« Antics

Carregant Més nous »

Diu que ja està ple com un ou

Publicat Setembre 22nd, 2008 a Activitats dels blogs. 20 Comentaris

Volia fer un post que tenia 4 fotografies i ja no me l’ha volgut… ja no hi cap. Dels 50 MB n’he omplert 49,60.

O sigui que me’n vaig! Sort que, de s que vaig veure l’avís ja m’havia estat preparant una nova caseta.

No m’enduc gaires coses, ho deixo tot aquí, començaré de nou allà. Una motxilla petita em serà suficient:

Els enllaços… m’hi cabran tots?

En tinc un munt i encara més de nous que aquí no hi són.

I això és el més important.

Sí, sí, tots a dins. Ja hi són!

O sigui que tinc una caseta nova, per omplir, me n’hi vaig. I aquesta la deixo tal com està, hi ha coses que m’estimo i no la vull desmuntar. M’hi han cabut 379 posts i 2.781 comentaris

Col·lecció de moments 2 http://carmerosanas.blogspot.com/

Ens hi trobem quan vulgueu.

Mem - 14 coses que em fan feliç

Publicat Setembre 22nd, 2008 a Activitats dels blogs. 8 Comentaris

Mem que m’ha passat l’Striper de Striptease d’Històries

Només 14?

1.- Abraçar a la gent que estimo. Petits, grans, família, amics, companys i companyes de feina…

2.- Despertar-me a la nit i al matí i poder acostar-me i abraçar a l’home que estimo.

3.- Esmorzar asseguda, amb una mica de calma.

4.- Una conversa de les de veritat. Amb els amics amb qui puc ser jo mateixa. Escoltar, parlar, tenir en compte el que m’han dit i que tinguin en compte el que jo he dit. Cada dia més excepcionals.

5.- Caminar per la muntanya, pel bosc, pel camp, per la platja. Mirar, olorar, escoltar.

6.- Trepitjar les fulles caigudes a la tardor. Escoltar-ne el so i omplir-me dels colors.

7.- Adonar-me que he pogut ajudar a algú a desfer algun nus. Físic o mental.

8.- Estar amb en Guillem. Si me’l miro molt potser aprendre a mirar i a somriure com ell.

9.- Obrir el correu i trobar la bústia plena de comentaris i coses interessants. Quina emoció.

10.- Les costellades amb els amics. Organitzar, avisar a la gent, comptar quants serem, anar a comprar junts tot elq ue necessitem i una bona caminada i de premi…

11.- Escoltar Beethoven quan estic sola amb el volum al màxim. La música m’omple tots els racons del cos i em sento exhultant. Acumulo energia com si carregues les piles

12.- Cuinar i fer pastissos, sobretot si no hi ha pressa i si puc fer alguna cosa divertida.

13.- Tenir un pilonet de llibres a punt per llegir, per quan acabi el que llegeixo. I llegir tot el matí, tota la tarda, tot el dia, si m’agafa per aquí.

14.- Veure com plou, i sortir a mullar-me com fa molt de temps que no he fet.

I bloquejar, i fer nous amics, i escriure mentalment i de memòria quan alguna cosa m’arriba endins i no tinc paper davant i escriure a l’ordinador i ara dibuixar-hi i menjar xocolata …

Me’n sobren.

És un mem que dóna gust de fer. El passaria a tota la llista de blogs. Però en triaré tres que sembla que són els que toquen:

Armonia

Àngels caiguts

Transparència

El que diuen els arbres

Publicat Setembre 21st, 2008 a General. 10 Comentaris

Ahir vaig fer un post sobre els arbres. A través dels comentaris, se’m va acudir la idea de si els arbres ens enviaven missatges i buscant al google i al You tube sobre aquest tema he trobat aquesta cançó de Feliu Ventura.

Segur que diuen, si els escoltem.

El que diuen els arbres

Passejant sota els arbres

Publicat Setembre 19th, 2008 a Contes. 12 Comentaris

Li agrada passejar sota els arbres. Mira les fulles com si les volgués descobrir una a una. La claror que es filtra entre les branques, indirecta, en cap moment l’enlluerna. I així, sembla que no troba el moment de tancar els ulls. Ni parpelleja. Allarga la mà com si volgués acaronar la fulla o l’arbre, algunes vegades ni els toca, altres vegades els frega lleugerament, només molt poques vegades agafa fort una branqueta per la seva punta.

L’alzina comença a treure els glans, ara són només un barretet, el gla encara no ha sortit de l’ou.

Alça el cap passant per sota del nesprer, i fa una ganyota tastant la duresa de les seves fulles amb el braç.

Belluga les branques suaus del pebrer, i les observa com si expliquessin algun conte màgic.

S’atarda sota l’ombra més fresca de les moreres i s’embadaleix davant del morat de la prunera roja. No s’atura, continua mirant tots els detalls i es deixa portar sense cap intenció prèvia.

I es torna a trobar sota les alzines…

Quadern de vacances - Pàgina 10 - Agost i setembre

Publicat Setembre 19th, 2008 a Quadern de vacances 2008. 16 Comentaris

Moments oposats:

Quan dibuixava era de dia, ara escric de nit.

Dibuixava per gaudir del meu temps lliure, per omplir-lo de colors diferents i distingir-ne les hores i els dies. Ara és justament al revés, he de buscar un temps per a poder acabar aquest quadern, mentre ja hauria de dormir.

Aquell era un moment de calma, plàcid on semblava que tot era al seu lloc. Ara visc moments intensos de trasbalsos propers que semblen posar-ho tot damunt davall.

Allà em semblava que em sobrava l’energia i que necessitava dipositar-la en algun lloc i ara sento que he de recuperar-la.

Allà sentia una felicitat assossegada i ara sento una felicitat bellugadissa.

Si a l’agost gaudia de la pau i el repòs, ara gaudeixo de les intensitats i de les inquietuds.

L’agost va ser torrat i el setembre és taronja llampant.

17 de setembre de 2008

Publicat Setembre 18th, 2008 a General. 16 Comentaris

Fa uns quants dies, que els matins que no treballo em quedo amb en Guillem.

Té 4 mesos i moltes ganes de passar-s’ho bé i disfrutar de la vida.

Avui, quan ha arribat, primer de tot, hem anat a passejar una mica amb el cotxet.

Li agrada molt passejar però s’adorm.

En arribar a casa encara ha dormit una estoneta més.

Es desperta de molt bon humor i riu i balbuceja, com si contestés, a cada cosa que li dius. Serà un xerraire?

Li agraden les joguines de colors i ja té força traça en agafar els objectes.

Però també li agrada el meu osset. Sí, sí , era meu i ha sobreviscut a mi i als meus dos fills.

Si no li faig cas rondina i si el poso a l’hamaqueta de cara a mi mentre faig coses s’hi conforma força bé.

Però, quan arriba l’hora de dinar i veu la seva mare, és una festa!

I se la menja a petons!

I es deixa menjar ell també.

Un matí feliç.

I una tarda interessant, fora de casa amb una amiga i companya de feina… però aquest ja és un altre tema.

HISTÒRIES DIVERSES, MOMENTS DIFERENTS - 4 - MOMENT PLÀCID

Publicat Setembre 16th, 2008 a General. 16 Comentaris

En Martí i la Berta, es coneixien des que eren petits. Des de sempre, per més enllà que busquessin a la memòria, havien estat a prop: veïns, companys de joc, còmplices i confidents. I malgrat la naturalitat, la confiança, la familiaritat, mai no havien perdut ni les emocions ni l’espurna de misteri en els seus intercanvis. Ara tots dos tenien una vida plena i enfeinada que els ocupava molt i no es veien gaire sovint.

Això sí, aprofitaven cada engruna de temps, assaborien cada paraula dita o no dita. Sovint s’endevinaven.

Se sentien molt orgullosos de la seva història.

Un instant plàcid

de mots tant ordenats,

sobre la taula

miro les teves mans

i en bec els moviments.

Només l’espurna,

(com sempre de misteri)

dins dels teus ulls

belluga intensament

el mar de sentiments.

En poca estona,

la teva veu tranquil·la

diu i pregunta…

de coses quotidianes,

secrets inconfessables.

Dibuixos

Publicat Setembre 14th, 2008 a Cròniques. 15 Comentaris

L’anterior va ser un post manllevat. Aquest és un post dedicat. El vull dedicar a tres persones.

A Monalitza que em va passar unes fotografies precioses des de la seva web http://www.elsomriuredemonalisa.net/roca.htm i com que això no afecta els originals, ni és perillós per a la seva salut, he continuat pentinant el ratolí aquest cap de setmana llarg, on he tingut temps per tot.

No sé si sereu capaços de trobar la foto corresponent a cada dibuix. Tampoc no us ho demanaria pas. Reconec que deu ser difícil. Però el paisatge era ratllat. Us ho asseguro!

Diferents vistes de Sant Ramon:

També voldria dedicar-lo a Joan Grau, del blog El cop d’ull perquè ell em va donar la idea d’interpretar les fotos de Montroig i les seves ermites. Si no, segurament no hi hauria pas pensat. M’havia pres això del ratolí com un passatemps divertit de vacances.

El santuari de la Verge:

I finalment voldria dedicar-lo també al Barbollaire, d’ Un lloc per nosaltres .

Voldria que els colors poguessin alleugerir les tristeses de la malaltia i la pèrdua, encara que ja sé que no és així.

Potser ell no tindria res a veure amb aquestes fotos i dibuixos, si no fos que vaig pensar en les seves hores tristes mentre dibuixava , aquest cap de setmana.

Pedres:

La Monalitza, ha fet la comparació, de fotos i dibuixos a la seva web. Ens ha deixat l’enllaç als comentaris, jo us el traspasso aquí. M’ha fet ilusió!

http://www.elsomriuredemonalisa.net/phpBB3/viewtopic.php?f=1&t=983&p=14292#p14292

El cop d’ull i Diccitionari. 11 de setembre de 2008

Publicat Setembre 10th, 2008 a General. 15 Comentaris

11 de setembre 2008

Diada Nacional de Catalunya

Manllevo el post de Joan Grau AMB L’ESTELADA AL COR

del blog El cop d’ull

I ja posats a manllevar, manllevo més coses.

He trobat una citació del meu admirat Pedrolo

a Diccitionari, adient per a la diada.

Catalunya té i tindrà sempre un òrgan sa mentre hi hagi independentistes

Citació completa: Un cos és viu mentre no ha emmudit tots els seus òrgans, mentre no s’ha paralitzat totes les seves funcions i no són aquestes funcions paralitzades que compten, sinó les que encara es troben en actiu i fan possible la recuperació de l’organisme. Catalunya, un cos malalt i que de generació en generació l’espanyolisme ha procurat agreujar per tal d’aprofitar-ne les despulles, té i tindrà sempre pel cap baix un òrgan sa mentre hi hagi independentistes. Són el pols que encara bat.

Ahir vaig fer un post sobre els arbres. A través dels comentaris, se’m va acudir la idea de si els arbres ens enviaven missatges i buscant al google i al You tube sobre aquest tema he trobat aquesta cançó de Feliu Ventura.

Segur que diuen, si els escoltem.

var flashObject = new FlashObject("http://es.youtube.com/v/F4m7dLVvv18","fm_F4m7dLVvv18","425","350","6","","","","",""); flashObject.addParam("wmode", "transparent"); flashObject.write("fo_targ_F4m7dLVvv18881983905");

El que diuen els arbres

Em va agafar les mans i les posà en la terra i em cremà per un moment. “tu vens d’ací, no pots canviar això”. Ell entenia tot el que deien els arbres, jo només sentia vent.

Em va alçar contra el cel per a seure’m als muscles i esclatà la meua ment. “jo sóc d’ací, no puc canviar això”. i vaig entendre tot el que deien els arbres on només sentia vent.

Hem de fer més per a avançar més; si és sostenible es farà visible. Des del meu lloc fins el més remot; sembrar ací per a collir allí. Interpretar un altre repertori: salvar a pams el propi territori. Un nou model un nou poder per a fer més no renunciar a res.

Hem de fer un esforç per a escoltar els arbres o només quedarà vent!

L’alzina comença a treure els glans, ara són només un barretet, el gla encara no ha sortit de l’ou.

Alça el cap passant per sota del nesprer, i fa una ganyota tastant la duresa de les seves fulles amb el braç.

Belluga les branques suaus del pebrer, i les observa com si expliquessin algun conte màgic.

S’atarda sota l’ombra més fresca de les moreres i s’embadaleix davant del morat de la prunera roja. No s’atura, continua mirant tots els detalls i es deixa portar sense cap intenció prèvia.

I es torna a trobar sota les alzines…

Moments oposats:

Quan dibuixava era de dia, ara escric de nit.

Dibuixava per gaudir del meu temps lliure, per omplir-lo de colors diferents i distingir-ne les hores i els dies. Ara és justament al revés, he de buscar un temps per a poder acabar aquest quadern, mentre ja hauria de dormir.

Aquell era un moment de calma, plàcid on semblava que tot era al seu lloc. Ara visc moments intensos de trasbalsos propers que semblen posar-ho tot damunt davall.

Allà em semblava que em sobrava l’energia i que necessitava dipositar-la en algun lloc i ara sento que he de recuperar-la.

Allà sentia una felicitat assossegada i ara sento una felicitat bellugadissa.

Si a l’agost gaudia de la pau i el repòs, ara gaudeixo de les intensitats i de les inquietuds.

L’agost va ser torrat i el setembre és taronja llampant.

Això sí, aprofitaven cada engruna de temps, assaborien cada paraula dita o no dita. Sovint s’endevinaven.

Se sentien molt orgullosos de la seva història.

Un instant plàcid

de mots tant ordenats,

sobre la taula

miro les teves mans

i en bec els moviments.

Només l’espurna,

(com sempre de misteri)

dins dels teus ulls

belluga intensament

el mar de sentiments.

En poca estona,

la teva veu tranquil·la

diu i pregunta…

de coses quotidianes,

secrets inconfessables.

11 de setembre 2008

Diada Nacional de Catalunya

Manllevo el post de Joan Grau AMB L’ESTELADA AL COR

del blog El cop d’ull

I ja posats a manllevar, manllevo més coses.

He trobat una citació del meu admirat Pedrolo

a Diccitionari, adient per a la diada.

El poble era gris

gris de pedra

gris de núvol

gris del ciment de la plaça

gris dels cotxes

gris de les portes tancades.

Com seria si l’envaïssin els colors?

Un poble esbojarrat

esvalotat, inquiet…

Millor que es quedi amb els grisos assenyats,

plàcids, reposats.

Arxius

PREMI PEDRAFORCA.

Premi Goldenbird

Premi Honor 2008 - Poetes del cor

Traductors... bé... més o menys

Participa al

License Creative Commons

Premi a l'esforç femení

Premi art i escaig

Premi Dardo

Meta

Recent Comments

Recent Posts

Pàgines

Categories

Em va agafar les mans
i les posà en la terra
i em cremà per un moment.
“tu vens d’ací, no pots canviar això”.
Ell entenia tot el que deien els arbres,
jo només sentia vent.

Em va alçar contra el cel
per a seure’m als muscles
i esclatà la meua ment.
“jo sóc d’ací, no puc canviar això”.
i vaig entendre tot el que deien els arbres
on només sentia vent.

Hem de fer més
per a avançar més;
si és sostenible
es farà visible.
Des del meu lloc
fins el més remot;
sembrar ací
per a collir allí.
Interpretar un altre repertori:
salvar a pams el propi territori.
Un nou model
un nou poder
per a fer més
no renunciar a res.

Hem de fer un esforç
per a escoltar els arbres
o només quedarà vent!