Marcel Guiu, campió de Catalunya aleví en els 60 m. tanques

És desesperant  que, ens uns moments difícils com els que està vivint Flix, i podent tenir la opció d’anar  tots junts , haguéssim de reobrir un debat, ja tancat, com el de les nuclears, que només tornarà a portar l’enfrontament de dues posicions irreconciliables.

Impresentable és que, és vulgui fer una assemblea dinàmica quan el micro queda monopolitzat per una sola persona, i es vulgui crear una plataforma sense discutir si hi ha algú interessat en els punts que es defensaran.

Hauríem d’entendre que ha arribat l’hora de ser creatius. No ens vindrà a ajudar ningú de fora. Prou feina tenen a tot arreu! El nostre potencial és molt gran, i només cal ser una mica crítics, posar-nos a rumiar què fa falta,  i actuar.

No ens cal anar a Barcelona, el que necessitem és donar una volta pel Priorat.

Per damunt de tot, que no surti ni un cèntim  de Flix, invertim a Flix i per a Flix. No confiem en el pa d’avui per la gana de demà. De cap manera podem pretendre tornar a comptar amb grans empreses  que ens espremeran, escamparan les seues porqueries,  i en el futur ens tornaran a deixar amb el cul a l’aire.

El missatge cal que sigui  d’esperança: “Ens en sortirem per nosaltres mateixos, però cal que ens ho creguem”

Espero i desitjo que  no hi hagués premsa a l’assemblea d’avui, perquè tornaríem a ser la riota de tot Catalunya. És que només cal imaginar-se el titular!.