Les senyoretes de Lourdes
Enviat per caminant el dia Maig 4th, 2008
De Pep Coll
La veritable història de Bernadette, és una novel·la però segurament molt més a prop de la realitat, que altres històries que expliquen les aparicions, i que ens han volgut fer creure.
El petit poble de Lourdes, gràcies a l’especulació i l’ambició, es converteix en un un altre simbol de ”pobresa” de pràctica diaria de l’Església Catòlica i de la que una nova vinguda de Jesucrist tornaria a fer fora com ho va fer amb els mercaders del Temple.
“Com l’hortalà que a la tardor sacseja la pomera carregada de fruits, les aparicions de la Santíssima Verge van sacsejar les consciències, i les pomes fins llavors amagades per les fulles es van fer visibles damunt l’herba. Pomes madures i precioses com la devoció popular a la Immaculada Concepció de Maria, arrelada des de temps immemorials en els poblets de França, i que cap revolució aconseguirà arrencar de soca-rel. Al contrari, la devoció s’enfortirà amb la conversió de milers de descreguts, gràcies a les curacions miraculoses de l’aigua de la gruta. De la pomera, però també han caigut les pomes podrides, que apareixen aquí i allà entre la gran estesa de les serenyes. Pomes podrides per l’enveja, per la cobdícia, per l’ambició del poder, per la vanitat d’esdevenir l’historiador oficial del santuari de Lourdes. Una bona estesa de pomes podrides! El comisari Jacomet vol fer mèrits davant dels seus superiors; l’alcalde Lacadé ambiciona en secret la construcció d’un balneari a Massabielha; el bisbe de Baiona acusa el bisbe de Tarbes de robar-li els pelegrins de Betharram, pontifica que Lourdes és una farsa i que ell no hi posarà mai els peus: els pares missioners de la gruta, que volen acaparar tots els negocis de Lourdes, veuen que Bernardette els fa nosa, que els pelegrins vénen a Lourdes, per ella no per la gruta i maquinen enviar-la ben lluny; les Germanes de la Caritat renuncien als seus ideals de servei als pobres i accepten emportar-se Bernardette a Nevers a canvi de les propietats de Montluzin; els botiguers santifiquen el dia del Senyor comerciant amb objectes religiosos… (pag 286)