Aqui, recuperant-me d’una nit d’hospital
Enviat per caminant el dia Abril 3rd, 2009
L’operació bé, molt bé, i des d’aquí el meu agraïment a la doctora Nolla i totes les persones que eren a quiròfan, i que diàriament duent a terme una tasca tan important.
Els meus maldecaps van sorgir, quan en despertar de l’anestesia, la doctora va creure convenient que em quedes a fer nit a l’hospital, (en principi era una intervenció que no necessitava internament).
La veritat és que quan m’ho va dir ho vaig agrair, em trobava prou malament per a què em fessin seure en una cadira (per confortable que sigui), i més tard fer el recorregut a casa en cotxe.
Cap al vespre estava ja pràcticament recuperada i després de sopar hagués estat del tot reconfortant una nit de tranquil·litat, com hauria de ser en un lloc destinat a persones carents de salut.
Però no, era a l’hospital i encara que estiguessin les parets empaperades de cartells avissant que cal restar en silenci, ningú i quan dic ningú, vull dir ningú, en fa el més mínim cas.
Quan no són les cridòries de la gent, són l’anar i venir del personal sanitari amb els carros del menjar, de la tensió, o de la neteja que fan un soroll infernal, (no es podria evitar?) i què no dir de les vegades que entren a l’habitació, per comprovar que la temperatura del teu cos no puja o que la tensió arterial no s’ha dispartat…?, en mig de la nit, és com si de sobte la terra trontollés. Cal fer-ho tantes vegades? és la meua pregunta, en teoria jo aquella nit hauria d’haver anat a dormir a casa
Total, que una pobra insomne com jo, que quan aconseguiex una moment d’abaltiment, reb una sotregada d’aquesta magnitud necessita mitjà nit per tornar a enredar la son, li farà falta, com a mínim, tota la setmana santa per recuperar-se d’una la nit passada a l’hospital, pràcticament sense aclucar l’ull.
Que consti, que no em refereixo a ningú en particular, crec que la culpa és de tots ,en general. Quan no et trobes bé perquè acabes de passar el trauma d’una operació, per senzilla que sigui, el cos demana descans. A l’hospital, entre tots, ho hauriem de fer possible.