jump to navigation

Avui, 21! November 5, 2007

Posted by izar in : General, Personal , 1 comment so far

D’entrada dir que aquest post no serà tan extens com els altres i, probablement, tampoc serà gaire interessant… però en fi, d’anys no se’n fan cada dia…
Avui, 5 de Novembre, fa 21 anys que vaig néixer. Encara que els dilluns no sigui el millor dia per fer anys, per mi ha set agradable i diferent als altres. Un dia normal però amb instants molt alegres: la corona que m’han fet i la cançó que m’han cantat els nens de la classe, les petites sorpreses, els missatges de felicitació…
Gràcies a tots els que heu fet que aquest dia hagi set especial! Només em queda acabar-lo d’aprofitar!

La discriminació lingüística November 3, 2007

Posted by izar in : General, Personal , 1 comment so far

Llegeixo al diari un article referent a un nou cas de discriminació lingüística a Palma, fet públic per l’Obra Cultural Balear.En aquesta ocasió l’afectada ha estat una traductora de berber i àrab al castellà, Saïda Saddouki, que ha denunciat el “tractament vexatori” que va patir per part de dos agents de la Guàrdia Civil de Palma.Saïda es va presentar a la caserna perquè tenia una entrevista de feina com a intèrpret; que li oferia el capità. En arribar allà es va dirigir al guàrdia de seguretat amb català i aquest li respongué “a mi no me hables en catalán. Hasta que no hables en cristiano no vas a pasar! (…) Si me repites lo que me has preguntado en castellano te dejo pasar i te devuelvo la documentación”.
Finalment no la van deixar entrar i s’hi tornà a presentar el dia següent amb la intenció de comunicar-se amb castellà per evitar problemes. Així ho va fer, no obstant, algunes paraules les va pronunciar amb català i, la resposta de l’agent, fóu la mateixa que el dia anterior.
Després d’una llarga discussió sobre la oficialitat de la llengua catalana al territori balear, en la qual l’agent va pronunciar que ““La constitución española no reconoce el catalán como lengua…, la única lengua oficial en España es el español!“, Saïda va poder accedir a les dependències.
Un cop a dins i ja en contacte amb el capità, aquest es manifestà de la mateixa manera que el seu company de feina, afirmant que “A mi me parece vergonzoso que seas de otro país y defiendas un idioma que ni siquiera existe, porque unos se lo han inventado y, encima, vienes tu a defenderlo! (…) Además, me tienes que decir por qué defiendes el catalán? No es tu idioma!“
Saddouki respongué que considerava el català com la seva llengua materna i que sentia una gran passió vers aquesta i la reacció del capità no es va fer esperar… “Lo que me faltaba, una mora catalanista, eso nunca lo he visto en mi vida”.
No cal dir que Saïda Saddouki no va poder optar a la feina per sol fet de dirigir-se amb una llengua que, encara que alguns ho neguin, és oficial a les Illes Balears.
Davant situacions tant lamentables com aquesta és evident que encara ens queda molt camí per endavant si volem aconseguir el respecte a una llengua prohibida durant anys i que, avui dia, malauradament encara no s’ha pogut normalitzar.

La piràmide de Maslow November 1, 2007

Posted by izar in : General, Recursos Humans , 2comments

L’any 1943 Maslow va proposar una teoria psicològica de la motivació humana basada en la jerarquització de les necessitats en cinc nivells. Segons el psicòleg, els individus només sentim el desig de satisfer les necessitats immediatament superiors de la piràmide després de cobrir aquelles pertanyents a nivells inferiors.

La base de la piràmide la conformen les necessitats fisiològiques: respirar, beure aigua, menjar, dormir…, és a dir, totes aquelles bàsiques per a la supervivència de la persona.
Consolidada la supervivència, es comença a sentir la necessitat de seguretat, establerta en el segon nivell de la jerarquia. El sentiment de protecció laboral, de salut, de recursos, etc. pren força perquè permet fer front a les necessitats substancials al mateix temps que busca mantenir una certa estabilitat. Al tercer nivell es troben les necessitats d’afiliació amb les quals es desenvolupa i es satisfà l’associació, la participació i l’acceptació amb altres individus. A un ordre immediatament superior trobem la necessitat de reconeixement per part dels altres del treball d’un mateix. Aquesta va directament relacionada amb l’autoestima; a més reconeixement, major autoestima.

Piràmide de Maslow

Únicament quan s’han cobert esglaonadament aquests quatre nivells referents a necessitats de dèficit, la persona sent la necessitat d’autorealització, situada al cim de la piràmide. A aquest nivell l’individu mostra certa satisfacció personal que l’hi permet donar un sentit a la seva vida.   

Personalment, estic d’acord, fins a un cert punt, amb la jerarquització de necessitats que estableix Maslow; per una banda considero que les persones senten el desig de satisfer aquelles necessitats més primàries però, per altra banda, penso que no sempre es pot mirar la realitat des d’una visió tant simplista, és a dir, sovint les necessitats estan molt relacionades entre elles i precisen complir-se al mateix temps. De manera que una, que a la piràmide de Maslow s’ubicaria a un graó inferior, no es pot assolir sense l’altra, que es podria trobar a un graó superior.

Afirmo això pensant en el camp del treball; així, un individu sent la necessitat de protecció / seguretat laboral però possiblement no percebrà que aquesta es cobreix si no experimenta una certa confiança i autoreconeixement respecte la pròpia feina que està desenvolupant i al lloc de treball que està ocupant. En aquesta situació, que considero que es pot donar fàcilment, estem parlant de cobrir simultaniament necessitats del segon i quart graó de la piràmide i, en canvi, segons Maslow, és possible assolir una seguretat sense experimentar cap sentiments que, des del meu punt de vista, resulten bàsics per aquesta.

Montessori; pedagogia per l’escola del segle XXI September 22, 2007

Posted by izar in : Educació , 2comments

Per encetar la temàtica educativa del blog he considerat interessant reflexionar sobre la important tasca en el món educatiu que va desenvolupar, a principis del segle XX,  la multifacètica Maria Montessori (educadora, científica, psiquiatra, psicòloga, filósofa…).
La primera etapa vital de Montessori coincideix amb l’inici de la segona revolució industrial i, en el camp educatiu, la fortificació de l’educació pública i el control estatal de l’ensenyança. Durant la segona etapa de vida l’educadora consagra el seu propi mètode; crea la Casa dei Bambini i comença a publicar la seva obra i les seves idees. D’aquesta manera, el seu esperit de renovació pedagògica contrasta clarament amb el context polític dels països en els quals viu: Espanya i Itàlia.
Ambient d’aprenentatge segur, estructurat i ordenat, profund respecte pels nens i comprensió i amor per part dels docents són, bàsicament, els trets que caracteritzen la proposta educativa de la italiana per tal de promoure el creixement i el desenvolupament infantil. Una proposta on la mestra serà “la preparadora de l’aliment espiritual”, l’escola “el terreny o medi de cultiu” i el nen “el subjecte de l’experiment”.
Montessori adapta, al seu pensament, propostes de diferents autors: l’individualisme (de Rousseau), l’educació de les facultats perceptives (de Herbart), la noció d’educació sensorial (de Pestalozzi), la filosofia positivista i de llibertat pel nen (de Fröbel), etc.

El Mètode Montessori (o Mètode de la Pedagogia Científica) dóna més importància al camí, que hauria d’induir a la observació i a la experimentació, que pel contingut en si. Des d’aquest punt de vista, és més important la llibertat del nen i la propia autoeducació que no pas el material i la disciplina.

En la pedagogia Montessoriana el protagonista és el nen i el mestre és qui potencia el creixement, l’autodisciplina i les relacions socials en un clima de llibertat i respecte, al mateix temps que mostra el camí que permeti el seu desenvolupament. No obstant, els pares són els legítims educadors i els docents han de col·laborar amb aquests.
Un altre aspecte a tenir en compte és que a les seves aules, els premis i els càstigs no tenen sentit.

Partint de la pràctica, la imitació, la repetició, l’ordenació i la classificació, Montessori crea una sèrie de materials i exercicis didàctics que permetin treballar a l’infant, autònomament, aspectes relacionats amb l’educació intel·lectual, motriu i sensorial. Aquests materials tenen una sèrie de característiques que els fan diferents de la resta: aïllen una sola qualitat física (cada element aïlla una propietat concreta que pretén que l’alumne adquireixi), autocorrectius (permeten comprovar l’activitat realitzada i autoeducar-se en funció dels errors), realistes (objectes senzills, quotidians i assequibles), accessibles (materials situats a un nivell que faciliti al nen agafar-lo i retornar-lo), estètics (atractius i susceptibles de manipulació) i estructurats (són bastant mecànics).

                      Material Montessori                Material Montessori

Montessori pretenia fer un projecte de treball centrat en el desenvolupament de la funció motora, el desenvolupament sensorial i el respecte a l’educació en diversos llenguatges; centrat en l’experimentació com a eix conductor de l’aprenentatge.

La pedagogia Montessoriana és present avui dia encara que en un grau molt menor del que voldríem, ja que, tot i que en la teoria es continua predicant per una educació integral, funcional, que respecti la diversitat, etc. a la pràctica no sempre es dóna. Segurament perquè no hi ha prous recursos o potser perquè és més fàcil i còmode seguir amb la tradicional.

No obstant, jo confio en què en una societat tant canviant i dinàmica els processos educatius no poden ser estables i, per tant, seria una bona elecció optar per una educacaió basada en la proposta de Montessori. D’aquesta manera promouríem aspectes que són bàsics avui dia: subjectes autònoms que explorin, investiguin, és a dir, persones que es puguin adaptar als nous perfils professionals, caracteritzats per més capacitat decisiva, d’actuació i menys mecanitzats.

Avui, Diada Nacional de Catalunya September 11, 2007

Posted by izar in : Personal , add a comment

Avui, 11 de Setembre del 2007, recordem 293 anys d’ençà que aquell 1714 les tropes de Felip V derrotaven Catalunya i, conseqüentment, abolien la seva llibertat com a nació sobirana al mateix temps que privaven als catalans de la seva llengua, cultura i institucions civils.
Des d’aleshores, el país ha hagut de fer front a importants repressions; la més dura fou després de la Guerra Civil, amb la Dictadura de Francisco Franco.
No obstant, la societat civil catalana mai s’ha rendit i, per això, cada 11 de Setembre ens manifestem als carrers, fem onejar la senyera als nostres balcons i finestres, participem als actes de celebració, assistim als concerts d’homenatge de la diada…perquè tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer!

Feliç Diada!

La màgia de les catedrals September 1, 2007

Posted by izar in : Literatura , 3comments

La construcció d’una catedral en plena època medieval representa el punt d’enllaç de dues novel·les excepcionals; “Els pilars de la Terra” de Ken Follet i “L’Església del Mar” de Ildefonso Falcones. L’acció, la tracïció, l’amor i la guerra són els ingredients que constitueixen la trama d’ambdues.

                  Catedral de Kingsbridge                         Santa Maria del Mar

En “Els pilars de la Terra”, Follet aconsegueix que els lectors es posin a la pell d’una humil família que haurà de fer front a les dures condicions de l’Anglaterra feudal del segle XII i la vida dels quals estarà condicionada per la construcció de la Catedral de Kingsbridge. La mort i l’amor seran els elements que promouran un desenvolupament constant i intrigant dels personatges.
Convé destacar, sobretot, les extenses descripcions que realitza l’autor sobre l’arquitectura gòtica.

Falcones, en ”L’Església del Mar” ens remet a la Barcelona medieval on es construeix Santa Maria de la Mar, “una catedral construïda pel poble i per al poble”. L’autor relata la història d’Arnau, un serf de la terra a les ordres d’un senyor feudal que, gràcies a la decisió del seu pare de deixar enrere totes les seves possessions, arribarà a la ciutat per convertir-se en home lliure. A partir d’aquí serà un treballador més de l’església que els habitants estan construint al barri dels pescadors. L’ambició i l’esforç portarà al protagonista a practicar diferents oficis; un d’ells el de canvista, que el convertirà en un noble més de l’època. No obstant, aquesta condició posarà la seva vida en perill…
L’autor fa una exposició detallada de la Barcelona del segle XIV que permet al lector dibuixar el recorregut a la seva ment.

Sens dubte, dues obres sensacionals pels amants de la novel·la històrica i de la literatura en general.

La “furgui” August 26, 2007

Posted by izar in : Personal , add a comment

Una de les meves aficions, i segurament la de molta gent, és viatjar. Fa mig any la meva parella es va comprar una furgoneta que ens permet escapar-nos a algun indret sempre que tenim uns dies (caps de setmana, ponts, vacances…). Des de llavors ja hem anat diverses vegades al sud de França, deu dies a Euskadi i algunes escapadetes a la platja i a concerts. Periòdicament en els següents posts parlaré d’aquests viatges, de moment una imatge de la furgui; es tracta d’una Volkswagen Multivan.

La Furgui


 

Tenir els treballadors contents August 25, 2007

Posted by izar in : Recursos Humans , add a comment

Reflexionant el tema amb diversos treballadors de diferents empreses, i valorant el que ells desitjarien per tal d’anar a la feina amb més bon estat d’ànim o més motivació, ens trobem en que la majoria coincideix en els mateixos aspectes. Els factors més importants podríem afirmar que són els següents:

Tots aquests factors reincideixen de manera clara amb la motivació del treballador, i per tant directament amb la seva productivitat en l’empresa. Tenir els treballadors contents significa ser més productius.