Avui, 21! November 5, 2007
Posted by izar in : General, Personal , 1 comment so farD’entrada dir que aquest post no serà tan extens com els altres i, probablement, tampoc serà gaire interessant… però en fi, d’anys no se’n fan cada dia…
Avui, 5 de Novembre, fa 21 anys que vaig néixer. Encara que els dilluns no sigui el millor dia per fer anys, per mi ha set agradable i diferent als altres. Un dia normal però amb instants molt alegres: la corona que m’han fet i la cançó que m’han cantat els nens de la classe, les petites sorpreses, els missatges de felicitació…
Gràcies a tots els que heu fet que aquest dia hagi set especial! Només em queda acabar-lo d’aprofitar!
La discriminació lingüística November 3, 2007
Posted by izar in : General, Personal , 1 comment so farLlegeixo al diari un article referent a un nou cas de discriminació lingüística a Palma, fet públic per l’Obra Cultural Balear.En aquesta ocasió l’afectada ha estat una traductora de berber i àrab al castellà, Saïda Saddouki, que ha denunciat el “tractament vexatori” que va patir per part de dos agents de la Guàrdia Civil de Palma.Saïda es va presentar a la caserna perquè tenia una entrevista de feina com a intèrpret; que li oferia el capità. En arribar allà es va dirigir al guàrdia de seguretat amb català i aquest li respongué “a mi no me hables en catalán. Hasta que no hables en cristiano no vas a pasar! (…) Si me repites lo que me has preguntado en castellano te dejo pasar i te devuelvo la documentación”.
Finalment no la van deixar entrar i s’hi tornà a presentar el dia següent amb la intenció de comunicar-se amb castellà per evitar problemes. Així ho va fer, no obstant, algunes paraules les va pronunciar amb català i, la resposta de l’agent, fóu la mateixa que el dia anterior.
Després d’una llarga discussió sobre la oficialitat de la llengua catalana al territori balear, en la qual l’agent va pronunciar que ““La constitución española no reconoce el catalán como lengua…, la única lengua oficial en España es el español!“, Saïda va poder accedir a les dependències.
Un cop a dins i ja en contacte amb el capità, aquest es manifestà de la mateixa manera que el seu company de feina, afirmant que “A mi me parece vergonzoso que seas de otro país y defiendas un idioma que ni siquiera existe, porque unos se lo han inventado y, encima, vienes tu a defenderlo! (…) Además, me tienes que decir por qué defiendes el catalán? No es tu idioma!“
Saddouki respongué que considerava el català com la seva llengua materna i que sentia una gran passió vers aquesta i la reacció del capità no es va fer esperar… “Lo que me faltaba, una mora catalanista, eso nunca lo he visto en mi vida”.
No cal dir que Saïda Saddouki no va poder optar a la feina per sol fet de dirigir-se amb una llengua que, encara que alguns ho neguin, és oficial a les Illes Balears.
Davant situacions tant lamentables com aquesta és evident que encara ens queda molt camí per endavant si volem aconseguir el respecte a una llengua prohibida durant anys i que, avui dia, malauradament encara no s’ha pogut normalitzar.
La piràmide de Maslow November 1, 2007
Posted by izar in : General, Recursos Humans , 1 comment so farL’any 1943 Maslow va proposar una teoria psicològica de la motivació humana basada en la jerarquització de les necessitats en cinc nivells. Segons el psicòleg, els individus només sentim el desig de satisfer les necessitats immediatament superiors de la piràmide després de cobrir aquelles pertanyents a nivells inferiors.
La base de la piràmide la conformen les necessitats fisiològiques: respirar, beure aigua, menjar, dormir…, és a dir, totes aquelles bàsiques per a la supervivència de la persona.
Consolidada la supervivència, es comença a sentir la necessitat de seguretat, establerta en el segon nivell de la jerarquia. El sentiment de protecció laboral, de salut, de recursos, etc. pren força perquè permet fer front a les necessitats substancials al mateix temps que busca mantenir una certa estabilitat. Al tercer nivell es troben les necessitats d’afiliació amb les quals es desenvolupa i es satisfà l’associació, la participació i l’acceptació amb altres individus. A un ordre immediatament superior trobem la necessitat de reconeixement per part dels altres del treball d’un mateix. Aquesta va directament relacionada amb l’autoestima; a més reconeixement, major autoestima.
Únicament quan s’han cobert esglaonadament aquests quatre nivells referents a necessitats de dèficit, la persona sent la necessitat d’autorealització, situada al cim de la piràmide. A aquest nivell l’individu mostra certa satisfacció personal que l’hi permet donar un sentit a la seva vida.
Personalment, estic d’acord, fins a un cert punt, amb la jerarquització de necessitats que estableix Maslow; per una banda considero que les persones senten el desig de satisfer aquelles necessitats més primàries però, per altra banda, penso que no sempre es pot mirar la realitat des d’una visió tant simplista, és a dir, sovint les necessitats estan molt relacionades entre elles i precisen complir-se al mateix temps. De manera que una, que a la piràmide de Maslow s’ubicaria a un graó inferior, no es pot assolir sense l’altra, que es podria trobar a un graó superior.
Afirmo això pensant en el camp del treball; així, un individu sent la necessitat de protecció / seguretat laboral però possiblement no percebrà que aquesta es cobreix si no experimenta una certa confiança i autoreconeixement respecte la pròpia feina que està desenvolupant i al lloc de treball que està ocupant. En aquesta situació, que considero que es pot donar fàcilment, estem parlant de cobrir simultaniament necessitats del segon i quart graó de la piràmide i, en canvi, segons Maslow, és possible assolir una seguretat sense experimentar cap sentiments que, des del meu punt de vista, resulten bàsics per aquesta.