Montessori; pedagogia per l’escola del segle XXI September 22, 2007
Posted by izar in : Educació , trackbackPer encetar la temàtica educativa del blog he considerat interessant reflexionar sobre la important tasca en el món educatiu que va desenvolupar, a principis del segle XX, la multifacètica Maria Montessori (educadora, científica, psiquiatra, psicòloga, filósofa…).
La primera etapa vital de Montessori coincideix amb l’inici de la segona revolució industrial i, en el camp educatiu, la fortificació de l’educació pública i el control estatal de l’ensenyança. Durant la segona etapa de vida l’educadora consagra el seu propi mètode; crea la Casa dei Bambini i comença a publicar la seva obra i les seves idees. D’aquesta manera, el seu esperit de renovació pedagògica contrasta clarament amb el context polític dels països en els quals viu: Espanya i Itàlia.
Ambient d’aprenentatge segur, estructurat i ordenat, profund respecte pels nens i comprensió i amor per part dels docents són, bàsicament, els trets que caracteritzen la proposta educativa de la italiana per tal de promoure el creixement i el desenvolupament infantil. Una proposta on la mestra serà “la preparadora de l’aliment espiritual”, l’escola “el terreny o medi de cultiu” i el nen “el subjecte de l’experiment”.
Montessori adapta, al seu pensament, propostes de diferents autors: l’individualisme (de Rousseau), l’educació de les facultats perceptives (de Herbart), la noció d’educació sensorial (de Pestalozzi), la filosofia positivista i de llibertat pel nen (de Fröbel), etc.
El Mètode Montessori (o Mètode de la Pedagogia Científica) dóna més importància al camí, que hauria d’induir a la observació i a la experimentació, que pel contingut en si. Des d’aquest punt de vista, és més important la llibertat del nen i la propia autoeducació que no pas el material i la disciplina.
En la pedagogia Montessoriana el protagonista és el nen i el mestre és qui potencia el creixement, l’autodisciplina i les relacions socials en un clima de llibertat i respecte, al mateix temps que mostra el camí que permeti el seu desenvolupament. No obstant, els pares són els legítims educadors i els docents han de col·laborar amb aquests.
Un altre aspecte a tenir en compte és que a les seves aules, els premis i els càstigs no tenen sentit.
Partint de la pràctica, la imitació, la repetició, l’ordenació i la classificació, Montessori crea una sèrie de materials i exercicis didàctics que permetin treballar a l’infant, autònomament, aspectes relacionats amb l’educació intel·lectual, motriu i sensorial. Aquests materials tenen una sèrie de característiques que els fan diferents de la resta: aïllen una sola qualitat física (cada element aïlla una propietat concreta que pretén que l’alumne adquireixi), autocorrectius (permeten comprovar l’activitat realitzada i autoeducar-se en funció dels errors), realistes (objectes senzills, quotidians i assequibles), accessibles (materials situats a un nivell que faciliti al nen agafar-lo i retornar-lo), estètics (atractius i susceptibles de manipulació) i estructurats (són bastant mecànics).
Montessori pretenia fer un projecte de treball centrat en el desenvolupament de la funció motora, el desenvolupament sensorial i el respecte a l’educació en diversos llenguatges; centrat en l’experimentació com a eix conductor de l’aprenentatge.
La pedagogia Montessoriana és present avui dia encara que en un grau molt menor del que voldríem, ja que, tot i que en la teoria es continua predicant per una educació integral, funcional, que respecti la diversitat, etc. a la pràctica no sempre es dóna. Segurament perquè no hi ha prous recursos o potser perquè és més fàcil i còmode seguir amb la tradicional.
No obstant, jo confio en què en una societat tant canviant i dinàmica els processos educatius no poden ser estables i, per tant, seria una bona elecció optar per una educacaió basada en la proposta de Montessori. D’aquesta manera promouríem aspectes que són bàsics avui dia: subjectes autònoms que explorin, investiguin, és a dir, persones que es puguin adaptar als nous perfils professionals, caracteritzats per més capacitat decisiva, d’actuació i menys mecanitzats.
Comments»
fantàstic!!! molt ben explicat, una bona manera de komençar un bloc!
Hola, no em coneixes però volia dir-te que m’ha encantat aquest article sobre el mètode pedagògic Montessori. Estic buscant informació en relació a aquest tema i lo millor que he trovat per internet és el que tu dius ja que hi destaques els trets del sistema que més m’interessen, d’una manera molt clara i ben resumida.
El cas és que estic grabant una espècie de documental basat en una entrevista a un home que va estudiar a la primera escola Montessori d’aquí Barcelona i va conèixer personalment a la Maria Montessori. Aquest home és un col.leccionista i m’interessa molt explicar l’influència que va rebre per part d’aquest tipo d’ensenyament i que aplica a tot el que fa. Aquest vídeo l’estic produint amb l’ajuda de la Sala d’Art Jove de la Generalitat i es presentarà cap el dia 15 del proper Octubre al centre d’art Can Xalant.
No se si encara et mires el bloc ja que aquest article és de fa temps, però m’aniria molt bé posar-me en contacte amb tu per si estàs interessada en participar en el projecte.
El meu e-mail és: lolalasurt@yahoo.es
Bueno,això és tot, aviam si ens podem posar en contacte.lola