El meu pont de mar blava

Blog allotjat a cat.bloctum.com

  • El Tiempo en Flix - Predicción a 7 d�as y condiciones actuales.
  • Meta

  •  

    December 2012
    M T W T F S S
    « Apr    
     12
    3456789
    10111213141516
    17181920212223
    24252627282930
    31  
  • mes i any

Arxius per 'De mi' Categoria

Passejant pels ports

Enviat per caminant el dia 13th June 2011

dsc_0060-640x480.JPG

dsc_0061-640x480.JPG

dsc_0062-640x480.JPG

dsc_0071-640x480.JPG

dsc_0074-640x480.JPG

dsc_0079-640x480.JPG

dsc_0090-640x480.JPG

Pintures rupestres

dsc_0108-640x480.JPGdsc_0129-640x480.jpg 

Dins de De mi | Sense comentaris »

Passejant pel delta

Enviat per caminant el dia 14th November 2010

delta-004.jpgdelta-011.jpgdelta-013.jpgdelta-016.jpgdelta-026.jpg

Dins de De mi | 1 comentari »

Demà cap a la Les Planes de Son

Enviat per caminant el dia 9th March 2010

De colònies al centre de natura, Les Planes de Son.

Avui algú m’ha recordat que l’última vegada que havia anat de colònies era el segle passat. Com passa el temps!

Si, deu fer uns deu anys que no vaig de colònies, fa una mica de peresa, però RESISTIRÉ,

planes.gif

Dins de De mi | 1 comentari »

Alumnes i cumple

Enviat per caminant el dia 27th September 2009

Normal que tingui ganes de jubilar-me!, no em deixen tranquil·la ni el dia del meu cumple!. Una colla d’alumnes van voler celebrar-lo amb mi. Es van presentar a casa, de manera inesperada, i exigint classes de recuperació… Em van tenir desperta fins ben entrada la nit. 

cumple2.jpg 

cumple1.jpg

Finalment crec que no tenen solució: Necessiten millorar!!

Dins de De mi | Sense comentaris »

Avui, 54

Enviat per caminant el dia 26th September 2009

foto.gif

El que té de bo, de fer anys en  aquest punt de la vida,  és que la jubilació cada cop la veus més propera,  això sí, amb  permis dels sr. Maragall, i Zapatero de torn i dels sindicats que els hi fan  conxorxa, entestats en fer-nos treballar fins als 70.

Ben pensat, sigui com sigui, la qüestió es arribar-hi.  I…amb salut!

Dins de De mi | 2 comentaris »

Aqui, recuperant-me d’una nit d’hospital

Enviat per caminant el dia 3rd April 2009

ssssh1.jpg

L’operació bé, molt bé, i des d’aquí el meu agraïment a la doctora Nolla i totes les persones que eren a quiròfan, i que diàriament duent a terme una tasca tan important.

Els meus maldecaps van sorgir, quan en despertar de l’anestesia, la doctora va creure convenient que em quedes a fer nit a l’hospital, (en principi era una intervenció que no necessitava internament).

La veritat és que quan m’ho va dir ho vaig agrair, em trobava prou malament per a què em fessin seure en una cadira (per confortable que sigui), i més tard  fer el recorregut a casa en cotxe.

Cap al vespre estava ja pràcticament recuperada i després de sopar hagués estat del tot reconfortant una nit de tranquil·litat, com hauria de ser en un lloc destinat a persones carents de salut.

Però no, era a l’hospital i encara que estiguessin les parets empaperades de cartells avissant que cal restar en silenci, ningú i quan dic ningú, vull dir ningú, en fa el més mínim cas.

Quan no són les cridòries de la gent, són l’anar i venir del personal sanitari amb els carros del menjar, de la tensió, o  de la neteja que fan un soroll infernal, (no es podria evitar?) i què no dir de les vegades que entren a l’habitació, per comprovar que la  temperatura  del teu cos no puja o que la tensió arterial no s’ha dispartat…?, en mig de la nit, és com si de sobte la terra trontollés. Cal fer-ho tantes vegades? és la meua pregunta, en teoria jo aquella nit hauria d’haver anat a dormir a casa

Total, que una pobra insomne com jo, que quan aconseguiex una moment d’abaltiment, reb una sotregada d’aquesta magnitud necessita mitjà nit per tornar a enredar la son, li farà falta, com a mínim,  tota  la  setmana  santa per recuperar-se d’una  la nit passada a l’hospital, pràcticament sense aclucar l’ull.

Que consti, que no em refereixo a ningú en particular, crec que la culpa és de tots ,en general. Quan no et trobes bé  perquè acabes de passar el trauma d’una operació, per senzilla que sigui, el cos demana descans. A l’hospital, entre tots, ho hauriem de fer possible.

Dins de De mi | Sense comentaris »

30 anys, junts

Enviat per caminant el dia 27th December 2008

30-anys.jpg

El passat 23 de desembre, es complien els 30 anys del nostre casament.

El dissabte dia 20  i sense que nosaltres ens adonéssim de res, les nostres filles van reunir els nostres amics i ens van obsequiar amb un dinar i una festa a l’ermita, lloc on  ens van casar, que quedarà guardada en la nostra memòria per sempre més.

Gracies a elles, i a tots els que hi vau ser, per fer-ho possible.

Dins de De mi | 1 comentari »

Avui fa 10 anys

Enviat per caminant el dia 4th November 2008

antimonarquica.gif

Emprengueres el camí sense retorn

no creiem possible omplir el gran buit

que la teva absència, en deixà.

Poc a poc, molt poc a poc

vam anar gosant

seure en la teua cadira

beure en el teu got.

Com podria explicar-te

que els teus néts, nens aquell dia

fan avui, feines de responsabilitat?

Com fer-te arribar

tot els llibres llegits

que no hem pogut comentar?

Com dir-te que la nostra vida

segueix amb la por,

del que ens vindrà demà?

Com detallar-te

la trista mirada de la mare

esperant des d’ aquell jorn

serà? o no serà?

Un altre en que pugui

tornar-te a abraçar.

(Al meu pare, en el desè aniversari de la seva mort)

Dins de De mi | 1 comentari »

Avui, 53 tacos

Enviat per caminant el dia 26th September 2008

escanear0001.jpgA la foto una colla de cinquantanyeres que un dia varem representar el poema a Margarita Debayle de Rubén Darío. Era al col·legi de les monges i algunes encara no havíem fet els deu.

Sembla mentida que hagin passat tants anys. De entre totes, lamentar la mort de Mª Carmen Sabaté Masot, des de’aquí, el meu record més sincer,

Moltes seguim vivint a Flix, altres van marxar i poc hem tornat a saber-ne.

El poema era llarguíssim, ens el sabíem totes de memòria, el devíem repetir milers de vegades a fi que ens quedés bé i jo no l’he oblidat mai.

El meu fragment deia així:

Una tarde, la princesa

Vio una estrella aparecer

La princesa era traviesa

I la quiso ir a coger

Si algú no el recorda aquí el té

Ah! Podeu jugar a endevinar qui és qui a la foto

Dins de De mi | 3 comentaris »

Excursió als Tossals d’Almatret

Enviat per caminant el dia 27th April 2008

almatret-26-04-08-008.jpg

Dissabte 26 d’abril, Almatret estrenava una nova ruta que permet baixar fins al riu per una bona pista i tornar a pujar al poble per un sender.

Dolors em va convidar a fer l’excursió, i vaig acceptar perquè no en coneixia la dificultat. Les vistes sobre el riu Ebre són fantàstiques i val la pena fer-la, però pensant que per a gent poc avesada com ho sóc jo, té un cert  grau de dificultat.

Va valdré la pena. almatret-26-04-08-023.jpgalmatret-26-04-08-041.jpgalmatret-26-04-08-063.jpgalmatret-26-04-08-065.jpg

Dins de De mi | Sense comentaris »