Voldria dir-li sr. Maragall que, de quan en quan, sortís del seu despatx i s’atansés una mica a l’escola, potser entre tots els mestres de Catalunya  podríem ensenyar-li a comptar ja què avui, en això de la vaga, s’ha descomptat una mica.

No ha sumat tots aquells que hem anat a treballar per complir amb uns serveis mínims, però que també ens afegim   a la convocatòria. No ha comptat tots aquells que per responsabilitat professional han decidit romandre a les escoles per no tornar a tancar després d’una setmana caòtica per culpa de les elèctriques d’aquests país. Ni tampoc ha comptat tots aquells que han anat a classe, cansats de vagues infructíferes en les quals reiteradament es demana la dimissió del Conseller, i que diuen, no a la vaga, però que demanen  mesures molt més dàstriques.

Una dimissió que no arriba, vostè que gasta un discurs aprés, tan se val estigui a l’Empordà com a la Ribera, en una reunió amb els sindicats o en un congrés TIC, ja que, perdoni que li digui,  no té ni idea del que porta entre mans.

També estaria bé un passeig  per l’escola, a fi de què, entre tots els mestres de Catalunya, li poguéssim ensenyar que vol dir tornar a negociar ja que l’enfrontament no porta en lloc, no deixa de ser curiós que sigui vostè qui digui aquestes paraules, quan ha estat la seua persona, qui ha tancat la porta als sindicats i ha tirat pel recte sense escoltar ningú.

Aquesta, la d’avui, és una vaga unitària, convocada per tots i on ens quedem curts de reivindicacions, això sí,  amb un crit clamorós, l’escola publica està mancada de recursos, sobretot humans, ja sabem que som en temps de crisi, però precisament, i per això, si ens en volem sortir, hem de mimar l’educació dels nostres infants i joves: ells són la nostra esperança de futur. El que està fent la Conselleria és tot el contrari: menys recursos, ràtios més altes, menys suport a qui més ho necessita, menys equitat, més guetització.

.

 USTEC·PSTEs,      CCOO,   ASPEPC-SPS,     FETE-UGT,      CGT

CONTRA LA POLÍTICA EDUCATIVA DEL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ

JA N’HI HA PROU!

Dimecres, 17 de març

VAGA DE L’ENSENYAMENT PÚBLIC

Les organitzacions sindicals ja vàrem començar el curs denunciant la política de retallada general de recursos que havia portat a terme unilateralment el  Departament d’Educació. A mitjan octubre del 2009, les organitzacions sindicals ens vàrem adreçar al Departament d’Educació amb una proposta de temes a negociar amb l’objectiu de redreçar aquesta política i afrontar alguns temes nous que el Departament tenia en cartera.

El Departament ens va rebre amb bones paraules, però la seva actitud no només les desmentia sinó que encara va completar la política de retallades en no cobrir una part de les substitucions des del primer dia, alhora que trametia sense previ avís i sense negociació, l’esborrany de decret d’autonomia de centres al Consell Escolar de Catalunya.

Davant aquesta política de fets consumats a què ens té acostumats la Conselleria d’Educació, les organitzacions sindicals vàrem amenaçar amb un calendari de mobilitzacions que vàrem aturar davant el gest del Departament de retirar la proposta de permanència del professorat als centres durant la primera setmana del mes de juliol d’aquest curs, d’obrir un dia més a la setmana de nomenaments  i l’acceptació de negociar els temes pendents. En aquest sentit, les organitzacions sindicals i el Departament ens vàrem donar un termini fins al 19 de febrer per intentar arribar a acords.

Ara, un cop superat el dia 19 de febrer, les organitzacions sindicals considerem que les propostes presentades pel Departament són absolutament insuficients i que s’ha limitat a jugar amb el temps per dilatar el procés de negociació amb la finalitat d’evitar les mobilitzacions.

Les organitzacions sindicals no volem trencar les negociacions, ja que són el mitjà necessari per fer viables els objectius i les reivindicacions del professorat i la implantació de millores en els centres públics; no obstant, entenem que si no es busquen formes de pressió que en capgirin l’actual estat, aniran morint d’inanició.

És per això que pensem que ha arribat el moment de dir prou, plantar-nos tots i totes junts i demostrar de nou al Departament que el professorat i la comunitat educativa rebutgem tant els seus mètodes com la seva política eductiva.

Les organitzacions sindicals sotasignants fem una crida al professorat a participar activament en el debat en els centres i en les zones i l’encoratgem també a mobilitzar-se i participar activament en les accions que es convoquin:

·       PER L’INCREMENT GENERALITZAT DE PLANTILLES. NO A MÉS RETALLADES. DISMINUCIÓ DELS ALUMNES PER AULA.

·       PER LA COBERTURA DE TOTES LES SUBSTITUCIONS DES DEL PRIMER DIA. NO A LES HORES EXTRES.

·       NO A AQUEST PROJECTE DE DECRET D’AUTONOMIA DE CENTRES. PER LA GESTIÓ DEMOCRÀTICA I PARTICIPATIVA. NO A LA DESREGULARITZACIÓ DE LES CONDICIONS LABORALS DEL PROFESSORAT.

·       PER LA JORNADA INTENSIVA AL JUNY. NO A AQUEST CALENDARI ESCOLAR.

·       PEL TREBALL ESTABLE I DE QUALITAT. CONTRACTACIONS DE MITJA JORNADA I SENCERA.

·       NO A AQUESTS  NOMENAMENTS TELEMÀTICS.

Les organitzacions sotasignants convoquem: Vaga el dia 17 de març

Si les negociacions no avancen i no s’aconsegueixin els objectius marcats, les organitzacions sindicals continuarem convocant mobilitzacions.

USTEC·STEs,      CCOO,   ASPEPC-SPS,     FETE-UGT,      CGT

 La Comisió Juridica i Social de la Dona   CSW  va ser creada el 1946 amb l’ objectiu  de realitzar informes y recomanacions  a fi de  promoure els drets humans de les dones en els  àmbits civil, polític, econòmic, social i educatiu. Més tard les seues funcions  es van allargar a la promoció de la igualtat, el desenvolupament i la pau. En la   IV Conferència Mundial de dones  de 1995 se li va encarregar  integrar en el seu  programa el seguiment de la implantació de la Plataforma d’ Acció de Beijing, así com liderar la integració de la transversalitat en totes les activitats del sistema de les Nacions Unides. 

Enguany, coincidint amb la 45 sessió de la CSW,  s’han celebrat els 15 anys de la creació de la Plataforma.

Una  representació del Consell Nacional de Dones de Catalunya hi ha pogut assistir durant la primera setmana (Seu de Nacions Unides, Nova Yok), i participar, conjuntament amb les diverses ONG de tot el món, amb un paper  rellevant en la demanda a responsables-líders internacionals y nacionals per al compliment dels compromisos que es van  adquirir en la plataforma d’ acció. 

Una de les assistents, per part del  Consell Nacional de Dones, ha estat Neus, partícep del Consell, com a  representant de les Associacions de Dones de Terres de l’Ebre.

Si encara necessitem un dia internacional de les dones, vol dir que encara hi ha molta feina a fer.

Si que és veritat que hem avançat molt, però en alguns aspectes, en altres, malauradament, ens queda molt camí a recórrer.

És més, penso que en algun  àmbit, cada dia fem passos enrere.

 Un any més, les dones i els homes d’Esquerra ens unim a la commemoració del 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Malgrat que s’han assolit grans èxits en el camp dels drets de les dones, encara avui hem de fer front a múltiples situacions discriminatòries. Enguany volem destacar especialment l’escassa presència de les dones en els llocs de responsabilitat política, social, cultural i econòmica. A mode d’exemple, de tots els càrrecs de presidència i direcció de pimes, només el 6,5% són dones. En el món de la política, només comptem amb un 12,6% d’alcaldesses i un 26,6% de conselleres.

Aquestes dades tan sols són una mostra d’una cultura patriarcal que continua dificultant o impedint l’accés de les dones als nivells de decisió o als nivells més alts de responsabilitat, de manera que les seves carreres professionals o polítiques queden estancades en les categories o els nivells organitzatius més baixos.

L’accés de les dones als càrrecs de responsabilitat i direcció, passa per un canvi de paradigma que posi en valor les seves capacitats de lideratge. Cal apostar per aquestes noves formes de dirigir, noves maneres de treballar, més pròpies de les dones i més basades en el consens i menys en la jerarquia. Un lideratge femení que posi les persones en primer terme, amb capacitat de cooperació, de diàleg, responsable i amb una perspectiva a llarg termini.

Ara bé, aquests nous lideratges han d’anar acompanyats d’un canvi del context on s’exerceixen, és a dir, d’un nou contracte social entre homes i dones. En aquest sentit, volem destacar especialment la capacitat dels feminismes de transformar la societat. En aquests moments de crisi social, econòmica i financera i, per tant, moments de canvi social, els feminismes poden esdevenir una eina fonamental per avançar cap a una societat més justa, democràtica i igualitària, on les dones puguem gaudir plenament dels nostres drets de ciutadania i participar de manera activa en tots els nivells de la societat. En definitiva, es tracta d’establir nous pactes per compartir amb els homes totes les decisions que afecten la nostra vida col·lectiva.

Aquest nou contracte social no patriarcal entre dones i homes és el que ha d’acompanyar l’assumpció dels lideratges femenins i la distribució dels rols i les funcions socials, perquè el verb «liderar», també es conjuga en femení!

Coordinadora Nacional per la consulta sobre la independència

SEGUIMENT MINUT A MINUT 

Per a quan una manifestació per a què, tots i totes, els que s’han enriquit de forma vil els últims anys, hagin de donar comptes i deixar-nos viure tranquils, als que només hem fet que treballar?

La Coordinadora anticementiri  nuclear de Catalunya recorda que no hi ha concens territorial, social i polític per acollir el cementiri de residus radioactius Llegir el comunicat 

Si voleu anar al partit, poseu-vos en contacte amb mi

Aquesta vegada ens haurem de conformar votant al Facebook