La cabana
Enviat per caminant el dia Juliol 22nd, 2008
Josep Gironès
XIX premi literari Vila d’Ascó
Seguint llegint llibres sobre els Fets de la Fatarella, “la cabana” explica, en veu de dona, la vida d’una família de la Fatarella, des de començament de segle fins als dies dels Fets. Com era el seu dia a dia, quines preocupacions tenien, què els feia feliços i quines coses els entristienLlegint el llibre no pots deixar de pensar, que era la mateixa vida que portaren els meus avis, i del tot diferent a la que portem nosaltres avui en dia. Ni millor ni pitjor, però si, molt diferent i només han passat cent anys! El llibre es llegeix molt bé i encara que no deixa de ser una novel·la, és molt enriquidor i ajuda a entendre molt bé uns Fets que, esperem no tornin a passar mai més.
“De sempre, a casa hem tingut un gran respecte a les autoritats, de les quals mai hem esperat cap altra cosa que protecció i justicía. Ara, de sobte, ens hem topat amb un reguitzell de delegats d’una o altra conselleria -alguns enviats directament des de la presidència de la Generalitat- que no han estat a l’altura de la seva responsabilitat. També és possible que els hagi faltat l’empenta necessària per a tallar de soca-rel les malifetes que els anarquistes han fet arreu, però més aquí, al poble.
Per això, em pregunto: per què en volem, d’autoritats i de guàrdies, si quan els necessitem no hi són?.
En el decurs dels darrers mesos, quan estàvem a punt de deslliurar-nos dels amos de sempre a força de comprar finques i desermar-les, ens venien uns descamisats a dir-nos que les finques havien de ser de tots. I resultava que els col·lectivitzadors eren pitjors que els pitjors dels amos.
Si entraves a la Col·lectivitat havies de renunciar a la teva terra i, si no ho feies, venien i et robaven a punta de pistola les collites del camp o tot el que tinguessis a casa. Com s’entenia tot allò?.
M’eixugava una vegada i una altra les llàgrimes, mentre que em preguntava d’on havia sortit aquella morralla de gent que interpretaven les lleis a la seva manera.” (pag. 212-213).
Una vegada més i des d’aquí, reconeixem per a tots els que van patir tant i demanar que, qui ho tingui a les seves mans, faci tot el que pugui per la recuperació de la memòria històrica.