Avui, 53 tacos
Enviat per caminant el dia Setembre 26th, 2008
A la foto una colla de cinquantanyeres que un dia varem representar el poema a Margarita Debayle de Rubén Darío. Era al col·legi de les monges i algunes encara no havíem fet els deu.
Sembla mentida que hagin passat tants anys. De entre totes, lamentar la mort de Mª Carmen Sabaté Masot, des de’aquí, el meu record més sincer,
Moltes seguim vivint a Flix, altres van marxar i poc hem tornat a saber-ne.
El poema era llarguíssim, ens el sabíem totes de memòria, el devíem repetir milers de vegades a fi que ens quedés bé i jo no l’he oblidat mai.
El meu fragment deia així:
Una tarde, la princesa
Vio una estrella aparecer
La princesa era traviesa
I la quiso ir a coger
Si algú no el recorda aquí el té
Ah! Podeu jugar a endevinar qui és qui a la foto
Setembre 27th, 2008 a les 10:56
Com un ball lent,
que dansa eternament,
es aquest el teu temps.
Dones voltes i més voltes
i veus en els miralls
de les parets
imatges del que ja has deixat.
Veus tristeses i amors,
i et penses
que de l’ahir en són remors.
Tu li dius passat.
És la part de la vida
que has respirat.
Mires i comptes,
hi tornes, i en el recompte
trobes l’amistat,
alguna la guardes,
altra la poleixes,
una se’t cau de la prestatgeria.
No s’atura el ball.
i et prems ferma,
no vols que sigui fum,
danses mirant més miralls,
més imatges que vas deixant,
sona la música,
el ball es va fent lent
i la música cada cop és més lluny,
i voltes i tornes a voltar
cada cop, amb més ganes de ballar.
No paris mai aquest ball,
i de tant en tant,
busca’m en qualsevol mirall.
Moltes felicitats
Setembre 27th, 2008 a les 11:35
Gràcies Vell Caminant que Encara Aprén Coses. Dilluns fes-me recordar que et digui que hauries de plantejar-te alguna publicació de les teves poesies.
Setembre 28th, 2008 a les 4:25
Felicitats de tot cor,
una abraçada
Xavi