El monestir Poscrit de Maria Carmen Roca

Al principi del segle XI, una noia arriba al monestir de Sant Joan de Ripoll (avui dia conegut com a Sant Joan de les Abadesses). Vol fer-se monja per fugir d’un matrimoni imposat.

És llegeix molt bé i és força interessant

Emma de Maria Barbal

El diari d’una mare a la seva filla i la història d’una dona que busca la felicitat.

El vaig agafar amb moltes ganes, ja que la Maria Barbal és una escriptora de la que he llegit varies obres i sempre m’ha agradat molt però aquesta vegada he de dir que m’ha decepcionat una mica.

El meu ofici de Josep M. Espinàs

En destaco:

PLAGI

No m”he plagiat a mi mateix, escrivint. Peró si que m’he plagiat, pensant. He tingut alguna idea, sempre amb minúscula, o alguna opinió, que m’ha semblat discretament raonable, i l’he repetit més d’una vegada. És natural. Si he arribat a alguna reflexió i m’ha semblat vàlida, estic segur que un dia o altre l’he tornat a ormular. Senzillament perquè continuo estant-hi d’acord. Jo sóc incapaç de reinventar-me, qualitat que admiro en aquelles persones que s’han adaptat perfectament a ocupar noves posicions, i no han donat importància al fet que fossin contradictòries.

A vegades llegeixo una entrevista que algú m’ha fet fa molts anys, i em sorprèn comprovar que ja responia aproximadament el mateix que respondria ara. La meva trajectòria, doncs, és més aviat avorrida per a l’espectador. Si un no vol repetir-se, i a més li agrada desconcertar, les possibilitats de ser brillant són més altes.

Em pregunto, doncs, si ja he pensat tot el que havia de pensar. No és gaire animador. Però al mateix temps la reiteració em tranquil·litza. Mentre conservi unes quantes idees com a columnes, la teulada aguantarà. (pa.60-61)