enduc  gaires  coses,  ho deixo tot aquí,  començaré  de  nou allà.  Una motxilla petita  em serà  suficient:

maleta3.jpg

Els  enllaços…  m’hi  cabran tots? 

En  tinc  un munt  i encara  més  de nous  que aquí  no hi són. 

I això  és  el més  important. 

Sí,  sí,  tots  a dins.   Ja  hi són!

casa_munecas1.jpg

O  sigui  que  tinc  una caseta  nova,  per  omplir,  me  n’hi vaig.  I  aquesta  la  deixo  tal  com està, hi ha coses que m’estimo  i no la  vull desmuntar. M’hi  han  cabut  379 posts  i  2.781  comentaris

Col·lecció  de moments 2    http://carmerosanas.blogspot.com/

Ens  hi trobem  quan vulgueu. 

Mem – 14 coses que em fan feliç

 Mem  que m’ha passat  l’Striper  de Striptease d’Històries

Només  14?

1.-  Abraçar  a la gent  que estimo.  Petits,  grans, família,  amics,  companys i companyes de feina…

2.-  Despertar-me  a la nit  i  al matí  i poder  acostar-me  i abraçar  a l’home que estimo.

 abrazo.jpg

3.-  Esmorzar asseguda, amb una mica  de calma.

4.-  Una conversa  de  les  de veritat.  Amb  els amics  amb  qui  puc  ser  jo mateixa. Escoltar,  parlar,   tenir  en compte  el que  m’han dit  i que tinguin en compte  el que jo he dit.  Cada  dia  més  excepcionals.

5.-  Caminar  per  la muntanya,  pel bosc,  pel camp,  per  la platja.  Mirar,  olorar,  escoltar.

6.-  Trepitjar  les  fulles  caigudes  a la tardor.  Escoltar-ne  el so  i omplir-me  dels  colors.

empedrat-de-morou.jpg

7.-  Adonar-me que  he pogut  ajudar  a algú  a desfer  algun nus.    Físic  o mental.

8.- Estar  amb  en Guillem.   Si me’l miro molt  potser  aprendre  a mirar  i a somriure  com ell.

9.-  Obrir  el correu i trobar  la bústia  plena  de comentaris  i coses  interessants.  Quina  emoció.

10.- Les  costellades amb els amics.  Organitzar,  avisar  a la gent,  comptar  quants  serem,  anar  a comprar  junts  tot elq ue necessitem  i  una bona  caminada  i  de premi…

ssl20783agost07.JPG

11.-  Escoltar  Beethoven quan estic  sola  amb  el volum  al màxim.  La música m’omple  tots  els racons  del  cos  i  em sento  exhultant.  Acumulo  energia  com si carregues les  piles

12.-  Cuinar  i fer  pastissos, sobretot si  no hi ha pressa  i si  puc  fer  alguna cosa  divertida.

13.-  Tenir  un pilonet  de llibres   a punt per  llegir,  per  quan acabi  el que llegeixo.  I  llegir  tot  el matí,  tota  la tarda,  tot  el dia,  si m’agafa  per  aquí.

14.-  Veure  com plou,  i  sortir  a  mullar-me  com fa  molt  de  temps  que no he fet.

livres.jpg

I  bloquejar,  i fer  nous  amics,  i escriure mentalment i de memòria quan alguna cosa  m’arriba  endins  i no tinc  paper  davant  i  escriure  a l’ordinador  i  ara  dibuixar-hi   i menjar  xocolata …

Me’n  sobren. 

És  un mem que dóna gust de  fer.  El  passaria  a  tota  la llista  de  blogs.  Però  en triaré  tres  que sembla  que  són els que toquen:

Armonia

Àngels caiguts  

Transparència

El que diuen els arbres

Ahir  vaig  fer un post  sobre  els arbres. A  través dels  comentaris,  se’m  va  acudir la idea de  si els arbres ens enviaven missatges  i buscant  al google  i al You tube  sobre  aquest  tema  he  trobat  aquesta cançó  de  Feliu Ventura. 

Segur  que  diuen,  si els escoltem. 

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/F4m7dLVvv18" width="425" height="350" wmode="transparent" /]  

 El que diuen els arbres 

Feliu Ventura

Em va agafar les mans
i les posà en la terra
i em cremà per un moment.
“tu vens d’ací, no pots canviar això”.
Ell entenia tot el que deien els arbres,
jo només sentia vent.

Em va alçar contra el cel
per a seure’m als muscles
i esclatà la meua ment.
“jo sóc d’ací, no puc canviar això”.
i vaig entendre tot el que deien els arbres
on només sentia vent.

Hem de fer més
per a avançar més;
si és sostenible
es farà visible.
Des del meu lloc
fins el més remot;
sembrar ací
per a collir allí.
Interpretar un altre repertori:
salvar a pams el propi territori.
Un nou model
un nou poder
per a fer més
no renunciar a res.

Hem de fer un esforç
per a escoltar els arbres
o només quedarà vent!

Passejant sota els arbres

Li agrada  passejar sota  els arbres.  Mira les  fulles  com si les  volgués  descobrir  una  a una.  La  claror  que es  filtra  entre  les  branques,  indirecta,  en cap moment  l’enlluerna.  I així,  sembla  que no troba el moment de tancar  els ulls.  Ni parpelleja.  Allarga  la mà  com si volgués acaronar la  fulla  o l’arbre,  algunes  vegades  ni els toca,  altres vegades  els  frega  lleugerament,  només  molt poques  vegades agafa  fort una  branqueta  per  la seva punta.

alzina_09.jpg 

L’alzina comença  a treure  els glans,  ara  són només  un barretet,  el gla encara  no ha sortit  de l’ou. 

nesprer.jpg   pebrer.jpg

Alça  el cap  passant  per sota  del nesprer, i  fa  una ganyota  tastant la  duresa  de les  seves  fulles  amb el braç.  

Belluga  les  branques  suaus  del pebrer,  i  les  observa  com si expliquessin algun conte  màgic.

S’atarda  sota  l’ombra  més  fresca  de les  moreres  i s’embadaleix  davant  del morat  de  la prunera  roja.  No s’atura,  continua  mirant  tots  els detalls  i  es  deixa  portar  sense  cap intenció prèvia. 

I  es  torna  a trobar  sota  les  alzines…

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/bsCiW1dIyXI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Quadern de vacances – Pàgina 10 – Agost i setembre

sala.jpg

 Moments  oposats:

Quan dibuixava  era  de dia, ara  escric  de nit.

Dibuixava  per  gaudir  del meu temps lliure,  per omplir-lo  de colors  diferents i  distingir-ne  les  hores i els dies.  Ara  és  justament  al revés,  he  de  buscar  un temps  per  a poder  acabar  aquest  quadern,  mentre  ja hauria  de dormir.  

Aquell era  un moment  de  calma,  plàcid  on semblava  que tot era  al seu  lloc.  Ara  visc  moments  intensos  de trasbalsos propers  que semblen  posar-ho  tot  damunt davall.

 Allà  em semblava que  em sobrava l’energia  i que necessitava dipositar-la  en algun lloc  i ara  sento  que  he  de recuperar-la. 

Allà  sentia  una felicitat  assossegada   i ara  sento  una felicitat   bellugadissa. 

Si a  l’agost  gaudia  de  la pau  i el  repòs,  ara  gaudeixo  de  les  intensitats i  de les  inquietuds.

L’agost  va   ser  torrat i  el setembre és  taronja llampant.

17 de setembre de 2008

Fa  uns quants  dies,  que  els matins  que no treballo em quedo  amb en Guillem.

Té  4 mesos i moltes ganes  de  passar-s’ho bé  i  disfrutar  de la vida.

imgp4606.JPG

imgp4609.JPG

Avui,  quan ha arribat,  primer  de tot,  hem anat  a passejar  una mica amb  el cotxet.

Li agrada  molt  passejar  però  s’adorm.

imgp4607.JPG

 En arribar a casa  encara  ha dormit  una  estoneta  més.

Es desperta  de molt  bon humor i  riu  i  balbuceja,  com si  contestés,  a  cada  cosa  que li dius.   Serà  un xerraire?

imgp4612.JPG

Li agraden les joguines de  colors  i ja té  força  traça  en agafar els objectes.

Però  també  li agrada  el meu osset.  Sí,  sí , era  meu i  ha sobreviscut  a  mi i als  meus dos fills.

imgp4613.JPG

Si  no li  faig  cas  rondina  i  si el poso  a l’hamaqueta  de cara a  mi  mentre  faig  coses  s’hi conforma  força  bé.

imgp4605.JPG

Però,  quan arriba  l’hora  de  dinar  i  veu  la seva  mare,  és  una festa!

imgp4615.JPG

imgp4618.JPG

I  se  la menja  a petons!

imgp4621.JPG

imgp4622.JPG

 I  es  deixa  menjar  ell també.

imgp4623.JPG  

imgp4625.JPG

Un  matí  feliç.

I  una tarda  interessant,  fora  de casa  amb  una amiga i companya  de  feina…  però  aquest  ja és  un altre  tema.

HISTÒRIES DIVERSES, MOMENTS DIFERENTS – 4 – MOMENT PLÀCID

 miosotis1.jpg 

En Martí  i la Berta,  es coneixien des  que eren petits.  Des  de  sempre,   per  més  enllà  que  busquessin  a la memòria,    havien estat  a prop:  veïns,  companys  de joc,  còmplices i confidents.  I  malgrat  la  naturalitat,  la  confiança,  la familiaritat,  mai no havien perdut  ni les  emocions  ni l’espurna  de  misteri  en els  seus  intercanvis.  Ara  tots  dos tenien  una vida  plena  i enfeinada  que els ocupava molt  i  no es  veien gaire  sovint. 

Això  sí,  aprofitaven  cada  engruna  de temps,  assaborien  cada  paraula   dita  o  no  dita.    Sovint  s’endevinaven. 

Se  sentien  molt orgullosos  de la seva  història. 

 

 taula.jpg  

Un instant  plàcid

de mots  tant  ordenats,

sobre la taula

miro les  teves  mans

i en bec  els moviments.

 

Només  l’espurna,

(com sempre de misteri)

dins dels teus  ulls

belluga  intensament

el mar  de sentiments.

 

En poca  estona,

la teva  veu tranquil·la

diu i pregunta…

de coses  quotidianes,

secrets  inconfessables.

Dibuixos

L’anterior  va ser un post  manllevat.  Aquest  és  un post  dedicat.  El  vull dedicar  a tres  persones.

A  Monalitza  que  em va  passar unes fotografies  precioses  des  de la seva  web  http://www.elsomriuredemonalisa.net/roca.htm   i  com que  això  no  afecta  els originals,  ni és  perillós  per  a la seva salut,  he continuat  pentinant  el ratolí  aquest  cap de setmana llarg, on he  tingut temps  per tot.

No sé  si sereu  capaços  de trobar  la  foto  corresponent a cada  dibuix.  Tampoc  no us  ho demanaria pas. Reconec  que  deu ser  difícil.  Però  el paisatge  era  ratllat.  Us  ho asseguro!

vistamontroig.jpg

 Diferents vistes  de Sant  Ramon:

 santr.jpg

 santramon.jpg

sramon.jpg

També  voldria dedicar-lo  a  Joan Grau,  del blog  El cop d’ull  perquè  ell  em va donar  la idea  d’interpretar  les  fotos  de Montroig  i les  seves ermites.  Si no,  segurament no hi hauria  pas  pensat.  M’havia  pres  això  del ratolí  com  un passatemps  divertit  de vacances.

El santuari  de la Verge:

escales.jpg

finestres.jpg

 campanar.jpg

I  finalment  voldria  dedicar-lo  també  al  Barbollaire, d’   Un lloc per nosaltres

Voldria  que els  colors  poguessin  alleugerir  les  tristeses  de  la malaltia  i la pèrdua,  encara  que  ja sé  que no és  així.

Potser  ell  no tindria  res  a veure  amb  aquestes  fotos  i dibuixos,  si no fos  que vaig  pensar en les seves  hores tristes   mentre  dibuixava ,  aquest  cap de setmana.  

Pedres:

cara.jpg

roca.jpg

La  Monalitza,  ha  fet  la  comparació,    de  fotos i dibuixos  a la seva  web.  Ens  ha deixat l’enllaç  als comentaris,  jo us  el traspasso  aquí.  M’ha  fet  ilusió! 

http://www.elsomriuredemonalisa.net/phpBB3/viewtopic.php?f=1&t=983&p=14292#p14292

El cop d’ull i Diccitionari. 11 de setembre de 2008

11 de setembre 2008

 

Diada Nacional de Catalunya

Manllevo el post de Joan Grau AMB L’ESTELADA AL COR

del blog El cop d’ull

I ja posats a manllevar,  manllevo més coses.

He trobat una citació del meu admirat Pedrolo

a Diccitionari, adient per a la diada.

Catalunya té i tindrà sempre un òrgan sa mentre hi hagi independentistes

Citació completa: Un cos és viu mentre no ha emmudit tots els seus òrgans, mentre no s’ha paralitzat totes les seves funcions i no són aquestes funcions paralitzades que compten, sinó les que encara es troben en actiu i fan possible la recuperació de l’organisme. Catalunya, un cos malalt i que de generació en generació l’espanyolisme ha procurat agreujar per tal d’aprofitar-ne les despulles, té i tindrà sempre pel cap baix un òrgan sa mentre hi hagi independentistes. Són el pols que encara bat.

Quadern de vacances – Pàgina 9 – El poble

poble.jpg

El poble  era  gris

gris  de pedra

gris de núvol

gris  del ciment  de la plaça

gris  dels cotxes

gris  de les  portes  tancades.

Com  seria  si  l’envaïssin els colors?

Un poble  esbojarrat

esvalotat,  inquiet…

Millor  que  es quedi  amb els grisos  assenyats,

plàcids,  reposats.


PREMI PEDRAFORCA.

Striper, m'ha regalat aquest premi Pedraforca: pedraforca_premi.jpg PREMI AMICS PER SEMPRE concedit per Armonia Premi amigos para siempre

Premi Goldenbird

La Teresa de paraules i mots m'ha passa t aquest premi:

Premi Honor 2008 – Poetes del cor

L'Anna de Coses i altres coses m'ha concedit aquest premi:

Traductors… bé… més o menys

Catala - Español Català - English Català -Français
Engolasters-AINA-14 de juny 2008

Participa al

_______

License Creative Commons

Premi a l’esforç femení

De Maria Teresa de Camino incierto

Premi art i escaig

Concedit per Barbollaire d'Un lloc per a nosaltres i pel Veí de dalt de Malerudeveuret.

Premi Dardo

La Teresa de Paraules i mots, L'Anna de Coses i altres coses i el Veí de dalt de Malerudeveuret m'han donat el premi Dardo.
By Incsub and rob