II jornades sobre Cooperació per al Desenvolupament celebrades entre el 29 d’0ctubre i el 26 de novembre a Tortosa i Amposta.

    Publicat a “La Veu de l’Ebre”, divendres 28 de novembre de 2008

25 de novembre, dia internacional de la no violència envers les dones

Virginia Woolf

No està malament, de quant en quant,  rellegir Virginia Wolf, per tal que algunes dones que troben  estrany el que els toca viure  a altres dones vingudes de països africans, rememorin d’on venim les dones europees.

Així haurien anat les coses, crec jo, si al temps de Shakespeare una dona hagués tingut el talent de Shakespeare. Però jo personalment estic d’acord amb el bisbe difunt, suposant que ho fos: és inimaginable que a l’época de Shakespeare cap dona hagués tingut el talent d’un Shakespeare. un geni com el de Shakespeare no sorgeix entre gent que es mata doblegant la carcanada, entre gent sense educació i servil. no es va donar a Anglaterra a l’època dels saxons i els bretons. Actualment no es dóna tampoc entre la classe obrera. Com s’hauria pogut donar, doncs, entre unes dones que es posaven a treballar, segons el professor Trevelyan, gairebé abans de la pubertat, forçades pels mateixos pares i sotmeses per la força de la llei i dels costums? Tanmateix, de talent n’hi hagué, entre les dones, com n’hi degué haver entre la classe obrera.  De tant en tant esclata una Emily Brontë o un robert Burns, i tots ens adonem de la seva existència. Però és evident que mai no en deixa cap prova escrita. Quan, de totes maneres, llegim que una bruixa ha estat perseguida, una dona posseïda pel dimoni, una dona que venia herbes i hi entenia, o fins i tot que hi ha hagut un home extraordinari que tenia una mare, estic segura que som a la pista d’una novel·lista malaguanyada, d’una postessa feta callar, d’una emmudida i desconeguda Jane Austen, d’una Emily Brontë que es desfogà la intel·ligència corrent per l’erm o s’arrossegà perdudament pels camins, embogida i torturada pel seu do. Confesso que jo m’inclino a suposar que l’anònim personatge que escrigué els nombrosos poemes sense firma, fou sovint una dona. Fou una dona, crec que diu Edward Fitzgerald, qui va crear les balades i cançons populars tot adormint les criatures, fent anar la filosa o entretenint-se les llargues nits d’hivern, (pag 87)

Tortosa, divendres 15 de novembre, teatre auditori Felip Pedrell.

 Adquirint les entrades massa tard, t’arrisques que et venguin unes localitats a l’amfiteatre on la visibilitat és nul·la. Pensant que en un local no massa gran com és l’auditori no hi hauria problemes, ens vam trobar que ens vam perdre molts detalls  per falta de visió. Una llàstima, i això que les entrades només eren dos euros més barates que a platea, però ja no en quedaven.

L’obra

Avui, i a la biblioteca municipal, s’ha fet la presentació del llibre “El bibliobus de la mort: parada Falset“ de Toni Orensanz

Ahir, i a la sala de plens de l’Ajuntament de Flix, el jurista i exvocal del Consell General del Poder Judicial, Alfons Lòpez Tena, va explicar en la seva  conferència “La sentència del Tribunal Constitucional sobre el nou Estatut”, que ens aguarda  un futur no gens esperançador, i que la setència por ser tan contraria als interessos dels catalans que ens pot portar a desfer molts dels  avenços que hem aconseguit al llarg dels últims trenta anys.

El desanim va ser general, per a tots els que hi erem presents, encara que ell ens va encoratjar a fer-nos forts dins la societat civil i associar-nos a Omnium Cultural, que amb el suport de l’Ajuntament de Flix, era qui organitzava l’acte.

Alfons Lòpez Tena és autor entre altres del llibre “Catalunya sota Espanya” ,editat el 2007

Emprengueres el camí sense retorn

no creiem possible omplir el gran buit

que la teva absència, en deixà.

Poc a poc, molt poc a poc

vam anar gosant

seure en la teua cadira

beure en el teu got.

Com podria explicar-te

que els teus néts, nens aquell dia

fan avui, feines de responsabilitat?

Com fer-te arribar

tot els llibres llegits

que no hem pogut comentar?

Com dir-te que la nostra vida

segueix amb la por,

del que ens vindrà demà?

Com detallar-te

la trista mirada de la mare

esperant des d’ aquell jorn

serà? o no serà?

Un altre en que pugui

tornar-te a abraçar.

(Al meu pare, en el desè aniversari de la seva mort)