Les muntanyes em vénen a veure
les xemeneies fan de soldats vigilants
i una punta d’un avet ens espia
traient el cap per sobre la barana.
I jo no em moc,
submergida en el meu món interior.
Fins que obro els ulls.
Quadern de vacances - Pàgina 8 - Mirar i sortir
Publicat Setembre 7th, 2008 a Quadern de vacances 2008. 2 ComentarisQuadern de vacances - Pàgina 7 - Colors
Publicat Setembre 5th, 2008 a Quadern de vacances 2008. 6 Comentaris 
o
El paisatge es difumina amb la distància. Va perdent la forma i el color.
Les serralades fan una escala de tons degradats.
Ben a prop, la clapa de bosc cremat ens omple ells ulls de torrats.
Què ens endurem del paisatge?
Aquest temps que sap aturar-se i engegar a voluntat nostra?
La música del camps, del vent i dels ocells?
Aquest capvespre que s’allarga i ens permet veure com s’apaga molt lentament la vida per adormir-se en la fosca dela nit?
Què hi cap de tot això… en uns mots, en uns colors?
HISTÒRIES DIVERSES, MOMENTS DIFERENTS - 2 - MOMENT POÈTIC
Publicat Setembre 4th, 2008 a Històries i moments. 10 Comentaris
L’Alexandra tenia una pila de temes a parlar.
No volia cap promesa, ni cap compromís. Volia, sobretot, compartir maneres de sentir semblants i maneres de viure sentiments poc habituals. Però va ser difícil.
Els petons, els riures, les bromes, trencaven tota mena de precisions.
Malgrat tot, no en va marxar amb les mans buides. Tot aquella tarda va ser una metàfora per entrendre, per inventar.
Un Adrià encantador, n’hi va proporcionar moltes i a ella li agradaven les metàfores.
Prop de la mar,
a la muntanya esquerpa,
sobre d’un núvol,
el cor com un ocell
si caic dins els teus ulls.
No vull silencis.
Necessito paraules
que s’esgarrien
desfent-se entre els teus llavis
amb la humitat del bes.
Instant poètic.
Desarrelat del temps.
Com un oasi,
que no sap del futur,
ni camins ni dreceres.
Quadern de vacances - Pàgina 6 - Porxo
Publicat Setembre 3rd, 2008 a Quadern de vacances 2008. 10 Comentaris
Un trosset de lledoner
tot sencer no m’hi cabria.
Quatre branquillons d’alzina,
el tronc no el podria dur.
Just la meitat d’un cobert,
que l’altre meitat no el veig.
Un retallet de muntanya,
la que hi cap en dos forats
Un petit bocí de cel de núvols esfilagarsats.
La porció de vigues que em toca,
per fer-me l’ombra que em cal.
Si en voleu un bocinet, ja ho veieu… de tot en queda
Quadern de vacances - Pàgina 5- Paisatge
Publicat Setembre 2nd, 2008 a Quadern de vacances 2008. 6 Comentaris
Camino,
i sempre el paisatge ve amb mi.
Quadern de vacances - Pàgina 4 - Placeta
Publicat Setembre 2nd, 2008 a Quadern de vacances 2008. 9 Comentaris
L’Alba mira per la finestra, veu la petita plaça, l’esglèsia, les escales que baixen del turó. No hi ha ningú. Se senten veus de nens, que no es deixen veure dins del quadre que enmarca la finestra. L’Alba no treu el cap. Prefereix la plaça per a ella sola.
Un colom topa amb la xarxa que han posat a les finestres del campanar. No pot entrar. Vola ben lluny com si no li importés. Primer bat les ales ben fort i després planeja camps enllà.
Un estol d’estornells aterren tots a la vegada en els dos arbres de la plaça. Una piuladissa potent omple la plaça de cop. Ja no està buida.
HISTÒRIES DIVERSES, MOMENTS DIFERENTS - 1 - MOMENT FRÀGIL
Publicat Agost 31st, 2008 a Històries i moments. 11 ComentarisMOMENT FRÀGIL
No tenien moltes coses a dir-se, tot el més important ja estava dit.
La Clara esperava recuperar per uns moments la mirada dolça i blana dels seus ulls. No gran cosa més. En Claudi, que havia acudit sense pensar-s’ho gens a aquella curta cita improvisada, ara es mantenia prudent, asseient-se expressament allà al mig de tanta gent, en aquell bar que no era gaire bonic. Explicava coses i ella l’escoltava somrient. No hi havia prou espai per a ella, simplement, en Claudi, estava saturat.
No havia canviat ni la mirada ni el gest tendre d’altres vegades.
I ella se’ls enduia, amb golafreria, la mirada de xocolata i el gest de pa de pessic.
Et cerco els ulls.
L’esguard de xocolata
marxa i retorna
entre dolls de paraules.
Et pren la vida inquieta.
Somric i escolto,
somio espais oberts
quan, amb tendresa,
dibuixes lentament
un arc sobre el meu braç.
L’instant és fràgil
I efímer com el gest.
I em deixa esteles:
miratges vacil·lants
missatges del silenci.
Quadern de vacances. Pàgina 3. Conte: La casa gran.
Publicat Agost 30th, 2008 a Contes i Quadern de vacances 2008. 11 Comentaris
De lluny van veure com creixia dins del paisatge, la casa tan coneguda. Havien viscut molts anys a ciutat. En Cinto i la Isabel havien seguit els senyors allà on ells havien volgut anar. Finalment, el senyor, (el vell, és clar) havia mort a ciutat i ells havien temut quedar-se sense feina, tampoc no eren joves per tornar a començar.
Per sort, els fills havien decidit conservar la casa pairal i necessitaven algú que en tingués cura. Ningú millor que ells que hi havien viscut molts anys. La Isabel contenia les llàgrimes en arribar-hi mentre en Cinto buscava la clau per dissimular les seves. Ara viurien allà, prop del camp, i del cobert on encara s’hi amuntegaven rodes de palla.
La noguera vora del camí era plena de nous que queien a terra. Ningú no les havia collides. Abans d’entrar a la casa ven seure al pedrís de l’entrada i amb una pedra van tencar un grapat de nous per recordar-les. Mai no havien menjat unes nous tan delicioses.
Quadern de vacances. Pàgina 2. Estona de platja
Publicat Agost 29th, 2008 a Quadern de vacances 2008. 14 Comentaris
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Recent Comments