El meu pont de mar blava

Blog allotjat a cat.bloctum.com

  • El Tiempo en Flix - Predicción a 7 d�as y condiciones actuales.
  • Meta

  •  

    December 2012
    M T W T F S S
    « Apr    
     12
    3456789
    10111213141516
    17181920212223
    24252627282930
    31  
  • mes i any

Arxius per 'Del que passa al meu país' Categoria

Constitució de l’Assemblea Nacional Catalana de Flix

Enviat per caminant el dia 3rd April 2012

cimg3699.jpg

Constitució de l’ANC a Flix

Aquest últim any va ploure a Arenys de Munt el dia de l’Aplec de la Independència. És per això que, cap al final d’un passadís, i sense fer-se notar gaire, una paradeta de l’Assembla Nacional Catalana, anava cercant  seguidors, entre els pocs que ens vam quedar per allí, una mica enfurismats en veure com el temps deslluïa el dia.
Ens hi vam adreçar, havien llegit coses de l’ACN  per Internet i  allí  en Jordi Carbonell (membre del Secretariat) ens en va fer cinc cèntims,  entusiasmat en saber que érem de les Terres de l’Ebre, on encara hi havia molta feina a fer.
Uns dies més tard, un correu ens citava a una reunió a Miravet per tal de parlar-ne, i veure si era possible constituir assembles a les nostres comarques.
Amb una mica de por vam assistir a la reunió, no sabíem en qui ens trobaríem ni ben bé de que ens parlarien. A nosaltres ens movia el somni  de la independència, però hi anàvem  recelosos, amb el  temor de pensar que al darrera es podien amagar interessos particulars d’algú, calia saber que ens demanarien  i en quina mena de discurs ens rebrien.
A Miravet ens esperavan en Pere Pugés i la Roser Loire,  del Secretariat Nacional, en Pere Riera antic capdavanter de l’Unió de Pagesos i dos persones més de les que malauradament no recordo el nom, tots ells vinguts expressament de Barcelona.
Com a assistents Marcel, la nostra filla Roser,  Xavier Garcia i la seva esposa que venien d’Horta de Sant Joan, Joan Mª Torres que venia de Tortosa i jo.
El dia anterior s’havia celebrat una reunió a Amposta  per plantejar el projecte, van quedar amb  nosaltres a Miravet per estalviar-nos camí, en Joan Mª feia d’enllaç.
El  que ens van explicar, era si més no engrescador. Per una vegada i després de molts anys de parlar-ne un cop i un altre , ens trobàvem amb gent que realment es creia la Independència, i la posava  sobre la taula sense por, gent amb ganes de treballar per ella i convençuda que era molt a prop i que era, a més, l’únic camí. No cal dir que el seu entusiasme ens va captivar i que per suposat vam acceptar la proposta .
Recordo d’aquell dia que vam tornar cap a casa molt tard, amb molta satisfacció, però sobretot amb el neguit de finalment veure molt propera la data en que ens deslliuraríem de 300 anys d’història, convençuts que no ens  volíem quedar al marge, sentint  que teníem  pressa.
Trobades a Tortosa, constitució de la Territorial de les Terres de l’Ebre, nous amics,  tots amb el mateix entusiasme, i  un propòsit comú que  aporta una energia molt necessària en aquest durs moments que vivint. Potser no ho aconseguirem, potser trobarem qui talli les nostres il·lusions, potser morirem d’èxit, però el que ja no ens podran dir és que no ho hem intentat.
El dia 10 de març érem a Barcelona a la Constitució de l’Assemblea Nacional Catalana. Nosaltres, junt amb altres flixancos, vam viure un dia històric. Això tampoc  ja no ens ho pot prendre  ningú.
Finalment el 2 d’abril l’ANC de Flix comença a caminar. Fa no massa temps, pocs ens haguéssim mogut per un projecte així. Aquest dia al Casal Sant Jordi gent de tots els colors politics, societat civil, convençuda que en un Estat Propi, seriem el únics que decidiríem el nostre destí, vam constituir la nostra Assemblea local. Ara és l’hora de posar-la en moviment, no decaiguem perquè l’empresa realment val la pena.
Que cap dels nostres nets ens pugi recriminar en un futur  que quan ho vam tenir a tocar ens ho vam deixar prendre de les mans.
Ens sobren motius, també econòmics, com recordava Sergi Lopez a Barcelona.
Endavant!!

gent.gif

La gent de les Terres de l’Ebre en sortir de la constitució de l’ANC a Barcelona el dia 10 de març 

Si vols saber més coses de l’Assemblea Nacional Catalana clica aquí

I si hi creus també pots donar la cara per la Independència, molts flixancos ja ho hem fet

Dins de Del que passa al meu país, Del que passa al meu poble | Sense comentaris »

Prou retalles a l’ensenyament. Dimecres grocs

Enviat per caminant el dia 4th March 2012

retallades.gifA qualsevol família, quan les coses pinten magres, retallem allò que considerem més superflu. A la nostra família, quan alguna cosa o algú posa en perill allò que per nosaltres és important, ens hi oposem amb tota la nostra rauxa.
No discutirem que al nostre País les coses pinten magres, que cal estrènyer-se el cinturó –mentre en quedi-, cal retallar i, tothom sap que s’està retallant. Tenint en compte les reflexions anteriors, quina consideració se li està donant a l’ensenyament del nostre País?

En el nostre cas, deixant de banda les retallades dels sous dels mestres i de les mestres, amb les quals fins i tot podríem estar d’acord, si servís per mantenir o generar llocs de treball, en lloc de pagar sous milionaris a… poseu-hi els noms que tothom sap,  abonar interessos d’un deute amb el qual no hem tingut res a veure i el bla bla bla que tothom sap. Bé, repetim, deixant de banda aquestes retallades, retallades que també evidencien el valor que es dóna a la nostra professió, la nostra escola ha passat de cobrar 7000€ de despeses de funcionament a cobrar-ne 4000€. Sort en tenim que llum, calefacció, neteja i manteniment van a càrrec de l’Ajuntament, sinó, possiblement estaríem fent aigües tal i com està passant a molts instituts, perquè ells sí que s’ho han de pagar tot de la partida retallada que els dóna el Departament.

Amb els diners encara s’hi pot fer més o menys, però amb les malalties, si toca, toca i aquí ja ens ha tocat viure-ho. Enguany la grip s’ha estacionat i ben estacionada a la nostra escola i, com que si no et donen una baixa superior a 10 dies no t’envien substitut o substituta, ens les hem hagut d’empatollar com hem pogut: ajuntant grups, deixant de fer atencions individualitzades, suports, desfent desdoblaments, desviant hores de dedicació a preparació de classes… és a dir, desmuntant una organització que té per finalitats millorar l’atenció de l’alumnat, augmentar la qualitat de l’ensenyament i lluitar contra el fracàs escolar.  Qui n’està atent o atenta al que passa a l’escola se n’haurà adonat. Així ha estat que, a banda del que hem explicat, com si es tractés i, potser s’hi tracta, d’un país del Tercer Món, mig engripats i atrotinats hem hagut de tornar a classe i, més d’un cop, l’acte de valentia ens ha suposat tornar a recaure al segon dia.

Pel que fa al curs vinent ja han anunciat la retallada d’ hores dedicades a coordinació, preparació de classes… bé, enguany ja n’havien retallat. A veure, aquestes hores fan o no fan falta? És difícil explicar que tan aviat fan tanta falta com l’aire que respirem, com que de sobte, ja no fan falta. Potser el fracàs escolar no està tant en la lectura com volen atribuir a l’escola, com en la inoperància de les nostres polítiques educatives que, evidentment, necessiten millorar molt i durar.

Un últim apunt dels molts que podríem comentar: pujada de taxes universitàries. Qui més qui menys voldria uns estudis superiors per al seu fill o la seva filla. Actualment els estudis superiors estant deixant de ser un dret per convertir-se en un privilegi.

Per tot això i més, arreu del País ensenyants, alumnes i pares han iniciat accions de protesta. Les escoles públiques de la nostra comarca hem acordat:

•          Informar les famílies.
•          Col•locar el logo del No a les retallades als nostres blocs i pàgines web.
•          Penjar pancartes a les fatxades de les escoles.
•          Anar a l’escola tots els dimecres amb una samarreta groga.

Des d’aquestes línies us invitem a que us uníssiu a la nostra protesta, que és la vostra, i que cada dimecres, acompanyants i canalla vinguin a l’escola de groc ja sigui amb una samarreta, una camisa, un mocador, un distintiu…

groc.gif

 Fem que el groc digui Prou!

Claustre de mestres de l’Escola Enric Grau Fontseré de Flix

Dins de Del que passa al meu país | Sense comentaris »

Units per l’inevitable

Enviat per caminant el dia 18th February 2012

Article de Xavier Garcia   xavier-garcia.gif

publicat a “La Veu de l’Ebre”

el divendres 17 de febrer de 2012

La crida a formar l’Assemblea Nacional Catalana a les Terres de l’Ebre va reunir –i unir, segurament per a l’inevitable: la formació d’un Estat propi que pugui dialogar de tu a tu amb la resta d’entitats nacionals constituïdes- mig miler de persones, el passat dissabte dia 11, a l’Auditori Pedrell, de Tortosa, arribades dels conjunts comarcals d’aquest ampli territori, en què s’inclou també, superant fronteres administratives, el Matarranya aragonès de parla catalana.

Va ser un acte esperançador, en què va apuntar-se la nova tendència de la sociologia política d’aquest territori del sud, després d’un llarguíssim període històric, que arrenca de la immediata postguerra. La cosa sembla clara: després dels gairebé quaranta anys en què pocs lluitaren per obtenir les llibertats catalanes i generals, i després de gairebé quaranta anys més –els darrers- en què, en situació democràtica dominada per l’hegemonia dels partits sobre la vida política general, la majoria del poble s’ha limitat a assentir, sovint a contracor, sobre el que deien i feien aquests mateixos partits, arribem a uns moments –ara mateix- en què es van despertant (després d’un son també llarguíssim) els sentiments propis d’autogestió nacional o, el que és aproximadament el mateix, de sobirania i independència, termes sempre difícils de concretar o fer realitat en els temps actuals de globalització interdependent.

A l’Auditori, l’altre dia, tothom (gent de partits, sobretot CiU, ERC i ICV, i independents de tota mena, agrupats en plataformes de combat territorial i cultural) era conscient de les dificultats i limitacions del pas d’envergadura històrica que, després de tres-cents anys de domini i espoli centralista, Catalunya és a punt de donar, coincidint amb la data fatídica de l’Onze de Setembre de 2014, quan s’escauen justament els tres segles de l’inici de dominació borbònica, només salvats pels molt escassos períodes en què a Catalunya i a Espanya van poder-se implantar una primera i segona república.

En qualsevol cas –i mirant-ho amb mirada de llarg abast- sembla que anem de talismà en talismà: primer va ser l’antifranquisme (comunista o socialista), més tard la democràcia institucional, després la catalanització de la nostra vida pública (amb tots els seus derivats: independentisme, ecologisme, feminisme, pacifisme, anarquisme, etc) i finalment, ara mateix, l’eclosió, a través de les lluites per la independència com a nucli central d’impuls nacional, de la necessitat (per sentiment d’identitat trepitjat o per consciència que “Espanya ens roba”) de fer aquest “pas endavant” que els nous i antics maulets i carrasclets de l’Ebre proclamaren en veu alta, plena de “coratge i autoestima”, com va dir Pep Suñé, històric d’Unió de  Pagesos, després de tants anys de silencioses lluites a contracorrent.

Altres oradors foren Carme Forcadell, la nostra agustina de Xerta (que, des de Barcelona, està al capdamunt de les instàncies organitzatives de l’Assemblea), la qual va fer un parlament ple de substància, sentit comú i valentia; també Ferran Bel, alcalde de Tortosa, actuant com a vice-president de l’Associació de Municipis per la Independència, testimoni de la nova ventada sobiranista que agita els rengles del nacionalisme governant i, finalment, Ramon Bel, president de l’Assemblea a les Terres de l’Ebre, des d’on s’anima tothom a integrar-se a les assemblees locals i comarcals i anar tots junts a Barcelona, el 10 de març, per a fer efectiva la creació formal de l’Assemblea per a tot Catalunya.

Entre els assistents, gent del món polític, social i sindical: alcaldes, delegats del govern, sindicalistes, portaveus de plataformes i entitats culturals (com els de la PDE, Òmnium Cultural i Panxampla, entre tants), els quals, com la resta, estaven allí a títol individual, en la mostra més significativa de la nostra vida política, en el sentit de fer veure que ha de ser el poble català  -per damunt del joc partidista habitual i prescindint d’orígens i ideologies- qui vol i necessita la merescuda llibertat i autodomini dels seus recursos.

En fi, encara que per als grans mitjans no ho sembli, el país torna a estar en marxa, tot i la dalla de la “crisi econòmica” que penja sobre els caps d’aquest poble sofrent i sofert que no ha perdut encara les esperances del redreçament nacional, que haurà d’arribar acompanyat, sens dubte, per una profunda implantació d’equanimitat i justícia en tots els àmbits de la nostra vida col·lectiva.     

Dins de Del que passa al meu país | Sense comentaris »

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a les Terres de l’Ebre omple la sala gran de l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa.

Enviat per caminant el dia 12th February 2012

dsc_0375.jpg

dsc_0391.jpg

dsc_0393.jpg

 dsc_0418.jpg

dsc_0424.jpg

dsc_0438.jpg

Amb la sensació que avui ha estat un dia històric a les Terres de l’Ebre, més de 400 persones vingudes des de desenes de pobles de les Terres de l’Ebre, el Matarranya i el Sénia, han participat de la presentació pública de l’ANC a les Terres de l’Ebre que ha comptat amb el recolzament de destacades personalitats del món cultural, sindical i polític com els alcaldes de les capitals de les quatre comarques de les Terres de l’Ebre, així com nombrosos càrrecs municipals dels ajuntaments del territori.

Amb una actuació plena d’ironia, el cantautor calero, Miquel del Roig, ha començat a animar el públic amb cançons pròpies i garrotins reivindicatives que han fet aixecar els primers aplaudiments. Acte seguit ha pres la paraula la membre del secretariat de l’ANC a nivell nacional, Carme Forcadell qui ha fet una intervenció contundent sobre els objectius de l’ANC, quins motius han portat a la seua creació el proper 10 de març a Barcelona i quin és el camí que haurà de recórrer el poble català fins assolir la seua independència.  “No ens ho posaran fàcil, gens fàcil. Potser ens amenaçaran. Potser miraran d’empobrir-nos encara més però tingueu clar que si volem la llibertat, la tindrem” ha sentenciat Forcadell. A aquesta intervenció li ha seguit la de la primera de les persones invitades per l’ANC a les Terres de l’Ebre, Ferran Bel, alcalde de Tortosa i un dels vicepresidents de l’Associació de Municipis per la Independència. En la seua intervenció, Bel, ha elogiat el treball que està fent la societat civil vehiculant-se a través d’un espai apartidista i transversal com ho és l’ANC, “per tal de superar les diferències dels partits”, ha remarcat. Alhora, ha explicat que des de l’Associació de Municipis per la Independència, es farà tot el treball possible per tal d’assolir l’objectiu compartit entre totes dues entitats, “l’assoliment d’un estat propi”.

Seguint a Ferran Bel, ha estat l’ocasió de la següent persona invitada a l’acte, l’exacalde de la Fatarella i membre de la Unió de Pagesos, Pep Suñé. La seua, ha estat una de les intervencions més sentides per la claredat i contundència amb la que s’ha expressat. Fent paral·lelismes entre l’ofici de pagès i la lluita per l’alliberament nacional, ha demanat “compromís, autoestima i coratge. Autoestima per la nostra llengua, els nostres costums i també pels nostres productes”. Finalment ha arribat el torn del coordinador de l’ANC a les Terres de l’Ebre, Ramon Bel. Totalment entregat i encoratjat, Bel, ha fet una crida a la unió i a la participació de “totes les persones independentistes o que estarien a favor de la independència, a les Terres de l’Ebre”. Recordant que fan falta crear-se assemblees locals al màxim número de pobles del territori, ha fet èmfasi en dues dates, per un costat el 10 de març, dia de la constitució de l’ANC a Barcelona, i per un altre costat, “el dia 11 de setembre. Data que enguany hem de fer històrica a Barcelona per tornar a ser més d’un milió de persones”.

L’acte ha acabat amb la interpretació dels himnes del País Valencià, les Illes i el Principat, per part de la Colla de Dolçaina i Tabal de Vinaròs, i amb crits d’independència de tot el públic dempeus.

Assemblea Nacional Catalana a les Terres de l’Ebre

Assemblea Nacional Catalana

Assemblea Nacional Catalana a les Terres de l’Ebre

Dins de Del que passa al meu país | Sense comentaris »

No a les retallades!

Enviat per caminant el dia 4th May 2011

no-alearetallades.gif


Els sindicats de mestres s’afegeixen als metges i convoquen manifestacions per tots els dimecres

 

Dins de Del que passa al meu país | Sense comentaris »

Nosaltres exigim, unides decidim! Les dones contra les retallades socials

Enviat per caminant el dia 7th March 2011

dones.gif

(llegir el manifest sencer)

Aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones, les dones feministes sortim indignades al carrer per a dir que ja n’hi ha prou!

És ara i sempre!
  • Prou retallades de drets  i de recursos ! No volem perdre cap de les conquestes assolides!
  • Prou assassinats, prou violència masclista contra nosaltres ! Exigim recuperar el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista. Exigim recursos per fer front a aquesta greu xacra social.
  • Exigim una fiscalitat progressiva, el control dels paradisos fiscals i una taxa a les transaccions bancàries, per a un millor repartiment de la riquesa!
  • Demanem un increment del sou mínim i de les pensions no contributives!
  • Exigim polítiques socials a favor de les dones, perquè milloren la qualitat de vida i perquè creen llocs de treball!
  • Volem llocs de treball a tots els sectors i categories, sense riscos, de qualitat, i sense discriminacions!
  • Exigim una llei que ens permeti decidir sobre els nostres cossos : Avortament lliure i gratuit !

VISCA LES LLUITES FEMINISTES D’AQUI I D’ARREU !

Dins de Del que passa al meu país | Sense comentaris »

El meu personatge de l’any

Enviat per caminant el dia 29th December 2010

sergi.gif

Si hagués de triar  algú com a personatge de l’any no ho dubtaria: Sergi Saladie, com a portaveu de la CANC és el meu personatge de l’any. Sense ells ja faria dies que al ministre Sebastián se li haurien acabat els maldecaps i sense ells ja faria dies que, aquells que volien tornar a hipotecar la Ribera, ja haurien cobrat per la bona feina feta. Però la CANC hi era, i al capdavant en Sergi que ha estat capaç de fer moure molta gent que, veient com ens volien acabar d’ensorrar, s’ha mobilitzat,  i ha cridat ben alt  NOOO!, i ha fet possible,  fins ara, evitar-ho.


Som conscients que amb el nou govern serà molt més difícil, però ara les proves són a la Fiscalia. Gràcies Sergi per ser-hi, gracies a la CANC, al Jordi de la Torre,  a l’Alba d’Ascó, a l’Angel de Mora, al Sàez de Miravet,  al Raül i al Simó de Flix, i a tots i a totes els que ens hem anat trobant en cada un dels actes de protesta en contra d’aquesta barbaritat que significa el cementiri.

Que el 2011 l’allunyi per sempre més de les nostres vides.

Dins de Del que passa al meu país | 1 comentari »

Votar independència

Enviat per caminant el dia 26th November 2010

 El veritable vot útil és votar pel que creiem, amb una majoria parlamentaria,   ningú podrà aturar que reclamem la independència de Catalunya de manera inequívoca, democràtica, pacífica i positiva.

rovira.gif

L’única manera legítima de constituir-se els Estats és la voluntat dels pobles que els componen. Si la voluntat i la nacionalitat concorden, perfectament; si no, ha de prevaler la voluntat.

I això no lesiona pas el principi nacionalista. El poble que  no estima la seva personalitat, que no té l’anhel de reivindicar-la, que té apagada la flama de l’ideal nacional, és, per al nacionalisme, un cos sense vida. El nacionalisme afirma els pobles morts i catalèptics.

Cal advertir, però, que ni la catalèpsia ni la mort són sempre definitives en els pobles. Els pobles morts poden ressuscitar; els pobles adormits poden despertar-se. En el moment de ressuscitar o despertar-se comença el dret nacional dels pobles. els pobles morts i dorments no tenen aquest dret.

 ——

Serà, per tant, inadmissible aquella concepció del principi de les nacionalitats naturals en virtut de la qual un Estat pot dir al poble d’una regió o comarca: “Ets meu, perquè ets de la meva nacionalitat. T’annexiono al meu territori. ” si els habitants d’aquella comarca o regió s’hi oposen, si refusen l’annexió, aquesta és un acte de brutalitat i d’imperialisme, un ver acte de conquesta.

Antonio Rovira i Virgili

Nacionalisme i Federalisme

 

Dins de Del que passa al meu país | Sense comentaris »

UN DIA QUALSEVOL

Enviat per caminant el dia 10th November 2010

11 de novembre, 7è aniversari de la mort de Miquel Martí i Pol

 marti.gif

Un dia qualsevol foradaré la terra

i em faré un clot profund,

perquè la mort m’arreplegui dempeus,

reptador, temerari.

Suportaré tossudament la pluja

i arrelaré en el fang de mi mateix.

Quiti de mots, em bastarà l’alè

per afirmar una presència

d’estricte vegetal.

L’ossada que em sustenta

s’endurirà fins a esdevenir roca

i clamaré, amb els ulls esbatanats,

contra els temps venidors

i llur insaciable corruptela.

Alliberat de tota turpitud,

sense seguici d’ombra,

no giraré mai més el cap

per mirar enrera.

Miquel Martí i Pol

Dins de Del que passa al meu país | 1 comentari »

Jo no t’espero!

Enviat per caminant el dia 4th November 2010

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Mmt1rnJ_a40" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Dins de Del que passa al meu país | Sense comentaris »